Ruta Vallter2000 - Bastiments

Surtim a tres quarts de 10 (un pèl tard), de del pàrquing superior de l'estació d'esquí Vallter 2000, l'estació gironina de la part Nord del circ d'Ulldeter, engarjolada entre els pics de la Dona, el Bastiments i el Gra de Fajol, a tocar de la frontera francesa. Des del costat dret de la cafeteria Vallter 2000, el camí s'enfila seguint el TRF pels plans de dalt i el pla de la Portella. Arribats als 2.300m, enlloc de pujar pel Clot de la Portella, -factible però amb més pendent - , optem per seguir el TRF virant a Sud-Est fins arribar a prop de la portella de Morens, on el desnivell dona pas a uns trams més suaus entre els camps verds, ben bé sobre la línia de la frontera. Tornem a virar, aquest cop cap al Nord-Est, buscant la Portella de Mentet (2.411m) des d'on les vistes comencen a ser espectaculars. Reseguim la frontera en direcció al PIc de la Dona (2.702m) després d'una bona pujada. Les vistes milloren, agafem aire i caranegem dalt de les muntanyes, trepitjant per pedres i camins de sorra. Coronem el cim de Bacivers (2.691m) i virem Sud-Oest cap al Coll de la Geganta, des d'on ens espera una llarga i dificultosa pujada al Bastiments (2.883m), que serà el pic més alt del dia, per la seva cara Est. L'esforç ha valgut la pena, tot i la gentada que ens trobem (molts venen del coll de la marrana, al Sud) i fem un bon àpat després de fer la protocolària foto al costat de la creu. Continuem en direcció Oest carenejant la frontera i baixem fàcilment a la collada de Coma Mitjana (2.705m), des d'on es veuen els estanys homònims al Nord. Iniciem l'ascens al pedregòs Pic de Fresers (2.835m), amb alguna mini-grimpadeta necessària per les roques, on el camí ja no es tan evident. L'esforç fa necessària una aturada, amb l'objectiu de seguir per la carena i conquerir el Pic de l'Infern. Enmig de la baixada per la carena, es comença a girar mal temps i per precaució ens desdim de fer cim i baixem una mica abans del portell dels Gorgs, fent zig-zag per la tartera i esquivant llengües de neu, buscant el GR-11 que ens durà de tornada al cotxe. Aquest és un tram bonic entre petits estanys, improvitzant fins a agafar el sender. Abans d'enfilar-nos cap al coll de la marrana, fem una nova aturada. Un cop a dalt (2.529m), veiem que han millorat el marcatge de baixada, doncs anteriorment hi havia vàries opcions per baixar. Els darrers 2 km. els hem passat per la part alta de l'estació d'esquí, ja que teníem el cotxe al pàrquing de dalt de tot. Una bonica excursió amb certa dificultat més pel desnivell acumulat que pel nivell tècnic.