Santa Fe del Montseny - Font de Passavets - Arbre de l'abraçada - L'Avetosa i Fageda Gran - Roc Perer, vistes

Si seguiu aquesta ruta, si us ha estat d'utilitat, si us ha interessat, si trobeu algun problema, algun dubte o una critica a fer, us agrairé la vostra valoració i comentari.

DIFICULTAT: La qualifico de moderada.
No té cap dificultat tècnica, però si una pujada al inici, que en algun curt tram es pronunciada i amb molta pedra. Sense cap perill, ni cap moment compromès, ni tan sols aeri.
Molt ben senyalitzada. No obstant millor anar amb GPS.

CAMINS:
Sempre per bosc, sempre per ombra, sempre amb vistes als boscos, i a quina més bonica.
Camins sense sorpreses desagradables.
Molt ben indicats en tot moment. No pot haver-hi pèrdues, si anem amb atenció a les indicacions. No obstant aconsellable el GPS.
Del roc del Perer ( en la direcció que nosaltres hem fet la ruta), surten dos camins. Un baixa a Sta fe de tornada, (està indicat) i l'altre al costat mateix, puja i fa un recorregut llarg fins la carretera de Sta Fe o també del Turó del home. El meu track entra en aquest últim, exclusivament per anar a veure un faig que em sembla senyorial i elegant.

DESCRIPCIÓ GENERAL
Superada la primavera, en la que tot el bosc reneix com si es tractés d'una espectacular explosió de colors i de clorofil·la amb diferents tonalitats de verds, i sense adonar-nos, arriba l'estiu amb la maduresa del creixement de les fulles. Es quan tot el bosc llueix, ja totalment vestit, els seus verds mes intensos.
Ens endinsem, un cop mes doncs, als boscos del massís del Montseny. Perquè axis, gaudint d'un espectacle extraordinari, prendrem al mateix temps la medicina mes eficaç per ajudar a mantenir, millorar i cuidar la nostra salut i el nostre benestar físic, que es la medicina de la natura, gràcies a la qualitat del aire, que genera la vegetació.
Els silencis en els que submergim els nostres sentits, ens relaxaran, i sense adonar-nos, ens adaptarem a anar passant el temps al ritme dels nostres passos i de la nostra respiració. Com aquell amic que deia "anar-hi anant" o "anar fent".
En quant a la bellesa del que ens envolta, no puc dir gran cosa. Com descriure-ho? Se m'acaben les paraules. Som una generació d'imatges mes que de paraules. Som la generació de: "una imatge val mes que mil paraules", i es així com amb tanta imatge, ens quedem molt aviat sense poder saber expressar el que veiem. Perquè hem perdut les paraules, i de pas també la imaginació.
Cal sentir-ho, cal veure i no únicament mirar, cal observar. Observar amb deteniment, fent pausa en certs moments. El que veiem no s'ha creat en poc temps, no es fruit de necessitats, ni de qüestionables o indesitjables desitjos, no l'han creat les persones, es el resultat de la persistent labor de la natura, i per tant es inigualable.
En aquesta ruta travessarem, en primer lloc, un bosc de faig, després un d'avets, i a continuació tornarem a submergir-nos dins una altre fageda.
Veureu arbres extraordinaris, per alçada, per potencia, per dimensions. Arbres amb formes capricioses i dimensions considerables.
Veureu com competeixen els faigs amb els avets i en algun moment com deixen de competir per mostrar-nos el caliu de la convivència, abraçant-se com en un amorós enllaç interminable.
Els boscos de faig son nets en general. Els arbres, altius i elegants, surten d'aquí i d'allà, i entre ells una magnifica catifa marró de fulles seques. El conjunt es l'evidencia de la riquesa del terreny, de la humitat del terra. Cada arbre en si, no seria res sense l'existència dels millers d'altres de la seva especie que l'envolten.
Un faig sol, efectivament no es gran cosa. Però de entre tots els que conformen el bosc, de tant en tant sobresurt un de magnific, presumptuosament elegant, imponent, quasi arrogant. Arbres que amb les seves arrels ens mostren la força del seu enclavament i pertinença a la mare terra que li dona la vida.
Sentiu les olors, diferents dins un bosc o altre. Sentiu els ocells, amb el seus insistent cants. Quedeu-vos aturats un minuts, en absoluta solitud, si pot ser. No feu soroll, contingueu la respiració al mínim per tal de no pertorbar el silenci. Un minut, pot ser dos, i millor encara deu, perquè llavors ja haureu tancat els ulls....... Impressiona!!
Després d'aquesta verdadera teràpia, que hauria de ser per prescripció medica, podeu tornar a agafar el vostre cotxe, posar en marxa el motor "d'explosió", i tornar al bosc de cotxes que caminen explotant per la ciutat. Poc temps, això si, doncs si us voleu tornar a re-equilibrar-vos, haureu de tornar al bosc el mes aviat possible.
Aneu, però cuidem-lo, es fràgil, encara que no ho sembli.
L'única tristesa que es sent caminant per aquestes contrades, es veure papers, mocadors, burilles mascaretes, plàstics, per terra. Es desfan, si es cert, però no tot es desfà, ni es el lloc adequat i tarda moltíssim.
Salut.