Ruta Prehistòrica de la Roca, 20-OCT-18

Bassa de Ca l'Argent

Bolet de fusta

Dolmen de Can Gol I

Galeria catalana reconstruida, conserva part del túmul funerari de 14 m de diàmetre. Originàriament estava delimitat amb un cercle de lloses. En el seu interior es trobaren eines i ascles de sílex, ceràmica informe i ceràmica campaniforme datades del 2500aC – 2100 aC.

Dolmen de can Gol II

És una construcció megalítica de dimensions reduïdes, a voltes es classifica com una cista si bé els especialistes, com els de l’equip del sr. Josep Tarrús el consideren una galeria catalana petita. No conserva cap llosa de la coberta però sí les tres de la planta sepulcral, mesurant 1,75 m de longitud per 1,10 d’amplada. S’observen restes parcials del túmul que el cobria, que tindria uns 6 m de diàmetre. L’entrada es troba orientada al sud-est. Es data en el període neolític final o calcolític (entre el 3500 i el 2250 aC aproximadament).

Dolmen de Can Planes

Galeria catalana petita. Conserva part de l’estructura de la cambra sepulcral formada per cinc lloses i el bloc de coberta. Mesura 1,50 x 1,06m. No s’hi observen restes del corredor ni de l’estructura del túmul que hauria cobert el monument. La cambra apareix lleugerament inclinada vers un lateral.

Dolmen de Céllecs o Cabana del Moro

Galeria catalana petita. Conserva una cambra rectangular amb coberta i una llosa a la banda esquerra del seu passadís d'accés. La cambra es troba orientada al sud-oest. Segons el sr. J. Tarrús, “el passadís original devia de fer uns 2m de llarg i el túmul podia arribavar als 8m de diàmetre. Trobat petits fragments de terrissa.

Font de la Mansa

Font de Sant Bartomeu

L'indi Maia

Moai o Maorí

Pedra de L'Elefant

Pedra de l'Escorpí

Es tracta d’un jaciment arqueològic del qual es coneixen poques dades ja que no apareix esmentat en cap referència bibliogràfica científica. Aparentment, es tractaria d’una petita cavitat natural entre boles de granit que podria haver estat utilitzada amb finalitats sepulcrals durant la prehistòria recent (neolític final o primera de les edats dels metalls).

Pedra de les Creus

Gran bloc granític cobert per tot tipus de creus i signes gravats a la pedra. Molts d’ells son moderns, però és molt poblable que n’hi hagi algun d’època molt antiga tot i que indeterminada. També hi ha una inscripció que diu “La Roca, año...” i la data no és prou clara. La tipologia de les creus és molt àmplia i repetitiva en diferents mides. Donada la ubicació de la pedra en un context amb nombrosos elements megalítics, és probable l’existència de petroglifs d’aquest mateix moment

Pedra de les Orenetes

Pintures rupestres en un gran bloc granític d’uns 8 m. De llargada per 3 m. D’amplada i 3 m. D’alçada. La part bassal mostra diverses cavitats una de les quals constitueix un abric de mitjanes dimensions. Es tracta de la zona principal on hi ha dues pintures. Des d’aquesta concavitat, per la que es pot travessar el bloc, segueixen cap a la dreta altres concavitats i punts erosionats amb representacions pictogràfiques. S’individualitzen 32 figures que corresponen a traços corbats, serpentiformes, punts, figures femenines, cruciformes, barres, formes antropomorfes, quadrúpedes, ramiformes i representacions humanes, així com restes de pigment de difícil interpretació. Només s’interpreta el tema central de les pintures que són de color vermellós fosc.

Plat del Rei o del Molí

Bloc de pedra granítica que presenta a la part superior un buidat en forma de “cassola” circular i de poca fondària i amb regueró de canalització.

Poblat Ibèric de Céllecs

Es un poblat Laietà emmurallat, un oppidum. Te una superfície d'unes 0.4 Ha . Una potent muralla envolta el recinte i fa de paret posterior dels habitatges. S'han excavat un conjunt de nou habitacions de planta rectangular i adossades a la muralla. També s'han trobat una muralla superior de forma trapezoïdal, sense cap torre de defensa i fora de l'erola un mur del qual es conserven 11m que servia per protegir unes habitacions que hi ha a aquesta banda del turó. La primera ocupació seria del Bronze Final cap al segle VII a.C

Roca amb Inscultures

Conjunt de roques granítiques on en la base de la roca més alta es pot observar un grup de inscultures: 10 cassoletes 1 regeró 1 figura antropomòrfica No hem trobat cap referència d'aquest aflorament rocós.

Roca foradada de Can Gol

Gran bloc granític foradat artificialment. A l’exterior hi ha dues lloses que es podrien haver utilitzat per tapar la cavitat en cas d’utilitzar-se com a tomba. Pels voltants s’ha localitzat ceràmica grollera de les mateixes característiques que les aparegudes al voltant dels diferents megàlits, i també algunes ascles de sílex. A 20 metres a l’est s’observa l’existència de pedres alineades en forma de parament així com sis fragments de ceràmica ibèrica.

Pedra Foradada de Can Planes

També se’l coneix amb la denominació de “Pedra del Marxant”. Es tracta d’un bloc de granit que ha estat buidat artificialment. Es desconeix l’existència de restes arqueològiques o d’estructures relacionades amb aquest jaciment. Talment la Roca Foradada, se la relaciona amb el perióde megalític, perquè apareix en contextos d’aquesta fase. Podria tractar-se d’una cambra sepulcral.

Sant Bartomeu de Cabanyes

Capella romànica documentada des del 1191. al segle XVIII, se la conexilla com Sant Bartomeu de Can Cunill, perquè pertanyia a la família Cunill d’Órrius. És una petita esglesiola d’una sola nau, amb absis semicircular i volta de canó. Té portal adovellat i un petit campanar d’espadanya. A l’interior s’il·lumina amb dues finestretes, una a l’absis i una altre al costat de la porta d’accés. Restaurada modernament.