Ruta Paisagistica Urbana i per l'Horta Picassent-Alcàsser

Monument Record Trobada Escoles en Valencià , Picassent 2006

Les Trobades d'Escoles en Valencià, o simplement les Trobades, són aplecs de caràcter festiu i reivindicatiu organitzades per la federació Escola Valenciana i que se celebren des del 1986, sent les trobades de Benifaió i La Xara, celebrades en abril del mateix any, les primeres Trobades d'Escoles en valencià de la història. Les Trobades són festes per la llengua realitzades cada any en una vintena de comarques del País Valencià, una manifestació cultural que reuneix fins a 200.000 persones entre mestres, xiquets, xiquetes, pares i mares a les diferents Trobades arreu del País. S'organitzen diverses activitats al voltant de la Trobada on participen les diverses escoles de la comarca, com ara cercaviles, concursos, tallers, espectacles o exposicions. Este es el monument idenficador del 2006 que es va celebrar a Picassent. Cada any les Festes per la Llengua van encapçalades per un lema i una imatge, que el prestigiós dissenyador Xavier Mariscal ha plasmat fins a l'any 2013 en els cartells i en els milers de samarretes que llueix la gent que assisteix a les Trobades.

Diposit aigua alcàsser

Obrir una aixeta i veure córrer l'aigua és un acte senzill que porta molta faena darrere. El cicle urbà de l'aigua es compon de diverses fases que podríem agrupar en proveïment, sanejament i reutilització. Però hui la curiositat se centra en alguna cosa que s'inclou dins de la primera fase: l'emmagatzematge. Qui no s'ha trobat durant un trajecte en carretera amb enormes depòsits, xicotets edificis o infraestructures que no se sap molt bé per què són ací? La resposta a aquests tres casos podria ser la mateixa: es tracta d'una torre d'aigua. Les torres d'aigua són grans contenidors el propòsit dels quals és emmagatzemar grans quantitats de la mateixa a una altura suficient per a pressuritzar sistemes de distribució, que ocorre a través de l'elevació de l'aigua, de manera que usen la gravetat per a mantindre la pressió de l'aigua. Sovint funcionen conjuntament amb *reservorios subterranis o de servei superficial, que emmagatzemen l'aigua tractada prop d'on s'usarà. No obstant això, també existeixen altres tipus de torres d'aigua que només poden emmagatzemar aigua no potable per a protecció contra incendis o fins industrials, i no necessàriament estan connectades a un subministrament públic d'aigua. La seua importància és tal, que són capaces de subministrar aigua durant talls d'energia, ja que depenen de la pressió hidroestàtica produïda per l'elevació de l'aigua; No obstant això, no poden fer-ho durant molt de temps pel fet que normalment es requereix per a això una bomba que emplene la torre. La seua construcció es fa necessària quan no hi ha elevacions naturals del terreny, i la seua forma, grandària i materials de construcció seleccionats, depenen de les necessitats de cada població (o per antull del seu arquitecte), la qual cosa fa que puguem trobar una gran varietat de dissenys d'aquestes.

Escorxador Municipal Alcàsser

L'Escorxador Municipal, que originàriament es va edificar en 1868 en el camí del Barranc, va romandre obert fins a 1927, quan per resultar insuficient i per les molèsties que produïa, donada la seua proximitat al nucli urbà del poble, es va decidir edificar el nou Escorxador Públic Municipal, situat al costat del barranc, possiblement en un lloc pròxim a l'antiga vella Paridora vella anomenada "de l'Alcalde" en el segle XVIII. La nova obra estava emmarcada en un projecte de planificació d'obres públiques municipals per a reactivar l'economia local que incloïa també la construcció d'un nou Mercat municipal.

Instal·lació esportiva

El Servei Municipal d'Esports de Picassent, gestiona i coordina l'esport i l'activitat física del municipi. És el departament responsable de la gestió integral de les instal·lacions esportives municipals i l'oferta esportiva local. I el Poliesportiu es el centre. I el poliesportiu és el centre neuràlgic de totes les activitats esportives que es realitzen a Picassent. Les instal·lacions estan compostes per 2 pavellons multifuncionals, piscina coberta (on es desenvolupen totes les activitats aquàtiques dirigides) i piscina d'estiu, 2 pistes exteriors poliesportives, 2 pistes de bàsquet, 3 de tenis, 2 frontons, 4 de pàdel, pista atletisme de 300 m de corda. A l'edifici de la piscina coberta hi ha un gimnàs, hi ha a més diverses sales multifuncionals on es fan classes de zumba, pilates, entrenament dirigit de força, ciclo indoor, etc. També hi ha espai verd on poder gaudir de les activitats o simplement anar a passejar. El Restaurant que hi ha dintre del recinte és un punt de trobada de molts usuaris, però també de molta gent que ve a tastar qualsevol dels plats típics que ixen de la seua cuina.

L'Om de Picassent

A l'entrada del poble hi havia un om centenari que donava la benvinguda als visitants. Per als picassentins i les picassentines és tot un símbol i hui en dia és el nom de: la ràdio municipal, l'Institut de Picassent, el barri de l'Omet, el Butlletí Informatiu Municipal (BIM), una agrupació musical… Actualment, l’antic arbre, a causa de la seua mort, ha sigut substituït per un altre om, tot i que menys grandiós.

Lloc Religios

Està dedicada a Sant Cristòfor y va ser construida en 1712, sobre altra mes antiga que la parroquia poseía desde que es va eregir com tal en 1612. Es d'estil renacentista, amb afegits posterior barrocs. construïda en 1676 i ampliada el 1755. L'any 2012 amb una subvenció de la Diputació de València es va escometre la restauració de les campanes de l'església permetent recuperar el so del bronze original, així com substituir les truja metàl·liques per altres de fusta a l'estil valencià. L'any 2013 va descobrir-se al subsòl de l'Església una cripta funerària que estava afonant-se i al temps enfonsat el terra de l'església. Durant les obres de restauració van trobar més de cent restes humanes així com peces d'un temple gòtic anterior que s'hauria alçat al mateix lloc. L'any 1850 van fer un forat a la coberta de la cripta, la van buidar part de les restes humanes i van deixar allà els enderrocs de les obres de construcció de l'absis de l'altar major.

Monument

Cine Colón Picassent

El Cinema Colón, l'únic dels cinemes que encara es conserva en peus, està inclòs en el Catàleg del Patrimoni Arquitectònic del terme Municipal de Picassent, datada la seua construcció entre 1920-1930, es tracta d'un edifici públic que recau en tres carrers de planta rectangular i coberta de dos vessants, resolta sobre cintres metàl·liques i al lateral pilastres de maçoneria amb rematades de caràcter modernista. La façana és eclèctica amb predomini d'elements ornamentals propis de l'estil "afrancesat" en els seus bàndols i rematades. Una composició modernista destaca en la gran cornisa que recorre i modula la façana, els buits jerarquitzats i la línia corba de l'obertura central. L'aforament del cinema estaria en 500 localitats. Va ser fundat en 1925 per Eugeni *Machancoses Fortuny, un gran cinèfil, que el va gestionar fins a l'any 1943, els seus hereus el van vendre a l'empresari *Catarrogés Penadés Garrido, tancant definitivament en 1979. D'aquesta primera època es conserva poca documentació i testimonis, ja que durant la guerra civil va ser requisat i utilitzat com a depòsit de material, després de cremar tots els llibres que reflectien el moviment comercial hagut. L'entrada costava 25 cèntims i es projectaven pel·lícules els dissabtes i diumenges de vesprada i de nit, subtitulades en castellà fins a 1930 en què va arribar el cinema sonor. El seu escenari va servir també de quadrilàter on enfrontaven els dissabtes a la nit púgils locals i comarcals. La companyia de teatre *Rals també va representar ací les seues obres teatrals. A partir dels anys 60 el Club Cultural va promoure sessions de cinema que van batre rècords de públic. El Cinema Colón romandria obert amb alts i baixos fins a 1979, l'última programació la faria el propi Ajuntament amb sessions de vint-i-quatre hores de cinema.

Mercat Picassent

En la Plaça de la Miraculosa de Picassent es troba el Mercat Municipal, allí tots els dimecres i dissabtes al matí l'envolten un munt d'alegres fileres de llocs, conformant un gran mercat rural on s'escolta al mateix temps que es camina. Tot un espectacle! anar al mercat forma part de la nostra identitat. És un punt de trobada acolorida, on les tomaques es trien amb la mateixa cura que els vestits. En el nostre mercat sempre regna un ambient particular, reflex de la nostra terra i de la passió dels nostres productors, i propi de la nostra llarga història gastronòmica. Una visita a un mercat rural és la millor manera d'acostar-se a la vida, la cultura i la gastronomia de qualsevol lloc.

Canal Xuquer- Turia a Picassent

El Canal Xúquer-Túria va ser posat en servei l'any 1.979, té una longitud de 60 quilòmetres entre el Rio Xúquer (Embassament Tous-La Ribera) i el Rio Túria (Potabilitzadora “La Presa” a Manises”), travessa un total de 14 termes municipals i pot transportar des de 30 m³/*seg. fins a 16 m³/*seg. en el final semicircular. Consta de trams en túnel, en sifó i a cel obert amb diferents seccions (trapezoidal, rectangular, circular) Característiques més importants Data del projecte constructiu: 1965 Any de posada en servei: 1979 Longitud: 60 Km des de Tous a Manises, travessant els Termes Municipals de Tous, Alzira, Guadassuar, L’*Alcudia, Benimodo, Carlet, Alfarp, Alginet, *Benifayo, Picassent, Torrent, Aldaia, Quart i Manises. Característiques constructives: 43,9 Km de canal a cel obert amb secció trapezoidal. 2,7 Km en 17 aqüeductes 0,4 Km en 4 sifons 13,5 Km en 3 túnels (Escala, *Vedat i Manises) Cabal màxim de transport: *32m³/*segs Proveïment: Subministrament de Proveïments de València i la seua àrea metropolitana (2.300.000 habitants) i Sagunt (100.000 Habitants amb un consum mitjà de 150 Hm³/any. Regs: Subministrament de Regs de 25.000 Has repartides en 20 Comunitats de Regants amb mes de 35.000 usuaris, i una concessió de 95 Hm³/any

Font

Lloc religiós

ERMITA DE LA NOSTRA SENYORA DE *VALLIVANA Va ser construïda en 1738 en agraïment per l'auxili concedit per la Verge de *Vallivana durant una epidèmia, a iniciativa del llavors rector Miquel *Carbón. Es va obrir al culte en 1743 i es va fer una restauració general en 1900, any que queda reflectit en una inscripció al costat de la porta. L'ermita es troba en el centre de la població, enfront de la Plaça de l'Ermita en la qual s'alça una esvelta creu de pedra. La façana, d'estil neoclàssic, està adornada amb pilastres i rematada en cornisa i àmplia espadanya de cos doble amb sengles campanes, rematada per una creu blanca. Del conjunt sobreïx l'airosa cúpula de teules blaves i blanques, coronada per adorns de pedra i una creu de ferro i amb restes de *policromia en el seu tambor, en el qual s'obrin huit finestrals. A la porta d'entrada, recta i de llinda, s'accedeix per graderia de dos escalons. A banda i banda té bancs de pedra i, sobre ella, s'obri un nínxol rectangular amb retaule ceràmic de la titular, el nom del temple i la llegenda Electa *ut Sol. Més amunt hi ha una finestra amb vidriera. L'interior, molt il·luminat i de regulars proporcions, té planta de creu llatina amb pis *endauat, coberta per volta de canó d'un només tram i cúpula en el creuer. Posseeix dues capelles a cada costat, dos d'elles dedicades a Sant Joan Baptista i al Crist *Crucificat, i les altres dues amb pintures de Juan Vicente (1952) al·lusives a la devoció mariana. El retaule neoclàssic de l'altar major, de dos cossos, està presidit per la imatge de la Verge de *Vallivana. També són de destacar diverses imatges de sants pintades en medallons laterals i les figures dels evangelistes que decoren les petxines.