Sant Martí Sarroca, Fontrubí, Coll de la Barraca, Gorges del Foix, Sant Martí 24-11-12
near Sant Martí Sarroca, Catalunya (España)
Viewed 1717 times, downloaded 23 times
Trail photos
![Photo ofSant Martí Sarroca, Fontrubí, Coll de la Barraca, Gorges del Foix, Sant Martí 24-11-12](https://s2.wklcdn.com/image_10/322906/3645210/1660481.400x300.jpg)
![Photo ofSant Martí Sarroca, Fontrubí, Coll de la Barraca, Gorges del Foix, Sant Martí 24-11-12](https://s1.wklcdn.com/image_10/322906/3645210/1660483.400x300.jpg)
![Photo ofSant Martí Sarroca, Fontrubí, Coll de la Barraca, Gorges del Foix, Sant Martí 24-11-12](https://s1.wklcdn.com/image_10/322906/3645210/1660486.400x300.jpg)
Itinerary description
De les millors rutes que he fet molt maca, per els camíns, senderóns, fagedes.
La recomaném tant Manel com Jo.
Molta Salut.
Eppp!!!!!! la ruta em trigat 5 horetes, no pas 5 dies com diu el trak.
Waypoints
![Photo ofFontrubí](https://s1.wklcdn.com/image_10/322906/3645211/6771982.400x300.jpg)
![Photo ofFontrubí](https://s1.wklcdn.com/image_10/322906/3645211/6771994.400x300.jpg)
![Photo ofFontrubí](https://s2.wklcdn.com/image_10/322906/3645211/6772016.400x300.jpg)
Fontrubí
Font-rubí és un municipi de la comarca de l'Alt Penedès,[2] amb capital a Guardiola de Font-rubí. Es troba situat a la part nord de la comarca, al límit amb la comarca de l'Anoia. Es troba en un paratge natural privilegiat, amb terres de conreu, principalment vinyes, camp, oliveres, envoltat de muntanyes amb importants extensions de bosc, nombroses fonts naturals i sota l'atenta mirada de la serralada de Montserrat. El terme dibuixa una forma llargaruda que li ve donada pel fet d'haver-se configurat al llarg d'una antiga carrerada que anava de la Llacuna a la Granada i Santa Coloma de Queralt. El territori presenta zones molt muntanyoses a la part nord del terme, amb elevacions superiors als 700 metres a les serres de Font-rubí i l'Avellà. De Guardiola en avall, però, el terreny és pla i la seva altitud es manté sobre els 300 metres. La població viu molt dispersa en nuclis i casaries. Hi ha en total 16 barris i 1 urbanització. La base econòmica és l'agricultura, sobretot la vinya.
![Photo ofCreu, Castellot i Ermita de Font-Rubí](https://s2.wklcdn.com/image_10/322906/3645212/1660577.400x300.jpg)
![Photo ofCreu, Castellot i Ermita de Font-Rubí](https://s2.wklcdn.com/image_10/322906/3645212/1660601.400x300.jpg)
![Photo ofCreu, Castellot i Ermita de Font-Rubí](https://s2.wklcdn.com/image_10/322906/3645212/6772091.400x300.jpg)
Creu, Castellot i Ermita de Font-Rubí
El castell de Font-rubí és un castell molt enrunat, si bé encara queden uns panys de paret i una torre rodona que corre perill de desaparèixer, si no s'actua a temps per conservar aquest patrimoni casteller. Des de la zona superior del turó s'endevina el que fou el clos del castell, arrenglerat a la cinglera. El castell de Font-rubí està situat en un turó del Castellot que es desprèn de la serra del Bolet i a una altitud de 795 metres, en una situació privilegiada per la gran panoràmica que hi ha de tota la plana del Penedès, fet que explica el seu valor estratègic. La serra del Bolet esdevé un contrafort de la serra d'Ancosa, una de les principals serralades que conformen la Serralada Prelitoral, i en ella s'edificaren els diversos castells defensius que formaren la marca castellera penedesenca a finals del segle X. D'entre els cal destacar els propers de Pontons, Torrelles de Foix, Sarroca i Mediona. Els primers documents coneguts que parlen d'aquest castell daten del 983 amb el nom de Fonte Rubea. Tres anys després el rei franc Lotari I de França, en confirmar les possessions del monestir de Sant Cugat del Vallès, al·ludí a l'alou que Ansulf donà al monestir dins el terme de castro Fonterubeo. Posteriorment, sota el nom de Fontem Rubii apareix en documents que fan referència a la repoblació feta en terrenys de Santa Oliva (1041). Entre el 1078 i el 1082, Ramon Berenguer II convingué amb Bernat Guillem de Queralt encomanar a Rainardus el Castello de Fontea Rubea, fet que confirma que el castell depenia del comte barceloní i no del monestir de Sant Cugat. El 1121 Berenguer de Queralt jurà fidelitat a Ramon Berenguer III pel castell de Fonte Rubia. Castell de Font-Rubí Detall de l'aparell en opus spicatum al Castell de Font-Rubí El castell pertangué a Guillem de Bell-lloc (1172), i Arbert de Mediona el comprà l'any 1303. El 1358, Alamanda, vídua de Ferrer de Vilafranca. satisfeia una contribució pels 106 focs que hi havia al terme del Castri Fontrubia. Aleshores constava que era un castell reial. El rei Joan el Sense Fe va vendre aquest castell el 17 de març de 1391, amb els seus termes, a Pere de Febrer. Les notícies sobre aquest castell acaben pràcticament en aquest segle XIV, si bé vers l'any 1600 consta que el posseïa don Miguel Torrelles y Doña Codma. La darrera notícia del castell data del 1847 quan Madoz, en el seu Diccionario, descriu Font-rubí fent referència a la residència d'una junta carlista (1838 al 1840) en la casa anomenada Fàbraga damunt la qual comenta l'existència d'un castell en runes «del tiempo de los árabes y fortificado por los franceses en la guerra de la Independencia». Hi trobem una torre al cim, restes d'un recinte força gran cap al sud, més avall un nou recinte i al sud-oest d'aquest, restes d'un edifici que pot correspondre a l'antiga església del castell. Construída sobre la roca, la torre és rectangular amb caires rodons. Fa a l'interior 3,5 x 3 m; el gruix dels murs és de 290 cm i l'alçada que es conserva és d'uns 4 m. L'aparell és fet de carreus de 25 x 45 a l'exterior i més petits i variats a l'interior on arriben a dibuixar un «opus spicatum». La torre ens mostra la transició entre torres rectangulars i circulars i fou construïda el segle X. Les restes de muralles i recintes del sud i més avall foren construïdes amb la torre, és a dir, cap a l'any 1000 i la suposada església és un xic posterior. Castell de Font-rubí, el Castellot. Hi ha una bona vista panoràmica, el balcó del Penedès. Capella de Sant Vicent del Morrocurt La blanca església parroquial de Santa Maria de Bellver (segle XVII). Nucli de Grabuac: la capella de Sant Pau de Grabuac, gòtic català del segle XVII i el més Grabuac, amb detalls modernistes.
![Photo ofFont del Llinars](https://s0.wklcdn.com/image_10/322906/3645213/1660605.400x300.jpg)
![Photo ofFont del Llinars](https://s0.wklcdn.com/image_10/322906/3645213/1660608.400x300.jpg)
![Photo ofFont del Llinars](https://s0.wklcdn.com/image_10/322906/3645213/6772122.400x300.jpg)
Font del Llinars
Després de quasi 2 hores de caminada i pujada constant fer un petit most sempre và bè per tornar a agafar forces. Una mica d´história: La font de Llinars és una cruïlla de misteris, vora un camí antic... Texte escrít per Jordi Manyà i Oller. Diuen, els que hi han pujat al capvespre, quan en el cel s'estiren els núvols d'un color rosa pàl·lid, que en la cova dels Forats Bufadors se sent l'esbufec trencat d'un gros Serpent. Animal que està condemnat per sempre a vigilar el trist captiveri de la malaguanyada filla d'en Fàbregues,"l'Encantada"... Els genis del bosc hi campen de gust en aquella solitud... Pels voltants hi creixen a pleret les plantes aromàtiques: la farigola, el romaní, l'espígol, la sajolida, l'espernellac,la maçanella... Allà hi ha la creu de terme de tres municipis antics, de nom medieval: Font-rubí, Mediona i Torrelles de Foix... Era tanta la bellesa de la filla de Can Fàbregues, que tostemps la masia era concorreguda per joves que s'hi arribaven per admirar aquells ulls com l'aigua de les fonts i poder parlar amb la bella encara que fossin un parell de mots. Però la bella donzella, potser afeixugada per les continues atencions dels homes que la pretenien, potser per alguna cosa que ningú no s'afigurava, no els feia altre cas que dedicar-los un somriure de compromís, o unes escadusseres paraules disciplents. Burlats, i veient que la noia no es decidiria per ningú, una considerable colla dels frustats pretendents van confabular-se per venjar-se de l'altiva i desdenyosa donzella. Així que ajustaren preu amb una bruixa de la contrada perqué amb les seves sortilleries doblegués l'orgull de la bella camperola. Aquesta malifeta la van dur a terme creient que seria millor manera de matar la febre d'amor que no els deixava viure. Però vet aquí que la bruixa, una dona sàvia que s'havia allunyat dels homes perquè no hi confiava, només veient una vegada la filla del mas, va adonar-se tot seguit que aquella noia no podia ser humana, aquella noia era el fruit d'algún pacte secret que els seus avis devien haber fet per tal de poder escapar de la pesta negra que assolà el pais del qual procedien, i ara, molts anys després, donava el seu fruit: aquella esquiva donzella, tan imprenetable i misteriosa com la lluna dins el bosc. I no va pensar-s'ho dues vegades: la bruixa, aglomerant totes les nuvolades del Penedès, des de la serra d'Enclosa fins al Garraf, en una enorme tempesta que feu tancar-se dins les cases tot ésser vivent, fugir tot caminant, i encauar-se tota bèstia, congrià un ancestral encanteri i féu tornar la donzella al mon d'on li semblava que havia vingut: el ventre de la mare Terra, el món de les coves i dels gorgs. I des d'aleshores la filla de Can Fàbregues, retornada al seu món, habita la font de LLinars, entre els seus cristal·lins brolladors i els insondables avencs dels Forats Bufadors. Quandes de les p`rofunditats de la muntanya, pels laberíntics passadissos que donen als Forats Bufadors, s'escola l'horrorós panteix, semblant a la respiració d'un gros animal, els vells del país asseguren que és l'alè del serpent que la bruixa va destinar per a protegir la filla de Can Fàbregues. La Llegenda també ens conta que la bella encantada, estimat-se també la seva vida sobre la Terra, va demanar a la bruixa que, al menys un cop a l'any, podués contemplar aquells parages que l'havien vist néixer. Succés que s'esdevé cada any durant l'espai infinit que existeix entre l'última fracció de temps de les dotze i la primera de la una de la nit de Sant Joan. Durant aquest temps, impossible de mesurar per una vida humana, l'encantada surt de la font i escampa la seva màgica bugada sobre els rocallisos i l'herbei de vora de la font.
Comments (4)
You can add a comment or review this trail
Hem fet troç de les gorges desde sota el Santuari, aquesta part està molt bruta arbres i vegetació caiguts, peró encara te mes encant, s´acaba emplatmant amb el troç d´aquesta ruta, val la pena fer-la, i estém miran de fer el riu desde sota les Planes de les Torres, ja informarém
I have followed this trail View more
Information
Easy to follow
Scenery
Moderate
L´entorn es molt macu sobre tot per les Gorges.
He fet la ruta de les Gorges i és espectacular. Fins i tot he prés un bany. El camí de tornada vorejant el riu fins el Santuari de Foix està molt plé d'arbres caiguts i vegetació. Molt recomenable de fer. Felicitats..!!
Hola!!!
Ens alegrém que hagis gaudit, es una llastima que estigui el camí ple d'arbres, torna'l a fer a l'estiu, amb les nenes a la part del final hi han forces banyeres no perilloses i pots banyar-te encara millor hi ha un lloc on hi ha un salt d'aigua molt macu que es espectacular.
Molta salut company!!!!