Santa Pau castell Finestres Puigsallança (100 cims) Faig Rodo

Puigsallança 1027 m. GARROTXA
Santa Pau - Santa Maria de Finestres - Castell de Finestres - Puigsallança - Santa Pau
Tenim la sort de poder aparcar a dins de Santa Pau, a la Plaça de Baix. Sortim de Santa Pau passant sota el cementiri, trenquem a la dreta i ja encetem una pista (podíem haver baixat per un sender amb unes escales). Anem seguint direcció sud, ja trobem alguna marca groga. Al collet de Can Gordi la pista es bifurca i anem per un corriol que passa al costat de la Ginebreda. Passem vora algunes cases de pagès encara habitades. Un tros de camí empedrat en mig de les tanques d’una finca ,un corriol vora la Coma abandonada i baixem a trobar una pista cimentada, sempre direcció sud ens porta al Sot de la Salgueda.
Ara toca amunt, gaudint de la bonica fageda a la vora del torrent. Anem trobant marques grogues, la pujada es sostinguda fins el coll de Puigsafont , una pista ve de la Palomera. Trobem indicadors en algun arbre i desprès de passar per un oratori arribem a la ermita de Santa Maria de Finestres. Recordem que fa molts anys hi varem pujar des Sant Aniol, quan no fèiem 100 cims. Molt bones vistes cap al Sud. Cingles del Far, cingles de Sant Roc, plana de Girona, Montseny,etc.
Per un corriol, reculem una mica i seguint un camí ens enfilem per un tram d’escales fins el rocam on hi havia hagut el Castell de Finestres. Aquí la vista es magnífica cap el Nord, el Pirineu nevat, destaca el Canigó. Tot l’Alt Empordá a llevant. Desfem el camí per tornar al Santuari de Finestres i seguim reculant, però no baixem,anem carenant fins que hem de desgrimpar al Forat de l'Ovella.
Seguint els senyals grocs anem per la fageda fins a pujar al Puisallança, trobem algun mirador abans de trobar el vértex geodèsic. El Puigsallança és el sostre de la Serra de Finestres que separa la conca del Ter (al sud) de la del Fluvià (més al Nord). Es el cim número 200 de l’Ana.
Santa Pau queda just sota nostre, vista del prePirineu (Comanegra_Bruixes) i Pirineu de Vallter fins el Canigó.
Seguim la direcció baixant una mica fins una cruïlla, ens desviem una per anar fins el Faig Rodó, amb dos arbres monumentals, un bon lloc per seure i fer un mos.
Reculem fins la cruïlla i ara toca baixar per una esplendorosa fageda, hi ha tanta fulla que costa endevinar el camí. A mesura que anem baixant, canvia a roure i alzina. Segueix havent moltes marques grogues. En una zona plana trobem Can Barraca, completament enrunat. Seguim la direcció per un corriol que puja una mica fins baixar al poble, tornem on tenim el auto.
Un bon cafè amb ensaïmada a la Plaça Major de Santa Pau tanca aquesta bonica excursió de tardor.