Ruta dels Castells. Segona edició, del Castell de Montesquiu al Castell de Besora (Osona)

Inici ruta. Pàrquing Castell de Montesquiu (652 m)

Castell de Montesquiu (662 m)

> Documentació: "Castell de Montesquiu. El Castell de Montesquiu és una construcció fortificada situada a Osona, Catalunya. La primera documentació és del 1285, on figura com a casa fortificada i després passaria a denominar-se castell, primer com a 'de Colobrer' i després 'de Montesquiu'. Amb el de Besora i el de Saderra, formaven un triangle defensiu. És un edifici declarat bé cultural d'interès nacional.[2] Durant el segle XIV hi viuen els Besora. Fou reformat per primera vegada per aquesta família al segle XVII. Una segona renovació es féu al segle XIX, amb el castell en mans dels Juncadella, afegint-hi una escala gòtica, una cisterna, una font i un jardí. Al segle XX s'ha convertit en mansió residencial en perfecte estat però molt modificat respecte a l'edifici original. Des del 1976 és propietat de la Diputació de Barcelona, que hi celebra diversos esdeveniments i presentacions. És la seu principal del Parc del Castell de Montesquiu, creat l'any 1986. Descripció. Edifici rectangular amb merlets, refet al segle XVII.[2] Construcció de planta quadrada, amb planta baixa i dos pisos. Té l'entrada principal al sud, a través de la qual s'accedeix a una ampla entrada, on hi ha l'escala d'accés al primer pis, noble. L'actual edifici és el resultat del progressiu creixement des de la domus del segle XIV, ampliada primer pels Descatllar al segle XVII, els quals li donaren l'aspecte casteller i posteriorment pels Juncadella al segle XIX i XX, que hi construïren la galeria de tramuntana i el pis de servei. Els merlets que el coronen amaguen una teulada de diversos vessants, en curs de restauració. Els materials constructius emprats foren la pedra lligada amb argamassa i la teula àrab. També hi trobem elements provinents d'altres construccions, aportats pels Juncadella.[2] La part més antiga del castell es pot observar les espitlleres a la planta baixa, tant a les façanes est com oest del cos de migdia. En aquest mateix cos s'hi adossa una petita capella d'una sola nau dedicada a Santa Bàrbara.[2] Història. La casa forta o domus de Montesquiu consta documentalment a partir del 1337 amb motiu d'una venda oferta per Ramon de Conanglell a Jaume de Besora, a causa probablement d'un empenyorament. Aquesta casa forta fou inicialment, i amb tota probabilitat, una torre de vigilància, situada estratègicament prop del camí que conduïa al monestir de Ripoll. Depenia del castell de Besora i en el transcurs dels segles esdevingué un casal on acabaren residint els senyors de Besora. Posteriorment, les famílies dels Canet i dels Peguera esdevingueren senyors de Besora. Durant la guerra entre la Generalitat i el rei Joan el Sense Fe, el castell visqué jornades agitades amb l'ocupació dels pagesos el 1462 i dos anys després pels capitostos Verntallat i Vilacetrú, que feien costat als remences i al rei. El sotsveguer de Vic organitzà aleshores una expedició per apoderar-se del castell, però fracassà per la seva condició inexpugnable. Acabada la guerra, el rei Joan el Sense Fe (1463) manà respectar els drets de Bernat de Peguera, senyor de Besora i Montesquiu, i dictà que la família Descatllar no fos mai desposseïda dels seus drets sobre «casa e força de Montesquiu». Els Descatllar acabaren essent senyors del castell, Narcís de Descatllar esdevingué marquès de Besora, vers el 1699. Durant la Guerra de Successió Espanyola, el castell de Montesquiu es va fer servir per tancar-hi presoners del bàndol borbònic. Per exemple, el 1714, en plena Guerra dels catalans, els supervivents valons del combat d'Arbúcies hi van ser retinguts.[3] La família dels Santa Coloma passà a tenir la possessió del patrimoni Descatllar el 1770. El casal de Montesquiu va ser comprat pel barceloní Jeroni Juncadella i Casanoves, essent restaurat del 1917 al 1920 pel seu fill Emili Juncadella. La seva bona conservació també ha estat afavorida per haver estat habitat durant molt de temps i fins a èpoques ben recents. Aquest castell-casal passà a poder de la Diputació de Barcelona l'any 1972 per voluntat de la seva darrera propietària Mercè Juncadella. Avui forma part d'una àrea anomenada Parc Natural del Castell de Montesquiu, integrada dins la xarxa de parcs de la Diputació de Barcelona." Font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Montesquiu

Àrea d'esplai de la Font del Castell Xic (670 m)

Vistes a Osona amb boira (775 m)

Petita bassa (855 m)

Cruïlla, continuarem per la dreta (887 m)

Vistes al Castell, Pirineu i Plana d'Osona (947 m)

Cami en el Pla del Revell (947 m)

A la dreta del camí tenim els Cingles del Pla del Revell. Baixarem per un petit grau i continuarem camí de baixada direcció al Collet de la Mongia

Mirador (925 m)

Collet de la Mongia (910 m)

Camí en la Valona (920 m)

Ens endinsem pel bosc, el camí es fa més estret i humit (estem en la cara nord), però no té pèrdua

Continuarem per la dreta i cap amunt (920 m)

A partir d'aquest punt el camí resulta una mica perdedor, es creua amb algun camí més i fa despistar. Pujarem en ziga-zaga, superant esglaons de roca fins arribar al camí definitiu, una mica cap a la dreta i endinsant-se de nou en el bosc. Comença una pujada en ziga-zaga amb una mica de desnivell fins arribar al castell

Escala de fusta de pujada (1012 m)

Plana i Castell de Besora (1050 m)

> Documentació: "Castell de Besora (Osona). El Castell de Besora és un edifici romànic de Santa Maria de Besora (Osona) declarat Bé Cultural d'Interès Nacional. Corona un turó, situat a ponent del poble de Santa Maria de Besora, i a una altitud de 1.023 metres, a la comarca d'Osona, del qual avui tan sols en queden les runes. Va ser el centre històric del territori dels actuals municipis de Santa Maria de Besora, Sant Quirze de Besora i Montesquiu.[1] L'historiador Carreras Candi publicà el 1892 una sèrie de dades sobre el castell de Besora i la seva decadència física, la qual s'ha anat agreujant amb el pas del temps fins a quedar només restes de murs del castell i de l'església romànica que encara conserva l'absis i algunes faixes llombardes al cos lateral. Descripcio. Del castell només queden restes molt malmeses de fragments de murs. Les úniques restes ben visibles són les que corresponen a l'església del castell, dedicada a Santa Maria, i que ens permeten veure que era una construcció d'una nau capçada a l'est per un absis semicircular. La nau i l'absis, precedit per un tram presbiterial, eren coberts per voltes de canó.[2] Al costat meridional hi havia el portal d'entrada, protegit per un atri, i el campanar de torre, que ara només es conserva fins al primer pis d'alçada i que en un segon moment va ser adaptat com a capella. L'absis i els murs tenen el mateix tipus de decoració amb arcuacions llombardes que es divideixen en sèries de quatre arcs entre lesenes. L'absis té una finestra de doble esqueixada; n'hi ha una altra al mur del presbiteri i al campanar. Un gran arc aparedat s'observa a la façana meridional. A continuació del campanar hi ha un atri o galilea a manera de passadís d'un claustre, format per grans arcs i cobert primitivament de teulada d'un únic vessant, que precedia l'antiga porta d'entrada.[2] L'actual portal d'entrada és situada a la façana oest, coronada per un ull de bou. Les restes de l'església van ser reformades al segle XVI, tal com s'observa a la clau de volta de l'entrada. L'església va tenir funcions parroquials fins al segle XIX. Al voltant de l'església s'ha documentat una necròpolis amb diverses fases d'enterraments, des del segle XIX fins als medievals.[2] Pel que fa a les restes del propi castell, Es pot observar les restes de la muralla de tancament a la zona nord del turó, entorn de la zona de l'accés i entrada al castell. En aquesta mateixa zona septentrional, apareixen restes de diverses habitacions del castell. També es localitza una possible cisterna en aquest sector. A la part central, hi hauria una bassa, documentada durant els treballs d'excavació de les campanyes de 2006-2010. A la zona sud, a tocar amb el precipici, també es localitzen fragments molt arrasats de la muralla de tancament.[2] Història. El castell és esmentat l'any 895. El seu terme comprenia els actuals termes municipals de Sant Quirze, Santa Maria de Besora i Montesquiu. Els comtes de Barcelona el van donar en feu a una família de vicaris comtals anomenats Besora. Gombau de Besora va ser el personatge més conegut d'aquesta família, ja que va intervenir activament al costat del comte de Barcelona Ramon Borrell.[2] L'església de Santa Maria, documentada el 898, era possessió del monestir de Sant Joan de les Abadesses i tenia funcions parroquials.[2] A finals del segle XIV el castell i les seves terres van passar a mans d'una branca lateral de la família Besora, i al segle XV apareix vinculat a la família Canet. Durant la guerra remença l'edifici va ser més fortificat, però al segle XVII, durant la Guerra dels Segadors, el castell ja es trobava en mal estat. Els comtes de Santa Coloma, els Queralt, van ser els darrers senyors del castell fins al segle XIX. Durant aquest segle, la utilització continuada del castell per les tropes carlines va provocar que l'any 1839 els liberals el fessin enderrocar, com també l'església de Santa Maria.[2] L'església fou transformada i renovada al segle XIV i novament el 1590, quan es construí el portal i l'ull de bou del mur de ponent, i encara al llarg del segle XVII, quan s'obriren als murs de la nau les capelles de la Mare de Déu del Roser i de sant Isidre. La volta devia ser refeta potser a causa dels terratrèmols del segle XV i l'interior fou arrebossat.[2] La capella deixà de ser parròquia el 1759, quan es construí la nova parroquia al Pla de Teia, tot restant com a santuai marià.[2]" Font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Besora_(Osona)

Vistes des del cim (1031 m)

Castell en reconstrucció (1025 m)

Segons informa el cartell de l'entrada, s'estan realitzant, a més de la restauració, excavacions arqueològiques

Final ruta. Castell de Montesquiu (652 m)