Ruta dels Quatre Pobles

Aquest excursió us proposa caminar pel pla del Tarragonès, entre Tarragona i Valls. El recorregut dona la volta al municipi de La Secuita, visitant les quatre poblacions del municipi: La Secuita, l'Argilaga, Vistabella i les Gunyoles.
En aquest itinerari podrem veure masos d'èpoques diverses, camins envoltats de conreus de vinya, garrofers, oliveres, ametllers i avellaners. Un altre element característic del paisatge són les construccions de pedra seca, com ara els marges o les cabanes que podem trobar a la vora d'alguns camins o en algunes parcel·les.
Començarem la ruta al poble de La Secuita. Al costat de l’escola Guillem de Claramunt hi ha un estacionament públic molt gran, i poc utilitzat, on podrem deixar els cotxes.
Sortirem del poble per un camí situat al nord oest i anirem en direcció cap a l'Argilaga tot seguint la senyalització. Aquesta són pals senyalitzadors i estaques amb marques vermelles. Les marques blaves són dreceres del recorregut, per si no el volem fer complet.
Abans d'arribar a Argilaga creuarem la carretera i travessarem el poble per la plaça de l’església. A partir d'aquest punt, ens espera un bonic recorregut passant per camins de terra envoltats de vinyes fins arribar als Masos de la Secuita passant prèviament per l'alzina centenària del Pontarró i la Pallissa de cal Dalmau. En la llunyania s'observen les estriacions de les muntanyes de Prades, i el congost de la Riba.
Aquest tram l’itinerari coincideix amb el sender PR-C 159, anomenat camí de l’aigua, que recorre el trajecte de la Mina d’aigua de l’Arquebisbe, des de Puigpelat a Tarragona. En la segona meitat del segle XVIII la ciutat de Tarragona havia doblat la població en pocs anys i necessitava aigua. L’arquebisbe Joaquín de Santiyán i Valdivieso, amb molt poder econòmic i polític, va iniciar el projecte de construcció d’un nou aqüeducte amb la direcció de l’arquitecte tarragoní Joan Antoni Rovira, molt reputat a l’època. Es va decidir fer-ho paral·lel a l’antic aqüeducte romà que portava aigua del riu Gaià, però aprofitar-ne algun tram. Es van construir 28 quilòmetres d’aqüeducte, bàsicament subterranis, tot i que també amb alguns ponts per salvar desnivells. Més de dos segles més tard de la seva construcció, la mina de l’Arquebisbe es manté en funcionament. El seu pes és baix, aporta una mica menys del 3% del total de l’aigua que es consumeix a Tarragona, però té un gran valor simbòlic, històric i patrimonial.
Un curiós element de la mina que observarem en aquest tram del camí és un dels 58 respiralls que encara es conserven al llarg del seu recorregut. És una torre cilíndrica, prou alta i amb una obertura a la part superior que permet que l’aigua respiri, s’oxigeni i corri. A més, ha servit per mantenir localitzat el recorregut de la mina.
A partir dels Masos de la Secuita continuarem per pista asfaltada en direcció a Vistabella on podem visitar l’església modernista del poble. Va ser construïda al 1923 per l'arquitecte modernista Josep Maria Jujol i Gibert per un encàrrec dels veïns del mateix poble. L'obra va ser construïda pels mateixos habitants del poble. És un exemple clar d'ecologia aplicada a la construcció. Jujol, fascinat per l'entorn natural i les seves possibilitats, va utilitzar per a l'edificació del temple materials bàsics com la pedra, el maó, la fusta o el ferro forjat.
Tot seguit anirem en direcció les Gunyoles, també per carretera asfaltada. Les Gunyoles està format per un antic nucli on el seu conjunt està protegit com a bé cultural d'interès local. Cal destacar els carrers del la Font i de Catalunya, així com la plaça Major.
Sortirem de les Gunyoles pel sud, passarem per camins envoltats d'avellaners fins arribar a la vora de l'estació del Camp de Tarragona. En aquest punt ens endinsarem a la única zona boscosa del recorregut. En aquest tram tornarem a coincidir amb el camí de l’aigua i també podrem veure algun respirall. Seguirem les marques del PR-C 159 que ens portarà a passar per un antic pou i safareig. Retornarem cap a La Secuita tot travessant la carretera T-223 fins al punt d'inici.
L'itinerari és majorment pista, fressat i senyalitzat, amb desnivells molt suaus i sense cap dificultat tècnica.