Ruta per Cardona 09-1. Plaça de la Fira - Pont del Diable - Collet de les Moixetes

Plaça de la Fira. Sortida/arribada.

Sortim de la plaça de la Fira on hi trobem l'escultura eqüestre del comte Borrell II. Obra commemorativa de la figura del comte Borrell II de Barcelona i el lliurament de la Carta de Població a la vila, l’any 986. L’autor és Josep Maria Subirachs i fou inaugurada l’any 1986. L’escultura està feta amb pedra de travertí que procedeix de les pedreres d’Almeria. Estàtua eqüestre en un sol bloc, que per un costat apareix buidat i per l’altre ple, en alt relleu, llevat de la figura del comte, que és plena i esquemàtica pels dos cantons.

Fira de Dalt. Escultura commemorativa del 1714

Espai de la plaça de la Fira més conegut per les cardonines i cardonins com a Fira de Dalt. Aquí hi trobem l'escultura commemorativa del 1714, es tracta d’una font monumental que commemora la rendició del castell i de la vila de Cardona, el setembre de 1714, a les tropes de Felip V. Fou costejada per la colònia Cardonina de Barcelona. L'escultura va ser construïda l’any 1914 i està feta amb ciment. És obra de l’escultor Josep Campeny i Santamaria. En aquesta plaça també hi ha la porta de ponent de l'església de Sant Miquel i al costat esquerra un pas conegut com la volta del rector, que és per on hem de continuar.

Església de Sant Miquel (s. XIV). Plaça del Mercat.

L'església de Sant Miquel de Cardona és una construcció gòtica del s. XIV, amb data de consagració del 1397. A l'interior del temple es conserva una verge del s. XIV, així com importants mostres de la retaulística catalana del s. XV Hi ha notícies d’un temple romànic en aquest emplaçament ja al 1013, però l’edifici actual és conseqüència de la remodelació gòtica, que va canviar l’edifici per complet. Les obres van iniciar-se al s. XIII i van culminar al s. XIV. El nou espai, a diferència de la de Sant Vicenç al castell de Cardona, seria l’església dels mercaders. Aquesta remodelació gòtica va gestar un temple d’una sola nau, amb capçada poligonal i capelles entre els contraforts. Aquestes capelles tenen el seu accés a través d’una bateria d’arcs formers lleugerament apuntats, a més tant aquestes com la nau central estan cobertes amb volta de creueria, rematades amb claus de volta amb restes decoratives. La data de consagració del nou temple és el 1397. Al s. XVI es va afegir una cripta semi-soterrada, de planta octogonal, que guarda les relíquies dels Sants Màrtirs: Sant Celdoni i Sant Ermenter. Aquestes relíquies foren portades a Cardona procedents del cenobi de Cellers, cap el s. XIV. Es conserven dues portes d’accés al temple, una als peus de la nau, més simple, i una al costat nord que presenta una sèrie escalonada d’arcs apuntats recolzats en pilastres, amb una decoració molt desgastada. Bona part de la decoració interior s’ha perdut, però encara en conservem alguns vestigis, com per exemple el Retaule de Santa Anna, la Mare de Déu i sant Amador, obra de Pere Vall. Hi ha també parts d’un retaule de col·laboració de Pere Valls amb el Mestre de les Figures Anèmiques, escenes del Retaule de Santa Úrsula, avui unides al Retaule de l’Esperit Sant. Hi ha també restes d’un retaule dedicat al Sant Esperit de principis del s. XV i del que es conserven dos compartiments al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Hi ha també una talla gòtica d’alabastre, la mare de Déu del Patrocini, que avui es veu molt restaurada, a causa del desperfectes patits a la Guerra Civil. També obra de Pere Vall, però avui al MNAC, es conserven fragments del desaparegut retaule de Sant Pere. I el Museu Diocesà i Comarcal de Solsona guarda mostres de pintura parietal del segon quart del s. XIV amb d’iconografia de la crucifixió.

Els Quatre Cantons. Girem a l'esquerra.

Els Quatre Cantons, girem a l'esquerra per continuar pel carrer Nou.

Capella del Pare Etern (s. XIX). Passem per davant de la capella.

Es tracta d'un oratori en forma de nínxol practicat a la paret. Data de la segona meitat del segle XIX quan es va construir el nou cementiri extramurs en l'indret de la capella de la Santíssima Trinitat i aquesta es va enderrocar. Això va fer que el culte a la Santíssima Trinitat es traslladés en aquest indret. Aquest oratori prenia especial importància en la processó de Corpus.

Girem a l'esquerra.

En aquest punt hi trobem un panell informatiu de les rutes saludables de Cardona, obra del reconegut dissenyador gràfic, il·lustrador i escultor barceloní, Pere Torrent Peret.

Torre del Botxí (s. XII).

La construcció és del segle XII. Té la planta rectangular amb la tradicional estructura de parets de càrrega amb fonamentació de pedra vista i dues plantes superiors amb tàpia i teulada a doble vessant. Segons els registres del Cadastre, la propietat de la torre corresponia al duc i estava destinada al botxí. Cardona va ser una de les darreres poblacions que va tenir botxí. L'agost del 1760, ell i el seu germà (que era botxí de Barcelona) executaren la sentència condemnatòria de dos soldats del regiment de suïssos que desertaren de Tarragona. Abans de ser penjats, se'ls va mutilar la mà dreta per després decapitar-los i clavar els seus caps i mans en un pal a l'entrada d'un dels portals de la ciutat. Hi ha una relació entre la Torre del Botxí i el proper portal de Graells: fins a l'any 1793 a una de les dues torres del portal hi havia penjada una gàbia de ferro on es col·locaven les restes dels condemnats, com ara Samsó Fonts, que, l'any 1571 fou degollat i esquarterat a la placa de la Fira. L'any 2012 es van dur a terme obres de restauració de la torre, projecte realitzat per l'arquitecte Francesc Xavier Asarta i Ferraz.

Continuem pel corriol avall.

Girem a la dreta i després a l'esquerra avall.

Girem a l'esquerra.

Creuem la carretera. Alerta!

Creuem la carretera. Alerta!!!

Girem a la dreta. Passem per l'esquerra de la fàbrica.

Abans de creuar el pont, per a tot aquell que vulgui, farem una visita a aquest costat de riu. L’edifici que tenim al davant es conegut com la fabrica de la Costa. Actualment és de Tallers Tort, comprat l’any 2000 i remodelat per convertir-lo en un taller de construccions mecàniques. L’edifici tal i com el veiem es va començar a construir l’any 1876 i va iniciar el seu funcionament l’any 1879 com a fàbrica de filats i teixits. Però antigament, a l’època medieval, ja hi havia en aquest lloc el molí dels Horts o de la Costa. Al llarg dels anys el molí ha tingut diferents utilitats. Actualment hi ha un salt d’aigua i un alternador que produeix corrent. A la part del davant de la fàbrica podem veure el canal que hi porta l’aigua i a la part del darrera la sortida pels seus carcabans.

Pont del Diable (s. XIV).

Situat a la banda nord de la vila, al pas del riu Cardener, la construcció d'aquest pont inacabat s'inicià en el decurs de la primera meitat del segle XIV a instàncies de la vila, amb la voluntat de substituir el de Sant Joan, inundable amb les riuades estacionals del Cardener. Això explicaria que inicialment se l'anomenés com el pont nou, per passar després a dir-se del Diable. Tanmateix, restaria inacabat. Dels quatre o cinc arcs que constaria el projecte, es van construir els dos centrals i els arrencaments dels extrems. Les dues arcades mesuren 59,25 metres de llargària, tenint la més gran 25,50 metres de diàmetre, 24,30 d'alçada i 1 de gruix, mentre que la menor mesura 15,80 metres de diàmetre, 21,50 d'alçada i 1 de gruix. La profunditat dels pilars és de 5 metres. Segons algunes versions, el van manar construir els ducs de Cardona, però el poble no va estar d’acord a pagar uns impostos per poder-hi passar i, molt enrabiats, els cardonins el van mig destrossar deixant-lo fora de servei.

Girem a l'esquerra.

Girem a l'esquerra. Seguim per sobre el riu.

Pou de glaç del castell (s. XVII).

També conegut com pou de glaç de Bocatells. Malgrat que documentalment se’n sabia la seva existència, la seva localització era ignorada per tothom. No va ser fins els treballs previs a la construcció de la carretera de la variant de Cardona que va ser localitzat. La seva edificació data de principis del segle XVII. Es de planta cilíndrica, amb una volta semiesfèrica. Els gruixos de les parets depassen el metre i mig.

Girem a la dreta. Seguim pel mig del canyissar.

Punt d'interès

Des d'aquí podem veure la sortida de l’aigua de la fàbrica pel seu carcabà, un pollancre majestuós i unes vistes úniques del pont del Diable.

Caquier centenari.

Al costat de la fàbrica hi ha un caquier centenari. Si tenim en compte que aquest tipus d’arbre és originari del Japó i la Xina i que va ser introduït a la nostra terra a les darreries del segle XIX, podem afirmar que aquest caquier va ser un dels primers a plantar-se per aquests indrets.

Creuar el pont de Sant Joan (s. XIII).

Tot i semblar més modern que el pont del Diable, la seva construcció és anterior, ja el trobem citat en documents els anys 1291 i 1321, encara que sense aquest apel·latiu. Anys després, al 1571, en construir-hi la capella en un dels extrems, comença a anomenar-se de Sant Joan. Entre els anys 1925-26 va ser reconstruït i va adquirir la forma actual. Ha patit els efectes de nombroses riuades. La més gran de totes, de les quals es té notícia, és la del 12 d’octubre de 1907, que va passar per sobre i se’n va endur les baranes de pedra i aquestes van ser substituïdes per una balustrada de pedra arrebossada i pintada d'un to blanc.. Originalment era un pont de set ulls però amb els fets de la Guerra de Successió, es va veure modificat tot i que encara es conserven algunes restes originals. El pont havia de facilitar les comunicacions donant pas a distints camins rals de ferradura endreçats a l'altra part del Cardener: a Serrateix i Casserres, Berga, Solsona a la Vall de l'Aigua d'Ora , Busa i a St. Llorenç de Morunys. Dels cinc ponts documentats al municipi, és el més antic.

Capella de Sant Joan (s. XVI). Girem a la dreta.

A l’altre extrem del pont hi ha la capella dedicada a sant Joan Baptista que data de l’any 1571. Està a la part baixa d'una edificació que rebia el nom de Molí dels Horts, ja que allà hi acabava la sèquia que es feia servir per regar els horts (Pla de les Hortes) i l'aigua sobrera feia anar el molí. Quan es va anivellar més bé la sèquia i es va augmentar l'extensió del regadiu es van perdre aquests molins i es convertí en hostal. Segons inscripcions que hi ha a la mateixa porta de la capella, aquesta fou edificada el 27 de setembre de 1576 per Jaume Soler però en un pergamí anterior del 12 d'abril del 1571 ja es fa esment a aquesta capella. Fou reparada al març del 1714. El 1848 el doctor Joan Torrents va regalar un reliquiari amb relíquies del sant. Antigament s'hi celebraven missa els dies de Sant Joan i Sant Pere. També ocasionalment es traslladaven en processó cap aquesta capella les relíquies de Sant Celdoni i Ermenter en temps de molta secada o grans necessitats.

Girem a la dreta. Direcció al Camí de Tavèrnoles.

Continuem per la dreta.

Continuem per la dreta, el camí de l'esquerra és per on tornarem.

Girem a la dreta.

Girem a la dreta per anar a l'Assut de la Plantada i tornem.

Assut de la Plantada.

Aquesta resclosa donava aigua al canal que travessa soterrat fins l’altra costat de la muntanya on hi havia la fàbrica tèxtil de la Plantada. Actualment està en desús.

Riu Cardener.

Al llarg del camí anirem trobant petits rierols fets per l’aigua sobrant dels diferents recs de la síquia de les hortes. Aquesta important obra de regadiu data del segle XIII. L’aigua és captada a la resclosa de Sant Salvador i portada mitjançant recs i aqüeductes fins la Torre del Castellet. Al llarg de la riba trobem entrades cap al riu fetes pel pescadors i que conviden a asseure’s una estona i gaudir del remor de l’aigua del riu.

Font Dolça.

Actualment està seca i no raja, però anys enrere brollava aigua molt dura, amb molt contingut de calci i magnesi. Just al costat hi havia el toll dels Capellans, ara cobert per l’aigua entollada per l’assut del Túnel del Cardener.

Girem a la dreta.

Girem a l'esquerra.

Girem a l'esquerra per on hi ha la fita i iniciem l'ascenssió al Collet de les Moixetes.

Vista de l’assut del túnel del Cardener.

Aquest túnel va ser inaugurat l’octubre de l’any 2000, per desviar l’aigua del riu Cardener, per tal d’evitar que aquesta es filtrés dins la mina, per les bòfies que aparegueren un any abans a la zona del pla de la Sal.

Panoràmica de la Plantada i el Castell.

Antiga fàbrica de la Plantada amb el Castell, el poble de Cardona i la Muntanya de Sal al fons.

Collet de les Moixetes (493 m.).

A dalt del collet hi oneja la bandera catalana, al seu costat hi ha una placa commemorativa del tricentenari de la Guerra de Successió de 1714. En la part més alta del collet hi trobem un plafó de ferro amb el nom del lloc i l’altitud, 493 metres. Des d’aquest lloc es pot gaudir d’una esplèndida panoràmica del Castell amb la Senyera.

Anem pel corriol de la dreta.

Continuem per la dreta.

Girem a l'esquerra i el següent a l'esquerra.

Alzina de la Torre del Castellet.

Alzina de grans dimensions, considerada Bé Protegit del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM).

Girem a l'esquerra.

Continuem recte.

Portal major de Graells o de Santa Maria (s. XIV). Passem el portal.

És l'únic dels tres portals majors conservats amb què contava la muralla medieval de la vila. Erigit el segle XIV, era una de les principals entrades a Cardona per a la gent que arribava des dels Pirineus i Pre-Pirineus. La utilitat dels portals era tant defensiva com econòmica, ja que servien de font de recaptació dels impostos de les mercaderies que entraven a la vila. Els burots eren els encarregats del control i de la recaptació dels diners. Uns metres més amunt en la cantonada del palau dels Aguilar antigament hi havia una capelleta de Santa Maria que donava nom al portal.

Casal de Graells (s. XII-XIV). Girem a la dreta.

Conegut també com Palau dels Aguilar. És un gran edifici que segurament és un dels exemples més representatius de l’arquitectura gòtico-civil de Cardona. D’aquest palau podem dir que en el segle XVIII rebia el nom de “Casa Gran” i allà s’hi allotjaven les tropes que no tenien cabuda en les casernes del castell. El nom de Graells està documentat des del segle XII i prové d’uns esglaons de pedra que servien per salvar el desnivell del terreny. Actualment és la seu de l'Arxiu Municipal.

Girem a l'esquerra. Pel carrer de l'Església.

Girem a l'esquerra i passem pel carrer de l'Església. per arribar a la plaça de la Fira, punt de sortida.