Ruta pous de glaç . CECB

RUTA POUS DE GLAÇ

Sortim de l’aparcament de l’Oller del Mas a Salelles per la pista en direcció S. És la pista que seguia cap a l’esquerra abans d’entrar a l’aparcament. A 50 metres trobem el primer encreuament, nosaltres seguim la pista de la dreta, també ho farem en les dues cruïlles que trobarem més endavant, el camí va baixant fins que quedem de front amb la tanca de Cal Gasparó. En aquest punt hem de deixar la pista, girar a l’esquerra i seguir per la llera de roca del torrent de l’Oller.

Passats un centenar de metres deixem la riera i el camí passa enmig de dos horts, en aquest punt podem admirar una bonica barraca de pedra i un bon exemplar de roure al bell mig del camí. Seguim el camí poc fresat que ens porta fins un gual a la riera de Rajadell, aquest gual no està preparat amb passeres i per tant si la riera baixa abundant és difícil de travessar. Per això és aconsellable seguir aigües avall uns metres on trobarem un punt més fàcil per travessar-la, aquí l’aigua queda encaixonada en un tall de la roca. Nosaltres seguirem cap a la dreta (aigües avall) cap a l’esquerra la pista ens portaria al barri del Xup i en front cap a la Torre de Santa Caterina.

Un cop passat el gorg de les Escaletes i un pont de fusta seguim el sender que voreja la riera de Rajadell en direcció a Cal Poc Oli, passem el gorg i cingle dels Esparvers fins que trobem l’indicador del pou de Glaç. Una curta però forta pujada ens porta fins el pou de glaç de la riera de Rajadell. Malauradament la volta està ensorrada, però és força interessat entrar-hi ja que no ofereix cap dificultat fer-ho.

Després d’observar-lo enfilem la forta pujada superant el Cingle dels Esparvers i l’Obaga de Montlleó entre antigues feixes tot observant diverses barraques de pedra i una tina fins que trobem la pista que uneix Els Comdals amb l’Oller del Mas. Fem una petita observació a la tina de Montlleó i seguim la pista cap a la dreta un centenar de metres. En aquest punt girem a l’esquerra i seguim la pista que ens portaria a la masia del Cornet i a la carretera C-55 a prop de Castellgalí.

En aquest punt cal estar atents ja que al cap de 100 metres de baixada hem de deixar la pista per agafar un corriolet a mà dreta que anirà resseguint la cinglera sobre de la riera del Cornet. Aquet tram del recorregut alterna entre un antic camí de desembrossar i un corriolet poc fresat amb punts on cal posar molta atenció ja que el cingle és molt a prop. Al final de la cinglera trobem la pista que prové de la masia de l’Oller, nosaltres seguirem cap a l’esquerra, deixem un camí a la dreta, i arribem a la riera, la travessem i seguim pel bell mig d’un antic camp de noguers.

Quan s’acaba el camp quedem davant d’una cinglera al peu de la qual hi trobarem el Pou de Glaç del Cornet. Està una mica amagat, com a referència cal saber que no hem de baixar ni creuar la riera. Un cop feta la visita (cal anar amb compte perquè l’obertura superior no té protecció) ara si, baixarem i creuarem la riera per darrer cop. Si hi ha molt cabal i no la podem passar haurem de retrocedir i passar-la pel gual que hem creuat anteriorment. Ara seguirem pel costat de la riera, ens ajudarà a seguir el camí unes petites marques de pintura groga (ara molt escasses i despintades) que fa uns anys senyalitzava aquest recorregut. Passarem el Gorg de l’Oller i arribem a una gran esplanada de roca “la llosa”.

A partir d’aquí el corriol comença a pujar per retornar al punt d’inici, però aviat en un revolt marcat deixarem el camí de les marques grogues per retornar al costat del curs de l’aigua. Deixem la gran llosa, seguim al costat de la riera fins que trobem una pista que seguirem, a dalt, la pista fa un revolt tancat cap a la dreta, però, abans de baixar és molt recomanable seguir el corriol de l’esquerra, que planeja per la carena d’un curiós turó, que forma un pronunciat meandre de la riera. Aquest meandre (opcional) transcorre per camins poc marcats però sense risc de perdre’s, sols cal no agafar cap dels corriols que marxen cap avall.

Quan tornem a ser a la pista, la continuem fins al gorg de la Casanova que ja anem veient a mesura que ens hi acostem. Aquest lloc ens recorda que, fins a mitjans del segle XX, conegut com el Biarritz, era un dels espais de lleure preferit dels manresans, per passar els diumenges i fer una bona banyada. Quan hem arribat a l’esplanada i a la nostra dreta sortia, una pista abandonada, que haurem de seguir i que de mica en mica es convertirà en corriol, passem el que sembla una antiga pedrera, travessem la pista que a l’esquerra ens portaria a d’urbanització del Genovés (Salelles) per arribar de nou a la pista que seguirem a l’esquerra i que ens portarà al punt d’inici tot passant entre vinyes i algun camp de cereal.