Sant Vicenç de Castellet. Camí dels Maquis. Hostal i Ermita de Sant Jaume de Vallhonesta. Ermita de Sant Pere de Vallhonesta

Camí dels Maquis
Aquesta és una petita part de la ruta que mitjan segle passat feien els maquis en la lluita contra Franco.

Ermita I l'antic hostal de Sant Jaume de Vallhonesta
És, probablement, un dels Hostals més antics, conjuntament amb el de la Barata a Matadepera. Els dos formaven part del mític camí Ral del coll Daví en temps de Bandolers.
La construcció és d'origen medieval, i es va anar ampliant els anys posteriors, fins arribar al màxim esplendor els s. XVII-XVIII. Aquest hostal va ser molt important fins a mitjans del segle XIX, i era un dels més freqüentats del camí ral entre Barcelona i Manresa, fins que es va fer la carretera de Can Maçana (mitjan segle XIX). Es troba dalt de la carena que separa els termes municipals de Sant Vicenç de Castellet, Mura i el Pont de Vilomara.
El primer document que existeix on parla d'aquest hostal és del segle XV (tot i que sabem que la seva construcció és anterior). Es tracta d'un testament en el que es designa marmessor (persona encarregada de fer complir un testament) a Bartomeu Miraula, que també vivia al mas. Entre els segles XVI i XVII la zona del camí ral compresa entre els municipis de Sant Vicenç de Castellet i de Castellbell, a causa del seu traçat per a salvar els desnivells del terreny i l'espessa vegetació, es va convertir en un focus important de bandolerisme. En un cadastre del segle XVII constava que les quadres de l’hostal podien acollir fins a 70 mules, el que ens demostra la quantitat de trànsit que hi havia pel camí i que feien parada a Vallhonesta. Com també explica les grans dimensions de les quadres de l'hostal. Durant la Guerra del Francès (1808-1814) l’hostal va ser utilitzat com a caserna militar i centre de defensa del camí ral i dels seus municipis propers. A finals de febrer de 1811, els francesos van cremar l’hostal, quedant molt malesa la part superior que va necessitar rehabilitació.
També a mitjans del segle XIX l'hostal va quedar dins la zona de conflicte entre carlins i republicans, per una banda, i l'exercit governamental, per l'altra, durant la Segona Guerra Carlina. Durant la postguerra franquista, Sant Jaume de Vallhonesta també va ser testimoni de l’activitat dels maquis, molt presents als paratges del Bages sud.
L'hostal va estar en funcionament fins a mitjans del segle XX, però després, en ser abandonat, el seu deteriorament va ser molt ràpid i es va acabar de malmetre amb l’incendi que es va produir el 1985, on van cremar les seves bigues de fusta i l’hostal acabara reduït a un conjunt de runes civils. Entre les runes, es poden identificar els portals d’acer (un en direcció Manresa i l’altre cap a Barcelona), les cisternes, un forn o les quadres.
Com a conjunt arquitectònic del que va ser, el més gran i imponent de tota la serra de l'Obac, sabem que estava format per diferents edificacions. Constava de dues plantes una pels masovers i l'altre pels amos. La primera planta, gairebé derruïda, encara podem accedir a la cuina, al terrat i a altres dependències. Al terrat hi havia dues cisternes, ara protegides amb malla de ferro. A la segona planta no queda res. El desnivell del terreny dona dues alçades diferents del cantó de la porta de Barcelona, més elevat, i al cantó de la porta de Manresa. El pati superior, al qual s'accedeix des de l'exterior pel portal de Barcelona cara a l'ermita de Sant Jaume, s'observa una gran bassa abandonada. I dins del pati veiem una pedra cilíndrica per moldre i adossat al mur exterior hi havia un petit jardinet. Del pati baixant per unes escales que porten a les cavallerisses cobertes amb grans voltes de pedra i sortida per l'altre porta que dona a la cara de Manresa es veu una era enrajolada.
L'ermita, situada a la banda sud del conjunt, d'origen romànic, també fou coneguda com a Sant Jaume de l'Herm. Els primers documents que hi fan referència daten del segle XIII.
Es tracta d'una petita església d'una sola nau, amb absis. L'entrada s'obre a nordoest, mentre que l'absis queda orientat cap a la zona sudest. Damunt la porta d'entrada hi ha un campanar d'espadanya.
A la banda de ponent de l'edifici hi ha un afegit de forma rectangular.
Sota la teulada tant de l'ermita, com de l'estructura afegida, es troba un petit fris decorat amb símbols gravats.
Per més informació: https://www.naciodigital.cat/manresa/noticia/12989/runes-sant-jaume-vallhonesta

Cal Campaner i l'ermita de Sant Pere de Vallhonesta
Cal Campaner es troba al costat de l'ermita de Sant Pere de Vallhonesta i faria les funcions de casa del capellà i de rectoria de l'ermita. La documentació més antiga que s'ha trobat data de l'any 1.115, en què Bernat de Guàrdia cedeix els béns situats a la parròquia de Sant Pere de Vallhonesta a la seva muller, Ermesseda.
L'ermita de Sant Pere de Vallhonesta és una ermita romànica, construïda el segle XI. És especialment singular el seu campanar d’espadanya del segle XIII, amb quatre finestrals. Té diferents etapes constructives. La part més antiga és l’absis i l’inici de la nau, que corresponen al segle XI. La resta de la nau es va reedificar el segle XII, potser per substituir una nau preromànica. A principis del segle XIII es va refer el mur de ponent, on s’alça el campanar. Al seu interior s’hi conserva un sarcòfag romànic.