Sant Terenzo - Tellaro

Itinerari per l’extrem de llevant de la ribera del Golf de La Spezia també anomenat golf dels poetes, a la comuna de Lerici. Iniciem el recorregut a Sant Terenzo, pugem al turó de Falconara, un petit promontori en un espero que separa la badia Blava de la badia de Sant Terenzo. En aquest indret s’aixecava el fort Falconara per la defensa del golf, on s’hi guardava molt arsenal i al finals de setembre del 1922 hi va haver una gran explosió que va causar nombroses víctimes, es creu que l'explosió la va provocar un llamp. Aquest any commemoren els centenari dels fets. Actualment es un parc amb camp d’esports i camins per passejar. Voregem el parc per un camí que serpenteja el perfil del turó amb panells informatius i amb vistes de la costa.
Baixem cap a la badia de Sant Terenzo pel sender amb escales que s’interna pels carrerons estrets a la plaça Brusaca, als peus del castell i plena de barques de pescadors. Sant Terenzo és un antic poble mariner amb les típiques cases acolorides de Ligúria. En un lloc dominant hi ha el castell, amb una torre quadrada. Donem un tomb pel poble i després pel passeig marítim anem cap a Lerici.
Lerici un altre bonic poble de carrers estrets i cases multicolors i el castell situat dalt d’un espero. Al castell hi ha la capella de Santa Anastàsia. Després de pujar al castell tornem a la piazza Giuseppe Garibaldi, punt neuràlgic del poble amb terrasses on fem un refrigeri. Creuem una arcada que hi ha a l'extrem de la plaça i ascendim per una escala fins a la carretera, una mica més endavant a l’esquerra trobem el sender marcat amb pintura blanca i vermella, que va a Tellaro, és el nº 433, Levanto - Bocca di Magra. El sender puja i baixa flanquejat per oliveres, algunes centenàries. Arribem al poble deshabitat de Portesone, un antic nucli de cases de pedra que va ser abandonat al segle XVI, segurament a causa de la pesta. Aquí deixem el sender que va a Bocca di Magra i ens desviem a la dreta en direcció a Tellaro.
Tellaro un petit i preciós poble de pescadors penjat al penya-segat. Les cases multicolors esglaonades unes sobre les altres formen un amfiteatre cap al mar. Passejant pels seus estrets carrers trobem racons amb molt encant. Una encisadora ruta i menys massificada que el sender blau.