Santa Coloma de Fitor - Ruta dels dòlmens de Fitor - Santa Coloma de Fitor

Santa Coloma de Fitor

Creu

Can Marines

L'Albert explicant-nos l'història d'aquells indrets. Molt interessant.

Camí Ral

El Camí Ral o Camí Reial, es el nom que en època medieval se l’hi dona als antics camins públics. Molts d’aquests camins ja existeixen des de la prehistòria, i els pobles del mediterrani els feren servir i els ampliaren en totes les èpoques. Així en època romana la Via Augusta dels romans, nom que se l’hi donà al camí que unia Roma amb Càdis pel seu pas per la península Ibèrica, fou un dels eixos vertebradors de l’Imperi. Les roderes que teniu al davant, marques de carros i tartanes, són les petjades del trànsit i el comerç que des de fa segles passa pel Camí Ral que va de Palamós a la Bisbal i Girona.

Pou de glac del mas cals

Una gran estructura polígonal excavada a la roca i rematada amb una volta de pedra, fet que ens indica que es un dels Pous de Glaç mes antics de les Gavarres. Aquest pou, que ara veieu obert a banda i banda i amb una entrada cap al Oest, servia per fabricar gel i en el passat hauria estat tancat per conservar el fred. El negoci del gel va ser molt important a Catalunya, fins que al principi del segle XX es va imposar la indústria del gel. A les Gavarres la producció de gel va ser, junt amb la del suro i el carbó, una activitat important.

Mas Cals

El Mas Cals s'identifica amb l'antic lloc de Calvos, que apareix entre els villarunculi associats a la vila de Fitor en la consagració de la seva església de Santa Coloma de Fitor l'any 949 , acompanyant altres establiments no localitzats. Es una dels assentaments medievals mes importants de la zona, i hem de presumir la seva existència ja en època romana. Aquesta masia, actualment restaurada i dedicada al turisme rural, ha estat durant anys un dels referents del Camí Ral que hi passa just a davant. Durant segles ha donat repòs i avituallament als viatgers que feien anar aquesta via de comunicacions tant important. L’edifici, enmig d’una plana, respon a la necessitat d’explotar les valls internes de les Gavarres i els preuats productes dels seus boscos.

Alzina

Font del Roldà

Cista del Clot del Llorer

Al Puig del Clot del llorer hi trobem un sepulcre megalític i un conjunt d'inscultures. Pel que fa al sepulcre es tracte d'una cista amb túmul rectangular construïda a partir d’un túmul artificial de tendència circular amb possible cromlec, actualment molt erosionat. És un sepulcre d’inhumació primària individual o de parella, no reutilitzable. Els seu alineament longitudinal va del nord-oest al sud-est. La cambra amida interiorment 1,70m de llarg i 0,60m d’ample, per 0,65m d’alçada màxima. Actualment la cista conserva “in situ” 6 lloses de pissarra de la seva cambra. No hi ha cobertes. Vers llevant hi ha lloses que poden haver estat del sepulcre. Del túmul que devia cobrir l’estructura interna se’n conserven testimonis visibles, així com probables restes del cromlec. A pocs metres vers els sud es pot apreciar l’existència d’inscultures. Aquestes es tractaria d’almenys una cassoleta de 8.5cm de diàmetre localitzada sobre un bloc de pedra d’uns 30 cm per 35 cm aproximadament.

Antenes

Antenes

Dolmen dels tres peus

El dolmen dels Tres Peus (Dolmen Gran o Dolmen de Fitor) és poder el més conegut d'aquesta part de les Gavarres, degut a la seva grandària i bona conservació. Es tracta d’un sepulcre de corredor de cambra rectangular gran o d’una galeria catalana en U feta de lloses de pissarra. Del túmul artificial de tendència circular, terraplenat artificialment vers llevant i migdia amb blocs ajaguts, en queden restes visibles. Actualment el dolmen conserva la seva cambra formada per 6 lloses i la gran coberta “in situ”. Vora les lloses de migdia hi ha a terra restes de lloses possiblement de la cambra. Les dues lloses més properes al passadís – actualment no visible – que encara s’observen en posició vertical en la fotografia de Cazurro, són avui inclinades vers l’interior de la cambra, tocant-se una amb l’altra. Això fou degut a les excavacions incontrolades que patí el monument. El dolmen estava lleugerament atrinxerat en el terreny vers ponent. Del túmul que cobria l’estructura interna i del peristàtil de blocs ajaguts en resten testimonis vistents. El dolmen va ser utilitzat durant un temps com a cabana, essent en part aparellat amb paret seca (Tarrús et al., 1990: 53).

Dolmen de la serra de Cals

Es tracta d’una probable galeria catalana en U feta de lloses de pissarra. Del túmul artificial de tendència circular, terraplenat artificialment vers llevant amb blocs ajaguts, en queden restes visibles. La seva entrada és orientada al sud-est (170º +/- 5º). El monument visible amida interiorment 1,70m de llarg, per 0.80 m d’ample, per 1.10m d’alçada màxima. Actualment el dolmen conserva 4 lloses de la seva cambra i passadís i la coberta de la cambra molt inclinada. Del túmul que devia cobrir l’estructura interna i del peristàtil de blocs ajaguts en resten testimonis visibles.

Dolmen dels Tres Caires

Es tracta d’una probable galeria catalana en U feta de lloses de pissarra. De túmul artificial de tendència circular i restes visibles del peristàlit (conjunt de pedres situades al voltant del túmul per fer de mur de contenció o per a delimitar-ne el perímetre). La seva entrada és orientada al sud (180+/-5º). El monument visible amida interiorment 2.20m de llarg, per 0.80m d’ample, per 1m d’alçada màxima. Actualment, el dolmen conserva la seva cambra amb l’inici del passadís formats per 6 lloses i la coberta “in situ”. Vora les lloses de llevant hi ha caiguda una possible coberta del passadís i més lluny, vers migdia, una llosa potser d’aquest mateix passadís.

Pedra dreta tres finques

Ens trobem davant d’una llosa de grans dimensions (1.54m d’ample, 1.70m d’alçada aproximada i 50cm de gruix) i de morfologia arrodonida que es troba disposada de forma totalment vertical. La llosa es troba alineada en direcció sudoest-nordest. Durant els treballs d'excavació del 2011 es confirmà la intencionalitat antròpica de la seva disposició, però desconeixem la seva funcionalitat precisa, tot i que podria formar part de la capçalera d'una sepulcre similar al Dolmen dels Tres Peus. Gràcies als sondejos realitzats a l’any 2011 es va documentar un nivell format per una gran acumulació de pedres de petites i mitjanes dimensions encaixades entre elles i que podrien formar part del túmul. Aquesta acumulació descansa sobre la roca natural. Es important remarcar que de forma immediata a la llosa s’hi documenta una fita actual com a indicador de separació de tres finques, d'aquí el seu nom. Actualment (5-09-11), es conserva una única llosa de grans dimensions disposada de forma completament vertical. Hi ha una gran concentració de pedres de petites i mitjanes dimensions que formarien part del túmul.

Dolmen de les tres Maries

Info dolmens

Camps de la Cadena

Rajoleria can Plaja

La rajoleria de can Plaja. S'hi pot accedir tant pel foradet aquest a la part de sota com per un caminet que la rodeja a la part superior.

Mas Plaja

Can Puig de Fitor

Cista de Can Juanola

Restes de Can Joanola

Pedra dels Sacrificis

Dolmen del Llobinar