Sant Valentí, Sant Andreu del Coll, Sant Miquel del Mont

Inici
Itinerari
Desnivell
Horari
Dificultat

Compta!!!
Ruta amb moltes opcions de Cruilles que fàcilment podem adaptar la ruta al nostre interès
.
Venim d’Olot per la carretera a Vallfogona, passem l’Hostal del Sol, la Casica i després del km.88 deixem el cotxe a ma esquerra a una petita zona per aparcar. Iniciem la caminada a la pista de ma dreta amb el rètol “Camí del Castell del Coll” (500m.). Anem direcció al mas Ventolà que veiem els lletreros, deixem a l’esquerra el camí al castell que es per on tornarem, passem el mas de can Joanet on sens obre el paissatge als grans prats amb vistes a la ciutat d’Olot però abans d’arribar al mas Ventolà agafem un camí que s’enfila a ma dreta fins al camí de Sant Valentì, el camí es ample marcat amb raies groges fins al trencant que a ma esquerra en sender ens puja al oratori de Sant Valentí (698m), el paissatge es molt clar pel costat d’Olot però pel darrera els arbres ens tapen el paissatge. Baixem pel mateix camí que ens torna al mas Ventolà, un cop mes deixem la pista ample marcada amb marques grogues d’itinerària per rodejar la masia cap al seu darrera i baixa a trobar el sender fins a la part baixa que es creua amb un altre que seguim a ma esquerra, estem en una zona de moltes cruïlles, podem pujar pel primer sender de ma dreta, però jo com que no el vaig veure em vaig topar mes endavant amb un camp que si hagués tirat recta anava a parar a la pista al castell, però amb la voluntat de fer drecera vaig rodejar el camp fins a l’altre costat a la pista del castell que segueixo a ma dreta, el Castell del Coll que mes aviat es una antiga masia segueixo pista amunt deixant a la dreta el camí per on tornaré i arribo a la petita ermita de Sant Andreu del Coll (570m.), bon lloc per fer un descans i cruïlla de camins, un cartellet petit em senyala el sender de pujada a la Font de Siols i adalt a Sant Miquel del Mont(793m.).Bones vistes i bon prat per fer un petit descans, tenim un plafó amb la història de l’ermita. Desfem el camí de pujada uns metres fins l’indicador que a ma esquerra ens senyala a la font de Siols, també i veiem una greu groga que no hi fem cas. Aquest camí poc concorregut i perdut en algun tros ressegueix la carena fins a una pista que desemboca ala font de Siols, avui sense rajar. De nou a Sant Andreu passem pel costat de la balla de pedra pel camí ben fresat que desemboca a la pista del Castell, jo per curiositat al arribar al trencant he seguit per un corriol a l’esquerra marcat amb fites per banda que ma portat al camí del camp sota la masia de Ventolà, es el que no havia trobat de pujada, el cas es que me passat i ara cal recular al camp i tot recta a la pista que ve del Castell i al punt d’inici.
Setembre 2022