Ruta megalítica i Estanys Capmany - La Jonquera

Església fortificada de Santa Àgata

Situada dins del nucli urbà de la població de Capmany, a la banda de tramuntana de l'antic recinte emmurallat, a la plaça del Fort. Església d'una sola nau amb absis de planta semicircular capçat a llevant i fortificat posteriorment. La nau està coberta per una volta apuntada mentre que l'absis presenta una coberta de forma ametllada, oberta a la nau mitjançant un arc apuntat adovellat. Ambdues voltes arrenquen del mateix nivell, la de la nau damunt una cornisa motllurada. En aquest mateix espai, integrades als murs laterals, hi ha quatre capelles disposades a mode de fornícules i obertes a la nau mitjançant arcs de mig punt adovellats amb les impostes motllurades. A l'extrem nord-est de la zona presbiteral hi ha la sagristia, de planta rectangular. L'edifici està il·luminat mitjançant tres finestres de doble vessant i arcs de mig punt adovellats. Aquestes obertures estan situades al mur meridional de la nau, tot i que actualment es troba tapiada, al frontis del temple i al fons de l'absis, exteriorment amagada per una casa que s'adossà al temple en època moderna. La portalada d'accés a l'interior es troba al mur de migdia, davant la plaça i s'hi accedeix mitjançant unes escales de pedra. Està formada per tres arcs de mig punt en gradació amb les impostes destacades, llinda plana i timpà semicircular amb vitrall. Els batents de la porta de fusta són decorats amb ferros forjats en forma d'espiral. A la part superior del frontis, situat a l'extrem de ponent de l'edifici, hi ha un campanar de cadireta de dues obertures rectangulars rehabilitat, el qual presenta un cos superposat a mode de torricó, amb dues obertures rectangulars més i una teulada de dues aigües de grans dimensions. Tot i que l'edifici estava completament sobrealçat per l'obra de fortificació defensiva bastida a finals del segle XIII - XIV, actualment només es conserva la part superior de l'absis, que li dóna una aparença de torre semicircular. Està bastit damunt la cornisa de dents de serra original de la zona presbiteral i format per carreus de pedra disposats en filades regulars i diverses espitlleres, damunt les quals destaquen dos petits matacans rectangulars, orientats a sud i llevant. La part superior de la fortificació està rematada per un parament de pedra desbastada de diverses mides, lligada amb morter. La construcció està bastida amb carreus de pedra ben escairats, disposats formant filades regulars. L'interior del temple presenta la volta de la nau arrebossada i pintada, mentre que la de l'absis és bastida en pedra desbastada de mida més petita. La resta de la conca absidal deixa el parament de carreus de pedra disposats en filades vist. Els murs laterals de la nau presenten un revestiment arrebossat i esgrafiat a imitació de carreus ben desbastats. Notícies històriques Les primeres fonts documentals que fan referència a Santa Àgata daten de l'any 1062, encara que la part del temple que es pot apreciar actualment correspon majoritàriament als segles XII-XIII. Durant el segle XIV l'absis fou fortificat amb la construcció de dos matacans i el sobrealçament de l'estructura original. D'aquesta obra es té referència a partir d'un document del 1301 pertanyent al bisbe de Girona, en el que prohibeix l'encastellament de les esglésies de Capmany i Sant Climent de Sescebes. Posteriorment queden documentades les reformes dutes a terme l'any 1594, quan el bisbe autoritzà l'erecció de l'altar de la Santa Creu. L'any 1597 es donà permís per a construir la capella de la Mare de Déu del Roser, foradant el mur nord de l'església. L'any 1629 fou autoritzat l'altar de Sant Isidre i en 1647 es va donar la llicència per a beneir una campana recent instal·lada, període en el que també es bastí la sagristia del mur de tramuntana del temple. El segle XVIII, vers l'any 1751, segons ordres del bisbe es construïren unes golfes sobre la teulada original que perviurien fins al final del segle XX. La última intervenció documentada es la realitzada l'any 1982 on, gràcies a la participació conjunta del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Girona, l'Ajuntament de Capmany i el Bisbat de Girona; es varen fer un seguit de restauracions, sota la direcció de l'arquitecte Joan Maria de Ribot i Batlle juntament amb l'arquitecte tècnic Josep Simon i Motjé. Aquestes consistiren en l'enderrocament del cos recrescut fins arribar al nivell de la cornisa romànica, desmuntant la coberta de teula àrab. També es va intervenir a l'espadanya, que va recuperar el seu aspecte original, dotant-la d'una coberta de fusta de dues aigües. Per últim s'ha d'esmentar que el temple sofrí en dues ocasions la pèrdua total de l'art moble que posseïa: una durant la Guerra Gran l'any 1794 i l'altra a començaments de la Guerra Civil l'any 1936.”

Dreta

Esquerra

Pedra dels Sacrificis

És un bloc oscillant de granit, que descansa sobre un soport de la mateixa roca, causat per una erosió selectiva del granit. Es poden observar cassoletes, reguerons i gravats antropomorfs que es troben en diagonal de nord-est a sud-oest a la cara superior, en total 21 signes i 15 cassoletes. Cronologicament es podrien situar entre el neolític mitjà i el calcolític.

Menhir d’en Vidal

Es tracta d'un menhir de granit, no confirmat, mig tombat cap al nord, amb forma ovalada. Hi trobarem 4 signes gravats à la part superior convex de la pedra, 1 antropomorf simple en forma de creu llatina, 1 cercle, 1 doble cercle i 1 semicercle.

Pedra dreta Comanera I

Pedra Comunera II

Ruïnes Can Calillo

Dolmen de la Barraca del lladre

La Barraca del Lladre és un sepulcre compost d'una cambra de tres lloses verticals, perllongada en un passadís a l'extrem del qual s'obre una porta. El túmul és envoltat per un cercle de pedres clavades i allò que més hi crida l'atenció és la coberta ja que, atípicament, consta de tres lloses. Tradicionalment catalogat com a cista per la reduïda dimensió de les seves lloses, actualment J. Tarrús el considera un exemple del tipus galeria catalana i el data l'any 2.200 a. de C.

Esquerra

Dolmen de la Jaça d’en Torrent

Epoca primera meitat del III mil·lenni aC Arquitectura Situació: En un replà elevat, a la part alta del vessant occidental de la serra de Comunera, arran de la línia dels termes entre Agullana i la Jonquera (25 m al sud d’aquest), dins la part occidental del vessant sud de l’Albera. Des de la carretera que va de la N-II a Cantallops, cal agafar la pista que hi ha a la dreta, poc després del km2, en direcció est cap al mas dels Estanys, on s’arriba després de recorreguts 525m. Des d’aquí cal enfilar-se a la serra Comunera, per una pista que va en direcció sud-oest fins que arribem al mas Calillo. Aleshores cal continuar pel camí que baixa en direcció nord-oest. Tot primer,després de La Llosa de la Jaça d'en Torrent és un sepulcre tradicionalment classificat com un dolmen simple i que es pot catalogar com a arca de vestíbul pou. És format per una cambra de tres lloses molt ben escairades, clavades en ranures de la roca natural i per una coberta molt interessant, tant pel seu important volum i la seva estructura de doble vertent que la fa semblar una teulada, com pels signes evidents d'haver estat treballada. Cap al 1920 la llosa de la coberta es trencà, perdent el seu aspecte monumental original.

Dreta

Esquerra

Dolmen del Mirgoler

Dolmen del Mirgoler Tipus de sepulcre indeterminat, posiblement de corredor amb cambra rectangular curta i passadís ample o petita galeria catalana en forma de U. Cronologicament es pot situar entre el neolític mitjà i el calcolític.

Esquerra

Esquerra

Esquerra

Pou Quer a fumat 1

Menhir Quer Afumat 1

Menhir Quer Afumat I 1 Tenint en compte la seva situació dins, la zona megalítica de l'Albera, s'ha de donar, a aquest menhir, una cronologia âmplia -entre el neolític mitjà i el calcolític- és a dir, entre el VI i el III mil leni cal aC. Figura i textos: Josep Tarrús i Galter Forma i classe de roca: és antropomorfa, tipus "frare", de secció romboidal, fet de granit. Dimensions del menhir: Alçada externa Amplada Gruix 2.40 m 1,30 m 0.75 m Técnica d'implantació: s'hi observen falques de pedra a la seva base, al costat de Iblocs de mides diverses Afaigonaments: els caires estan repicats per acabar de donar-li la forma buscada. Prop de l'extrem superior, amb signes de poliment, presenta una escotadura artificial, formada per repicat, visible sobretot per la cara nord-est, que li dóna un cert aspecte antropomorf o de "frare", si el mirem de perfil.

Esquerra

Esquerra

Menhir dels estanys II

Menhir dels Estanys II Tenint en compte la seva situació dins la "zona megalítica de l'Albera, s'ha de donar, a aquest menhir, una cronologia àmplia -entre el neolític mitjà i el calcolític- és a dir, entre el VI i el III mil-leni cal aC. Figura i textos: Josep Tarrús i Galter Forma i classe de roca: és fal liforme i de secció triangular, fet de granit. Dimensions del menhir: Alçada externa Alcada total Amplada Gruix 2,00 m 2,60 m 0.60 m 0.30 m Tècnica d'implantació: es va trobar tombat, però es va trobar el forat original d'implantació, que encara conservava part dels fillols de pedra. Afaiconaments: la cara sud-oest (anvers) presenta senyals de desbastament, mentre que a la cara nord-est (revers) hi ha signes de poliment artificial. Els caires i l'extrem superior tenen senyals d'haver estat repicats per a acabar de donar-li la forma buscada. •Estructura de l'àrea circumdant: el menhir està situat sobre la plataforma riatural que . "potser va ser realçada artificialment. En alguns punts del perimetre extern d'aquesta plataforma es veuen diversos blocs grans que la delimiten.

Menhir dels Estanys I

Recinte- Menhir dels Estanys | Tenint en compte la seva situació dins la zona megalítica de l'Albera, s'ha de donar, a aquest menhir, una cronologia àmplia -entre el neolític mitjà i el calcolític- és a dir, entre el VI i el III mil leni cal aC. Figura i textos; Josep Tarrús i Galter Forma i classe de roca: en forma d'estela i secció rectangular, de roca granítica. Dimensions del menhir: Alçada externa Alcada Amplada Gruix 2.10 m 2,60 m 1,25 m 0.55 m -Tècnica d'implantació: està enfonsat uns 50 cm dins de la roca granítica descomposta local i reforçat amb falques de quars i granit. Un túmul artificial l'amaga uns 30 cm més. . 1 Estructura de l'area circumdant: El menhir esta contrat al davant d'un túmul artificial de terres sorrenques blanques. Aquest túmul forma una estructura en semicercle al seu davant, composta per una depressió central subcircular, més un fossat més profund a la seva part externa. Dintre del fossat que encercla aquest túmel s'han localitzat set forats de pal (zones circulars cendroses, voltades de falgùes. Per dayrara al-menhir, lan müren pedra seca, format per blocs de roca local (granit, quars), tanca en suau semicercle la zona nord d'aquestes estrutures, allà on no arriba el fossat.

Dolmen Estanys II

Dolmen Estanys II Pel seu tipus arquitectônic, es pot deduir que aquest Dolmen pertany a la primera fase dels sepulcres de corredor de l'Alt Empordà/Rosselló, es a dir, de la primera meitat del IV mil leni cal aC. Figura i textos: Josep Tarrús i Galter Sepulcre tipus de corredor amb cambra subcircular i corredor curt intern (o corredor falc) Técnica Constructiva: bastit en terren pla, sobre una prominència natural. Classe de Roca: Granit La cambra és subcircular allargada, amb 9 lloses (1 capçalera, 6 suports laterals i 2 muntants), i la coberta (M) amb una forma que devia ser rectangular, amb els angles arrodonits, o bé ovalada amb una secció côncava (interior) i convexa (exterior). L'entrada de la cambra de pares en tascó (lloses D i J) i amb dos muntants (C i K), quadrangulars, poc implantats i verticals. No s'ha conservat cap porta de separació amb el corredor-vestíbul. La capçalera és única (G) arranada, de forma rectangular i vertical. Està ben implantada a la roca i queda externa pels dos costats Els suports de cambra dels dos costats (D, E, F, H, I, J) són sencers, de forma ametllada i secció planoconvexa El tipus d'accés a la cambra és un corredor-vestíbul-bull intern, és a dir, inclos dins la massa tumultaria. És un tipus d'accés únic fins ara a l'Alt Empordà. Està format per dos suports laterals (B i L) i una porta (A). 0; Pordinturne uh a gurna ос., ул6 із сатиска сасппада. с азала вы соога , es El tural te una forma circular, amb la cambra contrada. La seva estructura interna 6s la más complexâde les Que coneixem a l'Albera, serra de Rodes i Cap de Creus. Singular per els seus dos anells de contenció y "separats per una massa compacte i aportada de sorres groguenques. Per sobre d'aquestes estructures una cuirassa de blocs petits cobria tot el túmul i n assegurava la fortalesa

Dolmen Estanys I

Dolmen Estanys Pel seu tipus arquitectônic, es pot deduir que aquest Dolmen pertany a la darrera fase dels sepulcres megalítics de l'Alt Empordà/Rosselló, es a dir, de la segona meitat del IIl mil-leni cal aC Figura i textos: Josep Tarrús i Galter Sepulcre tipus dolmen simple, tipus Vestíbul-pou, amb cambra rectangular curta. Técnica Constructiva: bastit en terreny pla, sobre una prominência natural. Classe de Roca: Granit (tipus ull de serp) La cambra és rectangular curta, amb tres suports conservats (C-E) i una llosa de tancament fixa a l'entrada de la cambra (B), totes senceres. La coberta (G), està partida per la meitat, era ovalada, de secció planoconvexa. No s'hi ha observat restes d'enllosat. L'entrada de la cambra de pares paral-leles, amb una llosa frontal (B). Aquesta llosa és ametllada, vertical, ben implantada a la roca. Tè la carainterna desbastada, amb l'extrem superior i els caires ben repicats. No es conserva cap llosa-porta a l'espai buit que hi ha entre la llosa frontal i el suport dret (E). La capçalera és única (D) una mica inclinada endavant però ben implantada a la roca. La seva posició és extrema per l'esquerra i interna per la dreta. Els suports de cambra laterals esquerra (C) i dret (E) són rectangulars i ben implantats a la roca. L'esquerra és gairebé vertical i el dret està una mica inclinat cap endins. El tipus d'accés a la cambra dis un vestíbul-pou rectangular. Està format per dues lloses una frontal (A) i l'altra (F) al lateral dret, més un mur de pedra seca al lateral esquerra. § El túmul està en molt Lon estat amb una alçada máxima conservada de 90 cm. És circular i Posseeix dies plataformes ben definides. El seu reompliment és de terra i blocs de granit o de quars.

Dreta

Estany Gros

Estany Gros Depressió inundable de carâcter temporal alimentada per aigues freâtiques superficials. Destaquen com a principals formacions vegetals els canyissars i les jonqueres. A la zona perifèrica, situada prop dels recs de drenatge, trobem prats de dall amb fromental (Arrhenatherum elatius), que són dallats i pasturats, herbassars de càrexs i petits retalls. de pradells d'isòets, Destaca també la presência d'utriculária (Utricularia australis), una planta aguática poc comuna a Catalunva. LA FAUNA DELS ESTANYS -Els estanys de La Jonquera, igual que la resta d'estanys que hi ha als pes de la serra de l'Albera, mantenen una riquesa i varietat faunística molt interessant. Invertebrats És destacabie la diversitat de coleopters aguàtics amb més de 160 espècies catalogades. És l'únic lloc de Catalunya on hi viuen les espècies Haliplus variegatus, Hydrovatus clypealis) i Bidessus goudoti , és també aquí l'únic Iloc de la península Ibèrica on viu l'espècie Hydaticus seminiger La samaruga medicinal (Hirudo medicinalis) manté en aquests estanys una de les poques poblacions de la península Ibérica. Amfibis i rèptils La presência d'una massa d'aigua estable, o temporal en alguns anys, fa posible la concentració de miles d'exemplars d'amfibis, sobretot en époques de reproducció. Aquí s'hi troben un total de 10 espècies. Pel que fa als réptils, de les 14 espècies presents cal destacar la tortuga de rierol (Mauremys leprosa) Ocells En aquests estanys, a part dels ocells resident tot l'any, és un espai que atrau moles altres espècies d'ocells, sobretot en èpoques de migració, que fan servir aquest espai com a zona de repòs i alimentació, abans de travessar els Pirineus en direcció nord. Hi ha catalogades 117 espècies d'ocells, destacant 10 espêcies d'anàtides, 6 de limícoles i 10 de rapinyaires aixi com grues CICorIyco. Mamífers "Les zones humides són' també un Iloc d'atracció pels mamífers on hi troben aliment i refugi. En aquests estanys, hi ha catalogades la presência de 23 espècies. Text: Joan Budó

Esquerra

Punt d’informació

Esquerra a munt

Dolmen dels Estanys III

Dolmen Estanys III Pel seu tipus arquitectônic, aquest Dolmen. és indeterminat entre els sepulcres, megalítics de l'Alt Empordà / Rosselló -cista mégalítica o dolmen simple- només sel pot situar, aproximadament, a fina del III o inici del I mil leni cal aC Figura i textos: Josep Tarrús i Galter Sepulcre sense determinar, potser es tracta d'una cista megalítica tardana o bé d'un dolmen simple Técnica Constructiva: bastit en terreny pla. Classe de Roca: Granit (tipus ull de serp) El túmul és quadrangular, reomplert amb terra i algun bloc petit de granit. Posseeix un peristalit de lloses clavades, d'uns 3cm de costat, que aprofita també com à limit les roques de l'aflorament local

Corriol dreta a baix

Estany petit - Prat llong de baix

Dreta

Dolmen Mas Baleta I

Els dòlmens del Mas Baleta I i II són uns sepulcres megalítics situats a prop del Mas Baleta. El primer té quatre lloses clavades i dues que formen la coberta, i el segon és una cista de petites dimensions, de tres lloses i una coberta molt destruïda. Daten del 3r mil·lenni abans de Crist. A l'excavació s’hi trobaren ossos i fragments de ceràmica i un esclat de sílex, però només el Mas Baleta I en conserva part dels túmuls.

Dolmen mas Baleta II

Els dòlmens del Mas Baleta I i II són uns sepulcres megalítics situats a prop del Mas Baleta. El primer té quatre lloses clavades i dues que formen la coberta, i el segon és una cista de petites dimensions, de tres lloses i una coberta molt destruïda. Daten del 3r mil·lenni abans de Crist. A l'excavació s’hi trobaren ossos i fragments de ceràmica i un esclat de sílex, però només el Mas Baleta I en conserva part dels túmuls.

Jaciment arqueològic Recinte Megalític (2.500 aC) Tombes del Bronze Final (700 - 650 aC)

Altres noms: Recinte Megalític del Mas Baleta III Coordenades: 42º 24' 1"N - 2º 54' 51"E - 172 m. UTM: 31 N - 492948 - 4694229. Població: La Jonquera. Comarca: Alt Empordà. Tipus: 2 recintes megalítics, de planta rectangular, superposats. 1er recinte més antic, el segon recinte compost de 2 (2on i 3er recintes). Al 3er recinte s'accedeix a partir del 2on mitjançant una llosa arranada amb funció de llindar. Probable funció com a centres de culte solar o funerari. Període: Neolític Final a Calcolític Recent (primera meitat del III mil·lenni ac). Descobridor: Els membres del GESEART, E. Carreras, M. Didac i J Tarrús, acompanyats de J. Chinchilla, al 1986. Inicialment semblava 1 sepulcre megalític i 2 estructures més. Excavacions: Excavats i restaurats sota la direcció de membres del GESEART, del 2004 al 2006. Materials: Diversos fragments de bols o cassoles de Vas Campaniforme Pirinenc, altres amb decoracions Campaniformes. Diversos fragments de vasos llisos de formes comunes en els conjunts del Neolític final-Calcolític. Planta: J. Tarrús i E. Carreras, al 2012. Orientació: 1er recinte: Sud-oest (250º). 2on recinte: Sud-oest (220º). Dimensions: 1er recinte: 3 m de longitud de NE a SO, 2,5 m d'ample de NO a SE. 2on recinte: 7 m de longitud de NE a SO, 4,5 m d'ample de NO a SE, corredor d'accés de 4 m de longitud i 1,75 m d'ample. 3er recinte: 5 m de longitud de N a S, 2,5 m d'ample d'E a O. Lloses: Els recintes formats per 100 lloses-menhirs petits i un de més gran al centre, de granit, amb falques a vegades de quars. 1er recinte: D'uns 0,6 m d'alçada, conservats 11 al NE i 7 al NO, tots "in situ"; 1 forat de pal. 2on recinte: Alçada mitjana 1,2 m, la majoria trobats "in situ", alguns desplaçats o arranats. Menhir central, fal·liforme, 2,25 m d'alçada, 0,5 m d'amplada màxima i de secció trapezoïdal; 3 forats de pal a l'exterior. 3er recinte: 0,6-0,8 m de mitjana, 13 trobades "in situ", 16 tombades i desplaçades. Nota: - L'orientació del corredor d'accés del segon recinte coincideix, aproximadament, amb la posta de sol durant els solstici d'hivern de l'època. També amb la posta de l'estel Sirius. - El jaciment inclou 5 tombes tumulàries de l'Edat del Ferro (750-650 ac).

Pessebre

Dreta

Barraca i Terma estanys

Esquerra

Alzina surera

Font del mas oliva

Dolmen Querafumat

Dolmen del Querafumat Tipus de sepulcre indeterminat, posiblement de corredor amb cambra rectangular curta i passadís ample o petita galeria catalana en forma de U. Cronologicament es pot situar entre el neolític mitjà i el calcolític La cambra és rectangular curta, amb 3 lloses conservades al seu lloci la coberta. Les dimensions internes de la cambra son: longitud 1.5m, amplada 1.4 mialcada 0.95 m.

Menhir del Querafumat

Menhir del Querafumat Es tracta d'un menhir en forma fal.liforme amb una secció cilíndrica. Té una alçada externa de 1.15m, amplada 0.60 m i un gruix de 0.40m. Cronologicament es podria situar entre el neolític final i el calcolític.

Dreta

Sant Sebastià

Situada dins del nucli urbà de la població de Capmany, a la banda de tramuntana de l'antic recinte emmurallat, al bell mig de la cantonada formada pels carrers majors, del Centre, de la Font, Santa Llúcia i Sant Climent. Església d'una sola nau de planta rectangular, amb l'absis no marcat en planta i orientat a tramuntana. La façana principal presenta un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra desbastats. S'hi accedeix mitjançant unes escales de pedra exteriors. Damunt seu hi ha una finestra de mig punt també adovellada. La façana està rematada per un campanar de cadireta d'un sol ull de mig punt, i està cobert per una teuladeta de dues vessants de teula. La façana de ponent presenta dues petites finestres bastides amb carreus de pedra, a mode d'espitlleres. La construcció està bastida en pedra treballada i sense treballar de diverses mides, lligada amb morter. A les cantonades hi ha blocs grans de pedra desbastada. Notícies històriques L'edifici va ser construït a principis del segle XVII, donat que es tenen notícies de haver celebrat una reunió extraordinària l'any 1606 a la capella. També es tenen notícies sobre diferents reunions de la universitat els anys 1641 i 1642 que tingueren com a seu l'edifici religiós. L'any 1713 es realitzaren dintre del temple les eleccions municipals. L'any 1986 el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, conjuntament amb la Diputació de Girona i l'Ajuntament de Capmany, van endegar un projecte de restauració de la teulada.

Gruta de la Mare de Déu