Sant Feliu de Codines – Cingles del Fitó – Riu Tenes – Sant Quirze de Safaja

Sant Feliu de Codines.-
La vila de Sant Feliu de Codines a 480 m d’altitud, es va crear en un indret trencat per la carenada que s’aboca vers el Vallès per llevant i un petit monticle envoltat pel torrent del Tura, després d’unir-se al de l’Escletxa. El terme s’estén en un sector accidentat pels contraforts de la Serralada Prelitoral, que fa d’enllaç entre els cingles de Bertí o raconada del Fai, el turó de Montbui i la muntanya de Sant Sadurní de Gallifa.
El nucli primitiu és el de la Sagrera, nascut a ponent de l’església, que té encara una fesomia peculiar i arcaica amb els seus carrerons estrets i tortuosos i la plaça de la Sagrera, on hi ha notables cases amb portals adovellats i finestrals dels segles XVI al XVII. És tradició local que a Can Tura hi hagué una antiga cartoixa. La tradició es basa en el fet que els cartoixans de Montalegre eren senyors de molts delmes i béns al terme de Sant Feliu, que s’aplegaven a la dita casa, antiga propietat seva, com ho recorda un vell escut.
Al segle XVII es va crear un segon nucli al lloc de la Revenderia o de la Venderia, davant l’església, a l’altre vessant del torrent de Tura, lloc que culmina amb la Casa Roca o Can Batllori, on al segle XVIII es va construir la torre del Rellotge, encara existent. Pel mateix segle es començà a construir el carrer de Vic al lloc on passava el camí ral de Vic a Caldes de Montbui, i seguiren nous barris als indrets de les Creus Altes i les Creus Baixes i als carrers de l’Hospital, de Barcelona i del Joncar. Tot això deixava una població de nuclis separats, situats en vessants trencats per les valls dels dos torrents esmentats. La urbanització del sector de la Quintana, amb la plaça que es féu sobre el torrent cobert de l’Escletxa, dedicada a Josep Umbert, el fabricant i alcalde que féu fer les obres, i més tard l’obertura de la carretera de Caldes a Centelles i de carrers adjacents, unificaren els nuclis dispersos de la vila, a la qual cosa contribuí molt l’edificació de cases d’estiueig. Tot això féu transformar la població, que modernament s’ha allargat i ampliat amb la construcció de nous barris residencials o d’immigració, com els de Sant Domingo, les Escoles, l’Era Nova o l’ampliació d’altres com el del Pedró, Figueretes-el Joncar, la Bassella o al llarg de les carreteres d’accés o de la de Sant Miquel del Fai.
L’església parroquial de Sant Feliu de Codines, amb la raconada de la rectoria, es troba a l’extrem de llevant del barri de la Sagrera, a la punta d’un turonet o morral. És un edifici ampli i harmoniós refet entre el 1940 i el 1948 aprofitant part d’una església anterior edificada entre el 1698 i el 1754 i volada el 1939. Uns capitells preromànics de tipus califal, conservats a la rectoria, revelen l’existència d’una església preromànica, i sembla que pel 1193 se'n va consagrar una altra, per bé que l’acta que ho diu és apòcrifa i plena de falsedats. El campanar és modern (1954) i es va fer sobre una base aixecada al segle XVIII.
La rectoria té antics portals i finestres, però en una bona part ha estat refeta. És notable l’edifici de l’hospital, sobre la font i jardins de les Albes, aixecat el 1744. És un edifici rectangular i sever, de reminiscències herrerianes, amb un pati central; des del 1859 és regentat per religioses dominiques de l’Anunciata. Sota seu es van construir unes escoles l’any 1940 i més modernament un dispensari o casal assistencial a càrrec de la parròquia.
La població té cases antigues, que daten del segle XVI, com Can Valls i Can Boter i altres amb llindes i estructura notable als sectors vells de la població. És remarcable la Casa Rodó, antiga casa de Can Déu Ric, amb una capella de Sant Francesc construïda el 1749; el casal fou renovat totalment al principi del segle XX. Envolten la població cases de tall modernista i altres que recorden els inicis de l’estiueig.