SAMALÚS - SL-C89 Sender del Puig del Castell - 371

Inici SL-C89

Casa Flaquer

Una masia imponent que a principis del segle XX va ser un dels punts de trobada de la colònia estiuenca de Samalús i de la burgesia benestant de la comarca. Més amunt de les Antigues Escoles, a la falda del Parc Natural del Montseny, s’amaga una masia imponent, propietat de la família Flaquer. A principis del segle XX va ser un dels punts de trobada de la colònia estiuenca de Samalús, així com de la burgesia benestant de la comarca. El seu propietari, l’advocat Xavier Flaquer i Jubany (o Juvany, hem trobat el cognom escrit amb ambdues grafies), havia estat diputat provincial durant el temps de la Mancomunitat de Catalunya i vivia a Granollers, però la seva família tenia les arrels a Samalús, on conservava i passava llargues temporades en aquesta masia, reformada pel brillant arquitecte garriguenc Manuel J. Raspall i Mayol a principis de segle. Can Flaquer: la masia i la terrassa Can Flaquer és una masia que es remunta al segle XVI, tot i que podem documentar el cognom Flaquer al nostre poble des de l’any 1357. La casa pairal ha sofert diverses reformes al llarg dels segles, que han donat com a resultat l’edifici que podem contemplar actualment. Una de les modificacions més singulars és la que es volia dur a terme a principis del segle XX, el 1912, sota la direcció de Manuel J. Raspall. El projecte l’arquitecte garriguenc preveia enllaçar la casa amb el jardí, del qual finalment només es va construir una terrassa i el portal. Avui en dia constitueixen els elements més característics d’aquesta casa, i responen al llenguatge modernista i neoclassicista. El portal està decorat amb motius florals i hi consta la inscripció “CASA FLAQUER”. La terrassa està situada davant de la casa i té dos nivells. La zona superior està envoltada per una barana de poca alçada. Hi ha columnes dobles a dues bandes que estan connectades entre sí per mitjà de bigues de ferro, que fan corbes sinuoses. Aquestes bigues sustenten un entaulament amb decoracions florals i gerros. Entre les columnes de la mateixa banda hi ha una sanefa horitzontal amb calats entre les flors. La zona inferior està coberta per trams de volta rebaixada, té una cara oberta, amb barana baixa i pilars dobles quadrats, fets de maó vist que formen entre ells una mena d’arcs. Epicentre de la vida social de Samalús durant la dècada de 1920 Durant la dècada de 1920, Can Flaquer va ser el punt de trobada de la colònia estiuejant barcelonina al poble, així com de les personalitats més destacades de la política i la societat vallesanes, especialment de l’òrbita del Partit Liberal i de l’alcalde de Granollers Francesc Torras i Villà. Resseguint la premsa comarcal podem llegir les cròniques de diverses festes celebrades a la masia amb polítics i personatges d’alta volada. També d’algunes festes esportives, com el concurs de tennis que va tenir lloc el setembre de 1929. Diversos nois i noies es van disputar trofeus patrocinats pels senyors Flaquer, Antich i Torras. La competició va acabar-se amb un lunch a Can Flaquer, en el qual va prendre part el bo i millor de la colònia estiuenca. La notícia no s’estava de dir que Samalús era un “poble del Vallès que sembla que cada any es posa més de moda” per estiuejar.

Entrada al poblat ibéric de Lauro

Una de les joies més preuades de Samalús: Les restes arqueològiques d’un important poblat ibèric habitat fa centenars d’anys pels nostres avantpassats. El jaciment del Puig del Castell es coneix des de l’any 1955, tot i que la seva importància havia passat desapercebuda fins a l’inici de les excavacions l’any 2011. Destaca pel seu bon estat de conservació i, encara que tot just s’ha endegat la recerca, el jaciment ja pot ser visitat parcialment per contemplar les seves restes. Sabem que el poblat es trobava al cim i vessants d’aquest turó a de 631 metres d’alçada sobre el nivell del mar, ja dins el massís del Montseny. Aquesta ubicació no era casual, perquè es buscava garantir les facilitats defensives que conferien els llocs elevats de difícil accés, així com tenir una visió privilegiada de la plana vallesana. El poblat va ser habitat pels íbers, que fou una civilització que ocupà bona part de la façana mediterrània peninsular i més enllà, des de mitjan segle VI aC fins la seva dissolució, degut a la conquesta romana. La tribu ibèrica que ocupà la plana vallesana i la costa central des de la Tordera al Llobregat, foren els laietans. Vivien principalment del conreu que practicaven a la propera plana i bona part de la producció anava destinada al comerç, ja fos pels grecs, cartaginesos o romans. De les característiques urbanes del poblat encara no en podem dir res, però sí que comencem a conèixer prou bé la seva imponent fortificació. Al llarg del segle V aC es bastí en aquest turó una muralla de grans dimensions que tancava una superfície de 4 hectàrees. Aquesta fortificació estava protegida per nombroses torres que conferien al lloc unes característiques defensives espectaculars. Malgrat tot, el poblat fou abandonat definitivament a mitjan segle I aC i el poblament, ja romanitzat, es desplaçà a la plana. La importància d’aquest indret també s’ha vist reforçada per la identificació del Puig del Castell amb la desapareguda ciutat de Lauro. Sabem que en aquestes contrades hi havia una ciutat que encunyava moneda ibèrica des de mitjan segle II aC, i malgrat que tothom la cercava es resistia a ser descoberta. El topònim de Llerona, hereu de Lauro, ja feia intuir que ens hi trobàvem ben a prop. I atenent la dispersió de les troballes monetàries aparegudes a la zona, com el tresor de Cànoves amb la majoria de monedes de Lauro, així com per la referència a les cites històriques que exalçaven el vi produït a la zona de Lauro, ens fan pensar que només calia trobar un jaciment amb el potencial suficient per ser identificat amb la ciutat perduda de Lauro.

Cim del Puig del Castell

Puig del Castell és de gran importància a causa del seu bon estat de conservació, és un dels últims descobriments d’assentaments ibers, atès que no va ser fins a l’any 2011 que van començar les excavacions, tot i que es coneixia des de 1955. Aquest poble iber que pertanyent al país dels laietans es trobava al cim d’aquest turó de més de 600 metres d’altitud, en el massís del Montseny. Aquesta ubicació, com en la majoria de poblats ibers, no era gratuïta, ja que es buscava garantir la protecció que oferien aquests llocs elevats de difícil accés, a més d’aconseguir una visió privilegiada de la plana vallesana. Aquest poble assentat aproximadament cap al segle VI aC, vivien principalment del conreu i bona part de la producció anava destinada al comerç, fos per grecs, cartaginesos o romans.

Can Cuní

Mossèn Ramon néix a Vic el dia 21 de novembre de 1876. Però de ben petit la seva família es traslladà a Barcelona. Els seus pares, Miquel i Jacinta tingueren sis fills. D’origen humil, el pares pujaren la família amb el minso jornal de fuster del pare. Dels quatre fills barons, en Josep, n’Àngel i en Ramon foren ordenats sacerdots. Tot tres, a més, compartiren dots artístiques en diversos vessants. Coneix Mn Cinto Verdaguer fent almoina a la seva mare. Aquest s’interessava pels dos fills que estaven al seminari, l’Àngel i el Josep. Ja al seminari, Mn Garriga s’espavilava per a disposar d’algun diner ajudant a repassar a altres estudiants. Un d’ells fou després el gran poeta Josep Carner. Mossèn Ramon canta la primera missa a Llerona, pels vols de 1901. Els seus germans Mossèn Àngel i Mossèn Josep hi actuaren de Diaca i Sots Diaca, hi havia d’assistir Mossèn Cinto Verdaguer, però es trobava molt malalt i ho va delegar. És sacerdot en diverses parròquies. Cap el 1915, es retira a Samalús, al Vallès Oriental, d’on obté el sobrenom de l’Ermità de Samalús. En morir el pare de Mn Ramon, aquest deixà als seus fills com a únic llegat el seu modest banc de fuster, Mn Ramon el converteix, significadament, com a taula de l’ altar de la seva ermita. Exerceix com un ermità atípic; no fa vida eremítica. Diríem que en gaudia de tots els avantatges, però s’estalviava els inconvenients. Excel·lent poeta, i degà dels poetes catalans. El 1921 obté la Flor natural en els Jocs de Barcelona amb el seu poema “La casa vella”. Pocs anys després, el 1926, assoleix l’Englantina d’or amb el “Poema de mitja nit” i la Viola d’Or i d’ Argent amb “La meva enamorada” en una mateixa convocatòria, que el posen en possessió del títol de Mestre en Gai Saber.

Centre Cívic Xavier Flaquer i Juvany

s una construcció d'influència modernista obra de l'arquitecte Manuel J. Raspall i que data del 1919. Obra de l'arquitecte garriguenc Manuel J. Raspall i Mayol que se situa al Km 37 de la ctra. BP-5107 entre Cànoves i Samalús. Una escala d’obra facilita l’entrada a l’edifici de les antigues Escoles de Samalús, situat lleugerament elevat respecte el nivell de la carretera. És una construcció noucentista de planta rectangular, d’un sol pis i amb la coberta a quatre vessants. La façana principal presenta dos elements singulars. En primer lloc, una sanefa realitzada amb rajoles de quadres de dos tons de blau, que dóna la volta a tot l’edifici. Aquest mateix motiu es repeteix als ampits de les finestres. En segon lloc, la porta d’entrada i les finestres estan remarcades per arcs en relleu de color blanc. Aquest edifici es va inaugurar, després d’unes quantes vicissituds, l’any 1919. El seu constructor va ser Josep Iglesias Martí de la Garriga, més conegut com en Pòlit. Està construït en estil noucentista, el llenguatge arquitectònic més popular a Catalunya a partir de la dècada de 1910. Posteriorment, es van afegir diversos cossos a la part posterior de l’edifici, que van ser enderrocats l’any 2010, quan es va restaurar la construcció. Actualment, aquest equipament va ser restaurat i convertit en centre cívic. La seva inauguració va tenir lloc el 20 de març de 2010. L’edifici, que antigament acollia l'Escola Pública Xavier Flaquer de Samalús que va ser tancada el 31 d'agost de 1993, disposa actualment de 103,63m2 que s’organitza en dues zones: un zona que es destina a la gestió administrativa i accés al local i l’altra que és una sala polivalent que pot ser utilitzada per les entitats o associacions del poble.