Santa Linya - Cova Gran - Lo Cinglo Roig - Estació de Santa Linya - Santa Linya

El 6 d’abril de 1938, la 51 Divisió franquista integrada al Cos d’Exèrcit d’Aragó ocupava la ciutat de Balaguer. L'endemà mateix, l'exèrcit franquista avançava pel marge dret del riu Segre ocupant Gerb, Vilanova de la Sal, Sant Llorenç de Montgai, la serra de Mont-roig i arribava fins a la confluència del riu Segre amb la Noguera Pallaresa.
Al mateix temps i amb l’objectiu de controlar el marge dret de la Noguera Pallaresa, també anava ocupant les Avellanes, Santa Linya, la vall d’Àger... per acabar formant el cap de pont de la Baronia de Sant Oïsme i del Montsec.
L’objectiu principal d’aquesta ofensiva era aconseguir la captura de les centrals hidràuliques i així evitar el subministrament d’electricitat a les industries de guerra republicanes del cinturó barceloní.
Una vegada assolits tots els objectius, l’exèrcit franquista aturà l’ofensiva i es dedicà a reforçar les seves posicions. Per la seva part, l’exèrcit republicà ocupà i reforçà les posicions situades al davant i d’aquesta manera s’establí definitivament el Front del Segre i del Pallars (abril a desembre de 1938).
Bé doncs, aquesta sortida té com a objectiu assolir el cim de ‘Lo Cinglo Roig’ (municipi de les Avellanes i Santa Linya), un turó situat a la riba dreta de la Noguera Pallaresa, que a partir de primers d’abril de 1938 fou ocupat i fortificat per l’exèrcit franquista, per tal d’aconseguir controlar aquest estratègic indret de l’embassament de Camarasa.
A més a més d’anar descobrint restes de casamates i de parapets construïts pel soldats franquistes, des del cim del Cinglo Roig també podrem gaudir de magnífiques vistes de l’embassament de Camarasa, dels cingles del Doll, la serra del Montsec, la serra de Mont-roig, la vall formada pel barranc de Sant Miquel amb Santa Linya al fons, ...
Per arribar a Santa Linya, punt d’inici de l’excursió, haurem d’anar fins a Balaguer per buscar la C-12 que porta a Àger. Poc abans d’entrar a les Avellanes, a mà dreta, s’inicia la carretera local que va cap al poble de Santa Linya.
Així doncs, una vegada aparcat el cotxe en el carrer del Portal, sortim de Santa Linya pel carrer de Sant Antoni, tot dirigint-nos a buscar la pista asfaltada que baixa cap a la Cova Gran, una immensa balma de gran bellesa cromàtica, on l’any 2002 es van descobrir restes d’un important jaciment prehistòric. La Cova però, és també un espai d’escalada internacionalment reconegut i que atreu alguns dels millors escaladors del món. Una convivència entre arqueòlegs i escaladors que no sempre ha estat fàcil.
Una breu parada i continuem endavant tot seguint el camí del Coscollar, un camí que després d’uns metres d’anar paral·lel al barranc de Sant Miquel, va guanyant alçada fins a ajuntar-se amb la pista que uneix Santa Linya amb la seva estació de tren (LV-9043), just abans d’arribar a la fita que indica el km 3.
Continuem per l’àmplia pista uns 2 quilòmetres fins que, just abans d’arribar a la fita del km 5, trobarem un camí que surt a la dreta i que seguirem fins arribar al peu d'una torre elèctrica. Arribats a aquest punt, deixem el camí i seguim en línia recta tot endinsant-nos cap a l’interior del bosc seguint un corriol que tot just s’intueix i que ens permet arribar a un extens camp de conreu, que seguim pel seu marge fins arribar a l’altre extrem.
Arribats a l’extrem superior, deixem el camp de conreu i tornem a endinsar-nos en la boscúria, tot seguint un senderó poc evident que va pujant pel vessant obac de la muntanya. Tot just travessar unes ‘banyeres de fang’ de senglars, el corriol es desvia una mica a l’esquerra per poc després continuar guanyant alçària.
Quan més amunt el bosc desapareix i els matolls van guanyant terreny, apareixen les restes de les primeres casamates, una mena de cabanetes de pedra que protegien de les inclemències del temps els soldats franquistes destacats en aquest indret.
Una vegada a la part més elevada del Cinglo Roig, ens dirigim en primer lloc cap a la zona de ponent del cim. Anem trobant més restes de casamates, murs de pedra i parapets construïts per protegir als soldats franquistes dels trets dels soldats republicans que es trobaven situats a l'altra riba de l’embassament de Camarasa. Un pal que contenia un llibre de registre de muntanya (desaparegut) amb un l’escut de les quatre barres al capdamunt, ens indica que som a la cota 587, el cim de Lo Cinglo Roig.
Una estona per gaudir de les magnifiques panoràmiques de tot l’entorn i, tot continuant per la part alta del cim, ens dirigint-nos cap a la zona de llevant del turó, amb més casamates i murs de pedra situats a les cotes 581 i 578.
Tot seguit, deixem enrere el cim del Cinglo Roig i anem baixant procurant resseguir el mateix corriol que ens ha permès pujar-hi. Així arribem altra vegada al camp de conreu i, posteriorment, al camí que donava a la pista que baixava cap a l’estació de Santa Linya.
Una vegada arribats al peu de la torre elèctrica, punt que havíem agafat com a referència per pujar cap al cim del Cinglo Roig, el més FÀCIL hagués estat fer els 50 metres que ens separaven de l’àmplia pista i continuar fins l’estació.
Nosaltres però, fent cas d’un mapa que indicava l’existència d’un corriol que travessant les desaparegudes ‘Mines de Narcisó’ també arribava a l’estació, ens vàrem complicar d’allò més en aquest tram de l’itinerari. En fi, sort del GPS, ja que el corriol era inexistent i resultava gairebé impossible tirar endavant degut a la densa boscúria, esbarzers, barranqueres ... Resumint, un esforç extra GENS ACONSELLABLE.
Bé, finalment vàrem arribar al baixador de l’estació de Santa Linya, situat a la mateixa riba de l’embassament de Camarasa, davant per davant de l’embarcador del Club Nàutic Lleida.
A continuació, ‘solament’ ens quedava recórrer els poc més de 6 quilòmetres que separen l’estació de Santa Linya del poble, que després de l'experiència anterior, va semblar-nos un passeig.
Una vegada a Santa Linya, encara vàrem tenir forces per donar un tomb pel seu nucli antic i pujar al turó que domina des del sud tot el nucli urbà i on es troben les minses restes del seu antic castell (documentat des del segle XI).
..........................................................................................
Si desitgeu veure algunes imatges de la sortida, solament heu de clicar en l'enllaç de sota...