Ruta per la Noguera i Pallars : Est.Sant Llorenç de Montgai - Pala Alta (100 cim FEEC)- Est. Vilanova de la Sal [1/3]

Ruta en solitari per la província de Lleida realitzada els dies 13,14 i 15 d'octubre del 2023.
Hi ha una separació entre els dos llocs on es fa la ruta, així que una altra opció es fer-les de forma independent. Per a lligar l'una amb l'altra, es pot fer ús dels FGC ( https://www.fgc.cat/xarxa-fgc/linea-lleida-lapobla/ ) + Autobús / Autostop.

Vaig sortir ben d'hora de l'estació de Lleida direcció a St. Llorenç, però com encara era massa negre nit vaig decidir esperar a que aclarís una mica. El tren ideal és el que et deixa a les 8.00 a St. Llorenç.

Amb els primers raigos de llum, vaig deixar el poble resseguint la carretera que voreja el pantà de Camarasa durant un o dos km. aproximadament. La vaig deixar per a agafar una pista, la qual té una trifurcació que és fàcil d'equivocar-se i seguir recte (em va passar).

Es segueix fent pista durant una bona estona fins a una bifurcació de la qual surt un corriol petitó marcat amb unes fites a l'entrada. Ara vé la part més dura del dia, on s'ha de salvar 300 metres en menys de 1.6 kms.

Però com "quasi" tot a la vida, tot esforç té la seva recompensa. Les vistes panoràmiques des de l'Extrem són espectaculars. Vaig aprofitar per a fer un mos, unes quantes fotos i de nou en marxa.

El camí carener sembla planer, però es pot arribar a fer pesat pels "sube bajas" continus. La dinàmica és així fins a arribar a la Pala del Coll de Porta, que s'ha de fer una baixadeta fins al coll homònim que es pot complicar portant una motxilla gran.

Del coll de Porta, l'última pujada del dia per a coronar la Pala Alta (100 cim FEEC "Essencial" i el 32è personal). Les vistes impresionen, però més en dóna veure volar els ocells (voltors, àguiles,...) des d'una distància tan propera. La serra de Montroig es un goig per als amants de l'ornitologia.

En fi, de nou un parell de fotos i cap a baix direcció ermita de Montalegre. Està molt bén conservada, i la veritat que destaca molt a la serra (jo la distingia al sortir de Sant Llorenç de Montgai). La panoràmica de l'enclavament, de nou molt boniques.

Però qui es pensés que això seria fàcil, anava bén equivocat. El camí de baixada fins a l'estació de Vilanova de la Sal era com una carrera d'orientació, anant resseguint les fites fetes amb pedres que altra gent havia construït abans.
(De veritat, la gent que es preocupa de construir-les no sap fins a quin punt ajuden a tota la resta d'excursionistes)
Com anava amb pressa, alguns cops em passava del camí. Si et passa, no perdis els nervis i torna enrere a buscar la fita més propera. També s'ha d'anar amb compte perquè és un camí força pedregós i és fàcil relliscar.

Amb tot, vaig arribar amb un bon marge per a agafar el tren a l'estació de Vilanova de la Sal rumb a la Pobla de Segur, lloc on vaig dinar.

Des d'allà, al no haver-hi bus fins a la nit, vaig decidir fer autostop fins a Sort, on vaig fer-hi nit.