Sant Jeroni (Montserrat) pel Coll de Migdia des de Santa Cecilia de Montserrat

Inici ruta des de davant Santa Cecília de Montserrat

Inici de la caminada des del pàrquing davant Santa Cecília de Montserrat. Santa Cecília de Montserrat és una antiga abadia benedictina al municipi de Marganell, al Bages, situada a llevant de la muntanya de Montserrat, prop de l'antic castell Marro, sota de Sant Jeroni, a mig camí de Can Maçana i el monestir de Montserrat. És un edifici catalogat l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Travessem la carretera i anem pel corriol

Travessem la carretera i anem pel corriol davant mateix de davant Santa Cecília de Montserrat

Sender Sant Jeroni, continuem a la dreta seguint el Canal de Sant Jeroni

Sender Sant Jeroni, continuem a la dreta seguint el Canal de Sant Jeroni.

Passem el canal de Sant Jeroni i anem direcció a Can Maçana

Passem el canal de Sant Jeroni i anem direcció a Can Maçana. NOTA, del Patronat de la Muntanya de Montserrat. Conclouen les obres de restauració i manteniment a la Canal de Sant Jeroni, millorant l'accessibilitat i seguretat del camí. 31.07.2023 Conclouen les obres de restauració i manteniment a la Canal de Sant Jeroni. La intervenció s'ha centrat en els primers 350 metres del camí, utilitzant recursos naturals locals per millorar l'accessibilitat i la seguretat d'aquest emblemàtic indret. Mitjançant l'aprofitament de grans troncs de teia de les pinasses cremades el 1986, s'han construït 47 graons nous de fusta i 69 graons més de pedra, proporcionant una base sòlida i resistent a l'erosió. També s'han creat 12 trenques per desviar l'aigua i 3 marges de contenció, aportant una millora significativa a la infraestructura del camí. Un aspecte rellevant dels treballs de restauració ha estat l'adaptació de la traça original del camí, que amb el temps s'havia desvirtuat. Mitjançant la recol·locació estratègica de graons i plataformes sobre la roca mare, s'ha resolt amb èxit una zona complicada que presentava dificultats per als visitants. D'aquesta manera, s'ha aconseguit mantenir la bellesa natural del Canal de Sant Jeroni i garantir la conservació del seu valor ecològic i patrimonial. A més, s'ha donat especial atenció a l'entorn, utilitzant materials locals per a la construcció, amb un enfocament sostenible i respectuós amb l'ecosistema. Amb la finalització d'aquestes obres, el parc natural de la Muntanya de Montserrat reafirma el seu compromís amb la preservació i el gaudi responsable d'aquest entorn privilegiat.

Continuem a l'esquerra pel camí del Coll del Migdia

Continuem a l'esquerra pel camí del Coll del Migdia.

Continuem a l'esquerra cap al Portell de Migdia

Continuem a l'esquerra cap al Portell de Migdia

Portell de Migdia o Coll de migdia

Portell de Migdia. DESCRIPCIÓ: És un paratge excepcional, ideal per a submergir-se en la immensitat de les parets i barrancs que constitueixen la fantasiosa orografia montserratina. A l'est, trobem la imponent paret de Sant Jeroni, territori salvatge en què pocs escaladors s'aventuren. A l'oest, hi ha les parets dels Ecos, amb la seua característica sobreposició de làmines de conglomerat gegantines. I com a cloenda d'aquest espectacle, plantades al bell mig del coll, hi trobem les Talaies, un conjunt de monòlits que sembla portat d'algun racó de la regió d'Agulles. Per accedir al Portell de Migdia hi ha dos itineraris interessants: el Torrent de Migdia (que és una atracció en si mateix) i la Canal de la Font de la Llum (el recorregut ombrívol i costerut d'aquesta canal permet veure de tant en tant les punyents parets de Sant Jeroni i Ecos des de la seua base). REFERÈNCIES: https://ca.wikipedia.org/wiki/Portell_de_Migdia

Continuem a l'esquerra pel sender el Camell de Sant Jeroni

Continuem a l'esquerra pel sender el Camell de Sant Jeroni.

Panoràmiques des de sota el Gegant

Panoràmiques des de sota el Gegant

Panoràmiques des de sota el Coll del Camell

Panoràmiques des de sota el Coll del Camell.

Mirador de Coll del Camell

Mirador de Coll del Camell

Continuem a l'esquerra direcció a Mongròs

Continuem a l'esquerra direcció a Mongròs

Cruïlla de camins les Pinasses. Anem a l'esquerra

Cruïlla de camins les Pinasses. Continuem a la nostra esquerra que va a Sant Jeroni.

Continuem a l'esquerra

Continuem a l'esquerra

Sant Jeroni (Montserrat)

Sant Jeroni és el cim culminant de la muntanya de Montserrat, amb una alçada de 1.236 metres. El cim de Sant Jeroni és a la confluència dels límits dels termes municipals del Bruc a l'Anoia i de Marganell al Bages. Prop del cim hi havia una ermita (després reconvertida en restaurant), una capella (encara dempeus) i l'estació superior del Funicular Aeri de Sant Jeroni, avui tancat, al Mirador del Moro. Mirador del cim de Sant Jeroni als anys 1920 Al cim podem trobar-hi un vèrtex geodèsic (referència 280115001) És considerat el cim més alt (el "sostre") de les comarques del Bages i l'Anoia. REFERÈNCIES: https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Jeroni_(Montserrat)

Panoràmiques des de Sant Jeroni (Montserrat)

Panoràmiques des de Sant Jeroni (Montserrat)

Monument - Els excursionistes a Mossen Cinto Verdaguer 30-XI-1945

Monument - Els excursionistes a Mossen Cinto Verdaguer 30-XI-1945. El 1931 es va inaugurar el monument a Verdaguer a Montserrat.

Capella de Sant Jeroni

Capella de Sant Jeroni. L’ermita de Sant Jeroni és la que es troba més allunyada del Monestir, al peu del cim de Sant Jeroni. Està a prop de la nova ermita de Sant Jeroni i del centre reemissor de telecomunicacions. L’ermita es va erigir sobre una antiga capella anomenada Santa Maria la més Alta. Tot i estar ben construïda, gairebé mai va estar habitada perquè era molt perjudicada pel fred, la humitat i el vent. No era un edifici gaire gran, però suficient per a un eremita; hi havia dues cisternes i dues places, una servia de mirador ja que gaudia d’una panoràmica impressionant, es podia arribar a albirar Mallorca i Menorca en dies molts clars. Entre el 1536 i el 1541 va ser bastida, el 1590 va ser novament restaurada i ampliada. Tornà a enrunar-se fins que el 1721 es va reedificar, i va romandre en peu fins al 1812, any què va ser destruïda per l’exèrcit francès. Al segle XX es va construir un restaurant sobre les seves ruïnes que ja ha desaparegut. Estat actual. Actualment no hi ha restes de l’antiga ermita de Sant Jeroni. Des de l’antiga ubicació es pot veure una bona panoràmica. Com arribar-hi: Per arribar a l’antic emplaçament de l’ermita de Sant Jeroni es pot anar per un camí que es troba en bon estat de conservació. Era una de les ermites que es trobava a més distància del Monestir, a una hora a peu. REFERÈNCIES: https://muntanyamontserrat.gencat.cat/ca/el_parc/espiritualitat/sant_jeroni/

Continuem a la dreta

Continuem a la dreta direcció al Monestir de Montserrat

Anem a l'esquerra per Monestir de Montserrat per Sant Miquel

Anem a l'esquerra per Monestir de Montserrat per Sant Miquel

Anem a l'esquerra pel sender a la Roca del Cap de Mort

Anem a l'esquerra pel sender cap ha Montserrat passant per Cap del Mort.

Roca del Cap de Mort

El Cap de Mort es troba a Montserrat (Catalunya), el qual és un monòlit que evoca, suposadament, el cap d'una persona morta. El Cap de Mort, és una agulla montserratina emplaçada en la part alta de la muntanya. Tot i tenir una cota altimètrica que la situa a 1.085 metres d'alçada, a peu de camí no es mostra com un cim de grans dimensions. Al votant d'aquesta singular agulla, amb un topònim que li ve donat per la seva semblança a una calavera o cap de mort, i trobem varies llegendes que fan referència al seu nom i al món de la bruixeria. REFERÈNCIES: https://ca.wikipedia.org/wiki/El_Cap_de_Mort

Floració

Anem a l'esquerra per anar al refugi de Sant Antoni

Anem a l'esquerra per anar al refugi de Sant Antoni.

Refugi de Sant Antoni

L'ermita de Sant Antoni, avui és un refugi obert a to-tom. L’ermita de Sant Antoni pertany a la zona de Tebaida, és la que es troba més allunyada del Monestir juntament amb l’ermita de Sant Jeroni. Es troba al costat del Cavall Bernat i al marge esquerre del torrent de Santa Maria o Vallmala. En el passat probablement fou traslladada al seu emplaçament actual des d’una ubicació més abrupta. Era considerada com la més solitària de totes les ermites. A finals del segle XV va ser restaurada i ampliada per l’abat Cisneros. Durant la Guerra de la Independència va ser convertida en polvorí i va romandre dreta fins que va ser destruïda l’any 1812 per l’exèrcit francès. Estat actual. Les ruïnes de l’ermita de Sant Antoni no es troben en bon estat de conservació. Les restes no estan consolidades i l’embrossat les tapa; tot i això es pot distingir murs de pedra, murs de contenció de terres, terrasses i una cisterna d’aigua. Des d’aquest emplaçament es poden albirar altres ermites. Com arribar-hi: Per accedir a l’ermita de Sant Antoni es pot agafar el funicular i caminar uns quants minuts o anar per un camí d’escales. Es troba a més d’una hora del Monestir; el camí que hi arriba presenta un darrer tram força dificultós. Mapa: Coordenades UTM: 401.817 4.606.361 REFERÈNCIES: https://muntanyamontserrat.gencat.cat/ca/el_parc/espiritualitat/sant_antoni/

Refugi de Sant Antoni

ERMITA DE SANT ANTONI. Era considerada l'ermita més solitaria del massís pel seu emplaçament, al marge esquerra del torrent de Santa Maria i domina perfectament la paret nord, llevant i migdia de la muntanya, amb extensíssims horitzons i, de prop, munió de roques, en particular la llegendària i veïna del Cavall Bernat. L'emplaçament d'aquesta simpàtica ermita és un bonic i aeri mirador. Consta que fòu reedificada l'any 1490. L'abat García Jiménez de Cisneros la va fer adobar el 1498. Hi feren estada, durant el transcurs dels anys, trenta-quatre ermitans. Avui dia serveix de refugi. Per darrera la cisterna encastada a la roca, a la dreta de la balma, es pot pujar per uns rudimentaris graons tallats a la roca, fins dalt del dit primitiu emplaçament. Si un es veu amb cor de pujar per aquests camí penjat a l'abisme, paga el tret de fer-hi una visita. REFERÈNCIES: https://apeupermontserrat.blogspot.com/2009/06/ermita-de-sant-antoni.html

Coll de la Canal Plana

Coll de la Canal Plana, continuem pel corriol a l'esquerra. Coll de la Canal Plana és un serral de muntanya a Monistrol de Montserrat i té una altitud de 1023 metres.

Sant Salvador

Sant Salvador. L’ermita de Sant Salvador durant una època fou coneguda amb el nom de la Transfiguració. Era la cinquena ermita del grup conegut com Tebaida. Avui, aquesta denominació es poc emprada i poc a poc s’anà consolidant el nom de regió de Sant Salvador. Aquesta ermita tenia una localització enlairada envoltada per les agulles. Es té constància de vida eremítica en aquest indret en els segles XIII i XIV. L’abat Pedro de Burgos (1512-1536) descriu “está la hermita de S.Salvador muy apacible y de buena vista. Ésta tiene una capilla toda dentro de una peña y sube la roca sobre ella en grandísima altura y el techo de esta capilla parece de jaspe”. L’ermita estava situada al peu de la roca de Sant Salvador i, en concret, al peu del que s’anoma la Trompa de l’Elefant. Ara només queden unes runes i les restes visibles de la cisterna. L’ermita tenia dues cisternes. Una d’elles és encara avui ben evident. Abans d’arribar a l’ermita hi havia una creu en una cruïlla de camins. Un que duia a l’ermita de Sant Salvador i l’altra que menava cap a les ermites de la Santa Creu i de la Trinitat. Al peu d’aquesta ermita foren assessinats el 25 de juliol de 1811 els ermitans P. Picañol i P. Crospis. L’ermita de Sant Salvador fou cremada pels francesos, com totes les altres, el 31 de juliol de 1812, restaurada l’any 1816 i abandonada definitivament el 1821. REFERÈNCIES: https://totmontserrat.cat/religio/vida-eremitica/les-ermites-de-la-muntanya-de-montserrat/ermita-de-sant-salavador/

Ermita de la Trinitat

Ermita de la Trinitat. L’ermita de la Santíssima Trinitat es troba a la zona de Tebaida, al Pla de la Trinitat, en un lloc molt pla i assolellat, adossat a l’extrem oriental dels Flautats, a tocar del camí que ve de Manresa. Era l’ermita més gran de totes, amb planta baixa i pis; per les seves dimensions era coneguda com ‘el palau de les ermites’. La Santíssima Trinitat era el lloc de descans per a monjos, llecs i escolans, també era el lloc d’acolliment d’hostes i pelegrins. Els edificis eres més capaços i ben distribuïts que els de les ermites veïnes. Al segle XV va ser reedificada i habitada per Bernat Boí, ‘prior dels ermitans’. Al segle XVII l’abat Beda Pi l’amplià de manera considerable amb una nova cisterna i un dormitori per als monjos, anys més tard, l’abat Jaume Martí bastí la capella i aixecà un pis. El 1812 va ser destruïda per l’exèrcit francès, quatre anys després va ser restaurada i el 1821 va ser abandonada després que uns lladres assassinessin l’ermità. Estat actual. Hi ha restes de l’antiga ermita en bon estat de conservació. De fet, és l’única que encara té una paret dreta i se n’han trobat restes: de murs de pedra, de passos, d’elements ceràmics de paviment, d’una cisterna d’aigua, d’un canal d’aigua en roca, de terrasses... De totes les ermites, és la que té unes restes més extenses. Hi ha un afegit modern que no es troba en ús. REFERÈNCIES: https://muntanyamontserrat.gencat.cat/ca/el_parc/espiritualitat/santissima_trinitat/

Pla de la Trinitat. continuem a l'esquerra direcció Can Maçana pel GR-172

Pla de la Trinitat. continuem a l'esquerra direcció Can Maçana pel GR-172

Canal del Pou del Gat. Anem rectes

Canal del Pou del Gat. Anem rectes

Canal del Cavall Bernat pel sender de l'Arrel

Canal del Cavall Bernat pel sender de l'Arrel

Continuem rectes pel GR-172 direcció Cal Massana i a la dreta en la següent

Continuem rectes pel GR-172 direcció Cal Massana i a la dreta en la següent.

Final de la caminada a Santa Cecília de Montserrat

Final de la caminada a Santa Cecília de Montserrat. Santa Cecília de Montserrat. Església de planta basilical amb tres naus, de les quals les laterals són les més curtes que la central. La capçalera està estructurada en un absis i dues absidioles. Les naus són cobertes amb voltes de canó i es comuniquen mitjançant dues arcades de mig punt. En l'absis central s'obren tres finestres de doble esqueixada, i una en cada absidiola. La decoració de la capçalera és la típica llombarda, amb arcuacions cegues i lesenes. Es creu que antigament el sistema de coberta fou un embigat de fusta, que al substituir-se per les voltes significà l'haver d'engruixir els murs de la nau central. L'aparell és obrat en carreus sense polir, units amb morter de calç.[1] L'estat de conservació de l'església és bo i cuidat.[1] Al cantó esquerre de l'absis, a l'interior, hi ha el graffiti d'una figura, probablement tardo-romà. REFERÈNCIES: https://ca.wikipedia.org/wiki/Santa_Cec%C3%ADlia_de_Montserrat