Ruta dels Combois i Pedres d'Auló ( Roní )

Roní - Cal Dondela - Cementiri de Roní - Esglesia de Sant Cristofiol - Els llenyers - Les Marrades - Carretera de la Masia - Santa Fe - Serra de Llus - Coll Benader - Pedres d´Aulo - Roní.

Després de la rebel·lió militar del 18 de juliol de 1936 va establir-se una primera línia de front que anava de nord a sud de tot Aragó i que no es va alterar substancialment fins al mes de març del 1938. En aquell moment, l’exèrcit franquista va iniciar l’ofensiva que va aïllar Catalunya de la resta de la República i va establir un nou front que a Catalunya s’estenia de nord a sud, paral•lel al riu Noguera Pallaresa, al riu Segre i al riu Ebre.

El 7 d’abril de 1938 els franquistes van ocupar Tremp i pocs dies més tard van arribar a Sort, Llavorsí i Esterri. El mateix abril va establir-se una línia de posicions que es situaren als cims propers a la carretera i al riu Noguera Pallaresa. Totes aquestes posicions es fortificaren amb elements defensius, les restes dels quals han arribat fins als nostres dies i constitueixen el principal vestigi d’alguns dels que podem visitar al Pallars.

Un indret especialment sagnant aquells mesos de 1938 va ser la serralada de les Pedres d'Auló. (Per damunt del poble de Roní, actualment a la carretera d’accés a Portainé.)
A la primera envestida, fou ocupat per les forces franquistes, que instalar-en unes posicions no massa fortes, nomes unes metralladores. Una nit les forces lleials a la Republicà el prengueren per sorpresa, i això desencadena una sèrie d’atacs i contraatacs on aquelles posicions canviaren de mans un munt de vegades.
Al ser un indret força singular i estratègic, ningú volia perdré la posició. La matança va ser considerable. Les armes mes fetes servir aquí, van ser les granades i els morters.

Si visiteu l'indret, quedareu esparverats de la quantitat de munició que és troba escampada per tot arreu, i han passat mes de 70 anys.
Quan els combats s’estabilitzen a Auló, els franquistes reforcen les posicions i construeixen búnquers i trinxeres per tot arreu.

Per abastir a les tropes recluten forçosament homes i mules entre la població civil, obligant-los a fer un servei de combois, on molts hi perden la vida.
Entre el 25 de juliol de 1938 i mitjans de Novembre es produeix la Batalla de l’Ebre on la República acaba esgotant els seus recursos humans i materials.

Al front del Pallars es produeixen alguns enfrontaments propiciats per l'exercit popular, com a distracció per afluixar la pressió franquista a la zona de l’Ebre, amb combats mes o menys importats fins a finals de Desembre de 1938, quan els franquistes trenquen el front per la part de Comiols i comença la caiguda final de Catalunya.
Barcelona és ocupada el 26 de gener de 1939, el govern de Catalunya es veu obligat a fugir, i finalment creua la frontera cap l’exili.
El 10 de febrer les tropes franquistes arriben a la línia de la frontera.
La guerra a acabat a Catalunya.

D’aquella sagnant batalla han quedat per tots aquells indrets restes de les fortificacions i les línies defensives d’uns i altres.Tenint en compte les tècniques militars de l'època, era molt important el domini de les parts elevades, (avui en dia també, pro menys) a molts miradors estratègics hi ha punt d’observació, búnquers i nius de metralladores, que encara es poden visitar.
El front de Pallars va tenir lloc bàsicament a terrenys agrestos de mitja, i fins i tot, alta muntanya.
A mes de l'interés històric, la visita d’aquests indrets ens reportarà conèixer racons insospitats d’un gran interès paisatgístic.