Ruta dels Gegants del Bosc (Actualitzat 2022)

Creuament de Carretera

La Creu de Romanyà

La Creu de Romanyà fou dissenyada per l'arquitecte de Girona Felix de Azua, va ser inaugurada l'any 1904 i sufragada pes respectius propietaris. Fa uns set metres d'alçada i alguns dels seus bloc pesen més d'una tona. Durant la Guerra Civil, la creu fou malmesa i no es reconstruí fins al 1945, moment en que s'afegí una imatge de del Crist del Sagrat Cor amb els signes d'alfa (α) i omega (Ω).

El Menhir de la Murtra

Un menhir és un monument prehistòric , megalític, que es limita a una gran pedra dreta, plantada a terra. El mot, prové del peto "maen" pebra i "hir" parla, que fou adoptat pels prehistoriadors i ja a passat al llenguatge comú. La datació el situa entre el 3000 i el 2500 aC, entre el neolític recent i el calcolític. Té una alçada aproximada de 2, 50 metres amb 0,70 metres enterrats, amb un perímetre de 2,25 metres.

Dolmen de la Cova d'en Daina

Dolmen de la Cova d'en Daina. Un dels conjunts megalítics més espectaculars i ben conservats de Catalunya. S'estima que va ser construït entre els anys 2.700 i 2.200 abans de Crist. El monument fa 7,60 metres de llarg, 1.70 d'amplada i 1,50 metres d'alçada màxima. Es tracta d'un dels monuments megalítics més complets que es conserven. Consisteix en una galeria coberta en forma d' U realitzada amb lloses de granit. El cromlec mesura 11 metres de diàmetre i consta de 39 blocs de granit.

Cartell de la fauna i flora de la sureda de Romanyà

La sureda és un bosc mediterrani esclarissat i obert, dominat per l'alzina surera o suro (Quercus suber) i acompanyat per pins. És molt present a les Gavarres, on substitueix a l'alzinar a les zones silíciques més assolellades i seques, com els cims i les vessants granítiques orientades al sud. La capçada dels suros és poc densa i això afavoreix un sotabosc molt ric en arbustos, plantes de port herbaci, molses, i una biodiversitat molt elevada, doncs hi viuen tant espècies forestals com d'altres pròpies de matollars i de prats secs.

Creuament de Carretera

Creuament de Carretera

Cista de la Carretera de Calonge

La paraula cista prové del grec κίστη que significa cofre o caixa. És un lloc d'enterrament per inhumació que correspon al neolític mitja o rent i esta datat entre el 3500 i el 2500 aC (Cultura megalítica). Té forma subrectangular que es troba enfonsada en el terreny pla i amb un túmul artificial de forma arrodonida; mesura 2,50 metres de llarg per 1 metre d'amplada. Entre les restes que s'hi ha trobat , hi ha petits fragments de ceràmica a ma llisa i molt grollera.

Suro Xato

Aquest suro, Quercus suber, és de dimensions més reduïdes i el tronc no es gaire gran; no obstant això, té una capçada molt extensa. L'alçada es de 14,5 metres, el volt de canó té 4,10 metres i la capçada és de 30 metres.

Pedres Grosses

Abric granític que pot haver estat aprofitat com a sepulcre col·lectiu. Les excavacions realitzades han donat un resultat molt minso que ens permet determinar amb claredat la seva cronologia i funció, però es pot situar al voltant del segon mil·lenni, similar a les altres restes megalítiques de l'entorn.

Font del Prat

La Font del Prat esta situada a uns 285 metres sobre el nivell del mar. La construcció data de 1899 i està envoltada de plataners; el broc és al centre d'un gran mur de pedres que formen un lleuger punt rodó; al costat dret hi ha una petita capelleta amb la imatge de la marededéu. La pica o abeurador on es recull l'aigua és de granit. La font del Prat conforma la capçalera de la riera de Can Riera de Romanyà que s'escola cap a l'est fins a desembocar a la riera de Calonge.

Cartell del Cant dels Ocells

Els ocells tenen una gran importància ecològica i social ja que , a més de tenir un paper clau en els ecosistemes terrestres, són excel·lents bioindicadors i importants controladors de plagues d'insectes. A més, la bellesa del seu plomatge i del seu cant té un impacte positiu en la salut humana. En aquest plafó s'il·lustren 16 ocells més habituals de la zona. També s'indica on i quan trobar-los. Utilitza la càmera del teu telèfon mòbil per accedir al codi QR al costat de cada ocell, per sentir el seu cant.

Suro petit de l'Almeda

Aquesta alzina surera, Quercus suber, no té les dimensions tan espectaculars com l'altre suro de l'Almeda, però no li té res a envejar. Aquest exemplar té una alçada de 15,8 metres el volt de canó té 5,10 metres i la capçada és de 26 metres.

Suro de l'Almeda

L'alzina surera, Quercus Suber, es present a Penyagolosa, a les serres del Maestrat, sobretot a la serra d'Espadà i als ports de Beseit, al Montnegre, Montseny, les Gavarres, les Alberes i les planes de la Selva, l'Empordà i el Rosselló. El Suro de l'Almeda és el més gran de Catalunya; té una alçada de 22 metres, el volt de canó té 4,50 metres i la capçada és de 27,5 metres.

Prohibit Accés Motoritzat