Ruta Roques Albes - Artés

Ruta per pujar a les Roques Albes i tindre una panoràmica de la Vall Gavarresa espectacular sobretot a la primavera.

Mare de Deu de Fucimanya
El lloc de Fucimanya és conegut des del 1193 i la capella de Santa Maria hi consta com existent de molt temps abans del 1212. Es trobava al centre d'una gran propietat autònoma o quadra civil que el 1214 fou comprada pel monestir berguedà de Sant Pere de la Portella, fent notar que pertanyia a la parròquia de Sant Martí de Serraïma. Integraven la quadra civil sis masos i terres d'altres quatre, entre els quals hi havia el mas Roques Albes, reconstruït el segle XVI prop de la capella de Fucimanya. El 1309 es va fallar un plet entre l'abat de la Portella i el rector de Sant Martí, amb el qual es reconeixia a l'abat el domini i patronat de la capella de Santa Maria, que el 1342 rebia una butlla d'indulgències, senyal evident que ja era un centre de pietat notable.
Les mostres de pietat i devoció augmentaren els anys següents i obligaren, el 1679 i en campanyes posteriors, a renovar i ampliar la capella, fins a no deixar-li cap rastre de l'obra primitiva. La llegenda pretén que la Imatge, que és una icona de talla del principi del segle XVI o finals del XV, fou trobada per un bou i una pastoreta en una balma prop del torrent Salat, que discorre pel fons de la fossa magna.
L'amor i devoció dels veïns ha tingut sempre ben ornat i agençat aquest petit santuari que comptà com a insigne devot el sallentí Sant Antoni Maria Claret i Clarà, i que és objecte de la predilecció dels fidels d'un bon sector del Pla de Bages

Fucimanya
Aquest llogaret a l’extrem de llevant del terme de Sallent i dintre l’antiga parròquia de Sant Martí de Serraïma, es troba en un emplaçament màgic, sobre una gran vall (faucis magna) que li deu haver donat el nom.
L’església de Santa Maria de Fucimanya
Tot i tenir tradició romànica (s.XII i abans), l'església no conserva restes d'aquesta època a causa de l'esfondrament sofert durant el terratrèmol del segle XV.
La nova capella va subsistir fins al 1679 en què es va procedir a la renovació i ampliació actuals, deixant-li pocs elements d'interès arquitectònic. Entre aquests, destaca el campanar de dos ulls (conserva una sola campana) amb un escut episcopal entre els dos; la decoració pictòrica de la volta i el cambril de la Verge. Conserva col·lecció d'exvots i talla gòtica del segle XVI. L'antic altar barroc va ser cremat durant la guerra civil de 1936-1939.
L'amor i devoció dels veïns ha tingut sempre ben ornat i agençat aquest petit santuari que va comptar com a insigne devot, el sallentí Sant Antoni Maria Claret i Clarà, i que és objecte de la predilecció dels fidels d'un bon sector del Pla de Bages
Mas de Fucimanya, abans Roques Albes o Pedralba
Conserva importants finestres d'estil gòtic, una porta dovellada i un celler amb premsa de grans dimensions. A l'entrada es conserven voltes apuntades de pedra, destacant amb especial importància la Sala Capitular del primer pis, actualment golfes, d'un acurat estil gòtic català.
A l'exterior s'observen les successives ampliacions pels diferents nivells de les teulades i les irregularitats de les façanes. En algun tram hi ha contraforts exteriors de suport.

Casanova
Casa documentada des del segle XIV. Es tractava d'un mas fort econòmicament; pràcticament tot el que és horta d'Artés era de la seva propietat. Joan Casanova declarava que aquest mas tenia 100 jornals de terra. L'any 1774 n'era la propietària Mariàngela Casanoves, i Valentí Prat i Riera ho era l'any 1870, per herència del seu pare Francesc Prat i Casanoves.
L'any 1954 Josep Bofill i Galés n'era el propietari. El mas havia estat venut pels Prats als Bofill. Segons informació oral de Joan Maria Gasòliba, el seu pare, Joan Gasòliba Marsinyach, va comprar el mas l'any 1959; però segons Ferrer (1990:152) fou a l'any 1960.

Estratotipus de formació Artès
Zona d'especial interès geològic. S'observen els balços erosius de la riera Gavarressa, d'un color roig característic. Forma part de la formació geològica Artés, on hi coexisteixen lutites i arenites del terciari.
Observacions:
La importància dels estratotipus geològics són les bases més importants de la geologia catalana i, en aquest cas concret, del terciari continental català.
Tot hi haver estat citada des dels primers moments dels estudis geològics catalans, la formació Artés va rebre un impuls científic definitiu amb els treballs del geòleg Josep Ferrer, l'any 1971.

Roques Albes
Majoria de pi i alzinar. Roca calcària. Paisatge pintoresc amb excel·lent vista general dels entorns i diferents curiositats paisatgístiques. Es tracta d'un estrat de roca blanquinosa de més de 1000 metres de llarg, tallada a pic, des d'on es veu la vall de la Gavarresa i el Pla de Bages.