Sant Martí de Riells- Cami vell de can Perarnau - Gorg Negre per pista - Descens per la riera - Gorg de l'infern.

DADES: KM I DESNIVELL.
ELS CAMINS
DIFICULTAT
L'ENTORN
Si seguiu aquesta ruta, si us ha estat d'utilitat, si us ha interessat, si trobeu algun problema, algun dubte o una critica a fer, us agrairé la vostra valoració i comentari.

KM. I DESNIVELL:
Les dades correctes serien 5,7 km i un desnivell de uns 200m.
Ens ha marcat més degut, crec, a les múltiples marrades i a rebots del GPS en llocs estrets.

ELS CAMINS
L'idea era anar al gorg negre. Des de Sant Martí de Riells.
Agafar una pista al costat de la carretera per on hem arribat, fins una pròxima cruïlla de pistes. Hem agafat la de la dreta (camí vell, que passa per can Perarnau) però es mes directe la de l'esquerra.

Hi ha dues formes d'arribar-hi.

La 1a; Mes evident, i mes directe, es el el camí per anar bordejant la riera Torroella, fins el gorg. Aquesta te dificultat a la segona meitat, a la part superior.

La 2a. possibilitat. Es per pistes. Una mes curta (la de l'esquerra). L'altre es el El camí vell, que es la que hem fet avui. D'aquesta forma, ampliem el circuit. Arribarem al gorg sense cap dificultat, quasi tot per pista. ( tant una com l'altre)
Just a una corba de 360 graus (el revolt d'en Formiga), surt un sender que ens durà directament al gorg.
Fins aquí, la pista ha estat de pujada, amb sol i ombres. A partir d'aquí, el sender es bonic, ombrívol, amb bones vistes, i a mida que avancem ens acompanyara la remor de l'aigua baixant per la riera, que encara no podem veure.

Al tornar del gorg negre per el mateix sender, trobem la possibilitat de creuar la riera i iniciar la tornada bordejant-la, de vegades per la dreta, de vegades per l'esquerra.
En alguns moments, per camí lleugerament marcat, molt sovint sense camí visible i amb el GPS fent de les seves, donat lo angost i tancat del espai de la riera.
A partir de la meitat, un cop superat un pas angost de la riera, el camí apareix i tornarem a anar per un bon sender.

DIFICULTAT:
Tot el tram de pista, fàcil. Atenció a la desviació a la dreta a la corba de 360g.

A partir de la corba de 360g. (Revolt d'en Formiga), el sender va directe al gorg, es fàcil fins el primer gorg abans del gorg negre.
A partir del primer gorg i fins el gorg negre (uns 50 m) té alguna petita dificultat. (Es molt recomanable aquest petit esforç per arribar-hi).

Al tornar per on em vingut i a uns 100 m, si girem a la dreta i travessem la riera, comencen les complicacions.
Travessar la riera diverses vegades, buscar el camí que desapareix i després sembla que apareix, sembla que hi han diverses possibilitats, cap de plàcida, alguna quasi inviable, altre sense dificultats tècniques però bastant incomoda i per molta gent difícil..
Tot sovint, el camí deixa d'existir, no es gens marcat. Baixades curtes de pedra, que en algun cas, hem fet de cul. Pedres bora la riera que rellisquen, botes mullades i peus secs, sols si les botes son bones.
Pas estret una mica més compromès.
Res amb perill, res tècnicament difícil. Però s'ha d'anar amb molta precaució de relliscades i caigudes. (Ho dic amb coneixement de causa, al comprovar en pròpia pell, l'extraordinària duresa de les roques i la frescor de l'aigua).
Un cop haguem descendit ja meitat, el camí es suavitza. Comencem a caminar per un bon sender i sense problemes fins el final

Total: que la podem qualificar de fàcil si anem per pista i després per el sender fins el gorg negre i tornem també per pista. ( No cal que sigui la que hem fet a l'anada. Hi un altre pista més directe).

Per la tornada, bordejant la riera....
Bé, aquí ja no sé que dir.
Si sou joves i/o teniu experiència, segurament: Fàcil.
Si no sou joves i/o no teniu gaire experiència...... Vet a saber! Entre difícil....bastant difícil..... impossible?
Es molt subjectiu valorar la dificultat. Però us donaré una pista: Nosaltres som 4 joves amb l'edat mitja de 74 anys, tenim una certa experiència, però no som muntanyencs de tota la vida.
Així doncs....... Feu el que volgueu.
Jo la qualifico de difícil perquè ningú digui després que no he avisat.
Difícil, tant de pujada com de baixada.
Però, recordo: únicament la meitat, la part alta al costat de la riera.

L'ENTORN:
Durant el recorregut per la pista, anem entre alzines, algunes sureres, també pins, faig, aurons, etc.
Vistes al sempre meravellós Montseny.
Pujada continguda durant un parell de kms.
No recomanable amb calor i sol.
A la corba del Revolt d'en Formiga s'inicia el sender que es de millor caminar, i també paisatgísticament, en pla o suau baixada, sentint l'aigua de la riera. De tant en tan tindrem vistes al majestuós Turó de Morou amb les seves grans roques verticals (Esqueis). Trajecte molt agradable.
Trobem axis, el gorg petit. Preciós, i avantsala del gorg negre.
L'entorn dels dos gorgs es reduït, unes parets quasi verticals ambdós costats limiten l'espai i la vegetació exuberant impedeix el pas del poc sol que podria entrar.
Es un lloc per estar-s'hi una bona estona. Amb fondària per poder-se banyar. No ho hem fet. Personalment, aquest ambient un tant tenebra, no em sedueix, per precisament, fer una banyada.
Al tornar, per on hem arribat i a pocs metres, hem creuat la riera a la dreta.
Aquí comença la petita aventura de trobar el camí resseguint la riera.
El curs d'aquesta riera es de vegades estret, difícil de seguir, el Gps fa el burro contínuament, l'espai es va reduint i fent angost. Així que endavant!! Perquè passarem per racons bastant inhòspits amb la impressió, en tot moment, que es territori salvatge.
Finalment, després d'un pas estret (parets verticals, petit espai de roques mig relliscoses, aigua i paret) passarem una vegada més la riera. I aquí neix un camí ben marcat, que ens porta al punt d'inici entre faigs i algun castanyer, diuen que son mil·lenaris. No ho sé, però si que son increïblement grans i vells. D'uns 2-2,5 m de diàmetre.
Aquest últim tram, recordo haver-ho fet fa temps i té moments molt bonics vora la riera. Aquesta vegada l'hem fet amb excessiva rapidesa (pot ser per compensar la lentitud anterior) i ens hem perdut alguns detalls. També m'ha semblat que la vegetació era mes alta i el camí mes tancat.
Es una ruta recomanable. Inclòs el tram més complicat de la riera. Però si no es vol tenir cap problema, es pot anar i tornar al gorg negre per pista. Tant sols el gorg, que es un espai molt bonic per descobrir, crec que ja paga la pena d'anar-hi.
Salut.