Sant Hilari - Can Pla - Font Sa Guarda - Puig de les Formigues-Can Borrell-Salt deSant Martí-Sant Hilari

Avui tocava fer el cim més alt de les Guilleries, Sant Miquel de Solterra o com es coneix popularment Puig de les Formigues.
Sortim des d'un aparcament que hi ha a 4 km de Sant Hilari Sacalm passat la urbanització de Cal Sastre i en direcció a Osor, la pista no està asfaltada però és molt bona i està molt transitada.
Des del aparcament agafem el GR-83 que està molt ben senyalitzat i comença amb una bona baixada fins que arribem a un petit pont de fusta. Aquest tram al ser ombrívol i a l'època de l'any que estem, tot ple de fulles cal anar amb compte perquè patina força. Hi ha uns esgraons de fusta que ajuden a la baixada tot i que n'hi ha un que està deteriorat i cal vigilar de no ensopegar amb el clau.
A partir d'aquí ja començarem a pujar, de forma molt suau, per un camí sempre molt ben indicat entre mig de boscos de faig i avets. Passem per les Fontiques de Can Pla i arribem a Can Pla on hi ha una plantació d'avets.
Seguim amunt seguin les indicacions com si anéssim a Osor fins que arribem a la Font Sa Guarda.
Aquí ja la cosa s'enfila de veritat i ens queden un quilòmetre de pujada per un corriol força estret. No és que sigui difícil però com està tot ple de fulles cal anar amb compte perquè patinen molt i estem ben bé al costat del pendent.
En un punt fem un bon gir a l'esquerre i ja encarem el tram final on se'ns obren unes magnífiques vistes i ja només ens quedarà fer una petita grimpadeta fins arribar al cim.
El dia és esplèndid i les vistes immillorables. Aquí podem veure la gran creu amb les tres formigues a més d'uns quants pessebres. Es respira molta tranquil·litat. Després de fer un mos i fer unes quantes fotos comencem la baixada.
Desfem la petita grimpada i anem fins al punt on comença un corriol que es tira muntanya avall per l'altre vessant d'on hem pujat.
És un tram difícil, amb una pendent de més del 49% i amb la dificultat afegida de les fulles que el desdibuixen molt i el fan una mica perdedor. Sort dels companys que hi han posat algunes fites i ajuden molt.
Baixem a poc a poc i amb molt de compte fins que arribem a les runes de Can Borrell. A partir d'aquí el camí ja es converteix en pista i es deixa fer de manera còmode i molt bé. Ara a la tardor l'espectacle de colors és fantàstic.
Un cop ja avall ens desviem per acostar-nos a veure el Salt de Sant Martí i el Gorg del Torrent de la Font del Gavatx. Val la pena arribar-s'hi. Després pujant ens acostem fins a la Font de la Formiga on hi ha una taula de pedra on aprofitem per fer un altre mos.
D'aquí continuem avall passant per la Font del Gavatx i posteriorment la Font del Vern fins a creuar-nos amb el camí de pujada i tornar al pont de fusta.
Des d'aquí només ens quedarà el tram de pujada fins a l'aparcament on tenim el cotxe.