Ruta dels 7 tres-mils sortint des de la Farga, amb pujada per Baborte i tornada pel camí tradicional

Download

Trail photos

Photo ofRuta dels 7 tres-mils sortint des de la Farga, amb pujada per Baborte i tornada pel camí tradicional

Author

Stamen Miroslavov

with 1 trail buddy

2,459 65 1228

See more trails from this author

Trail stats

Distance: 18.65 mi
Elevation gain: 7,657 ft
Technical difficulty: Difficult
Elevation loss: 7,657 ft
Max elevation: 10,473 ft
TrailRank: 58
Min elevation: 4,850 ft
Trail type: Loop

Moving time: 9 hours 49 minutes
Time: one day 3 hours 15 minutes
Coordinates: 5782
Uploaded: November 10, 2020
Recorded: September 2020

2 Claps 2 comments

near Areo, Catalunya (España)

Viewed 422 times, downloaded 15 times

Trail photos

Itinerary description

_______________________________________________________________________________________
ATENCIÓ: Aquesta ruta és llarga i esgotadora, més que res perquè tal i com està organitzada, el primer dia es fan 5 km, mentre que el segon dia cauen els altres 25 km. No és una ruta especialment difícil, a nivell tècnic, a excepció d'algun tros particular (implicant carena), doncs la Pica d'Estats es visita anualment per milers de persones, però sí s'ha de tenir en compte el llarg recorregut general i l'aproximació als tres-mils. Dit això, la resta és caminar! :)
_______________________________________________________________________________________

Ruta dels 7 tres-mils sortint des de la Farga, amb pujada per Baborte i tornada pel camí tradicional

Aquest recorregut ha sorgit amb la idea inicial de pujar la Pica d'Estats (3143 m), el cel dels cels catalans. Portem uns quants intents fallits ja, on per un cúmul de causes diverses, mai no hem aconseguit pujar a dalt dalt de tot de la Pica - ja fos per mal temps, o per mala organització, cansament acumulat, o inclús per algun petit accident... mai no queia. Així doncs, era el torn d'un següent intent. Però... per què no fer-lo per la porta gran?

Explorant la zona, es pot observar fàcilment que és una aglomeració de pics alts, així que no és d'estranyar que ja existeixi una ruta que abarca tots aquests pics per sobre dels 3000 metres d'alçada - concretament 6 oficials (i un de no-oficial). Sona bastant re-guai... pujar 7 tres-mils en un mateix dia!! Fer un trencacames imporant i suar la cansalada, alhora que pujar pics a dojo!! Firmadíssim!!!

La llista de pics, doncs, és, en l'ordre d'ascensió:

Pic de Sotllo [3073m] - Pic de Montcalm [3077 m] - Cap de la Coma de Riufred [3042 m] - Pic Verdaguer [3133 m] - Pica d'Estats [3143 m] - Punta Gabarró [3114 m] - Rodó de Canalbona [3005 m]
_______________________________________________________________________________________

ACCÉS:
Seguint per la C-13 arribem a Sort i continuem en direcció Rialp i Llavorsí. A partir de Llavorsí tirem cap a l'Est, per la L-504, en direcció la Vall Ferrera. En pocs minuts arribem a una rotonda, on agafem la L-510 i seguim tot fins al final, passant per Araós, Ainet, Alins i Àreu. Després de travessar Àreu, comença una pista forestal molt estreta i en mal estat, no és molt recomanable anar amb cotxes baixos. El progrés és lent i cada tant ens trobarem algú de cara, moments on s'ha de maniobrar i buscar forats perquè pugui passar cada cotxe. Al cap d'una estona (10-15 minuts) arribem al primer aparcament - La Farga, on deixarem el cotxe.
_______________________________________________________________________________________

RUTA:
Consultar els waypoints per a més informació.

La via consisteix en pujar al refugi de Baborte des de l'aparcament de la Farga passant per les bordes de la Rebuira i per la Cabana de Bassello, on es fa la nit. Des del refugi de Baborte pugem al Coll de Baborte i d'allà seguim per la Coma de Sotllo, des d'on farem una pujada molt seguida per arribar a dalt del Sotllo.

De nou baixem i baixem diverses centenes de metres i enganxem amb la ruta principal de la Pica d'Estats, que s'endinsa a França per pujar el cim per darrere. Seguim el camí amb facilitat i arribem a la zona de Riufred, des d'on saltarem al Montcalm abans de remuntar cap al Verdaguer i la Pica d'Estats. Un cop a la pica, seguim carenant en direcció Sud fins la Punta de Gabarró, i d'allà ja baixem cap al Rodó de Canalbona i seguidament l'Estanyet de la Conca Gelada. Continuem amb una baixada forta (amb vista a l'Oest) fins l'Estany d'Estats, on ens integrem de nou al camí tradicional que ens portarà al refugi de Vallferrera i a l'aparcament de la Molinassa. Des de la Molinassa simplement ens queda seguir la pista forestal tot cap a l'Oest per tornar al punt de partida, l'aparcament de la Farga.
_______________________________________________________________________________________

TEMPS:
1R DIA
Sortida de Barcelona: 10:00
Arribada a l'aparcament: 14:15 (amb alguna parada).
Inici de l'excursió: 15:15
Arribada al refugi de Baborte: 18:20

2N DIA
Sortida del refugi: 6:10
Coll de Baborte: 6:55
Coma de Sotllo: 7:15
Coll sense nom: 8:15
Pic de Sottlo: 9:15
Port de Sotllo: 9:45
Coll de Riufred: 10:20
Pic de Montcalm: 10:30+ (ens hi estem uns 10 minuts)
Coll de Riufred: 10:50 (mengem durant uns 10 minuts)
Cap de la Coma de Riufred: 11:05
Pic Verdaguer: 11:22
Pica d'Estats: 11:30 (fem parada)
Sortim de la Pica: 12:00
Punta Gabarró: 12:20
Rodó de Canalbona: 12:45
Estanyet de la Conca Gelada: ~13:00
Estany d'Estats: 13:50 (parem per dinar).
Sortim de l'estany: 14:50
Refugi de Vallferrera: 16:07
Aparcament de la Molinassa: 16:20 aprox
Aparcament de la Farga: ~18:00
_______________________________________________________________________________________

METEO:
Meteo molt bona - en general no gaire fred (excepte el fred de muntanya de nit), sol alt amb pocs núvols i sense perills de precipitació.

En aquesta època de l'any (mitjans de setembre) no hi ha neu al massís de la Pica.
_______________________________________________________________________________________

PERNOCTAR:
Refugi de Baborte, no obstant fent-ne bivac al costat.

Fent bivac, també es podria pujar directament a la Coma d'Estats el primer dia, i així escurçar el trajecte del segon dia.

Una altra opció es fer nit a la Cabana de Bassello, tot i que queda força avall, el camí del segon dia seria encara més llarg.
_______________________________________________________________________________________

MATERIAL:
Res d'especial. Seria recomanable portar ulleres de sol i crema solar, tot i que jo me les vaig deixar.

Si s'ha de fer bivac, portar màrfegues i un sac de 0º, ja que amb un sac de 15º es passarà bastant de fred, com ens ha passat a nosaltres. Idealment, una tenda de campanya seria molt molt útil.

Botes còmodes, ja que s'ha de caminar bastant i s'ha de carenar, preferiblement de canya alta.
_______________________________________________________________________________________

AIGUA:
Trobem aigua potable en la zona de la Coma de Sotllo. Més amunt i més enllà no n'hi ha. S'hauria de baixar, seguint la ruta tradicional de la Pica per trobar rius i torrents on es pugui omplir aigua corrent. Encara més avall, davant del refugi de Vallferrera hi ha una font amb aigua potable.
_______________________________________________________________________________________

MOTXILLA:
Pes inicial: no gaire, uns 10 kg, incloent-hi l'aigua (uns 3L), ja que no portàvem gaire gaire cosa.

Waypoints

Aparcament de la Farga

Arribem a l'aparcament de La Farga al migdia, són sobre les 14:15. Descarreguem les motxilles del cotxe i l'aparquem amb compte, ja que tot i ser l'aparcament més llunyà a la ruta principal de la Pica d'Estats, està pleníssim.

Amb calma travessem el pont i baixem al riu, per dinar. Mengem sense presses, ja que avui només hem d'anar al refugi lliure i ens queda molt de temps.

Emprenem la marxa passada una hora, sobre les 15:15-20.

[L'altitud marca 0, però és un error del GPS, estem aproximadament als 1450 metres.]

Senyal al costat del pont

A prop del pont trobem un senyal que ens marca quina direcció agafar. Ens interessa anar al refugi de Baborte, és el camí que sempre hem de seguir.

En el mapa apareix com a Petit Recorregut i haurem de seguir marques grogues, no obstant ocasionalment veurem alguna marca de GR també. En el senyal també apareix el camí cap a les Bordes de la Rebuira, per les quals passarem més endavant.

Cabana de Bassello

Continuem un bon tros pel PR - a excepció d'alguna zona fangosa (ha plogut fort últimament i de fet pel sender va baixant aigua), el camí és molt clar i tan sols hem de seguir alguna fita, senyal escrit o marques per confirmar la nostra orientació. Acabem travessant diverses bordes (una especialment en mal estat, amb una gran inscripció de PERILL) i planícies, però per la resta és un camí estret però ben trepitjat.

En cert moment ens trobem les vaques de la zona i hem de parar i sortejar-les amb compte. En Mateo es proclama àvid pastor i les tranquil·litza amb sons.

Al cap d'una hora i poc arribem a la Cabana de Bassello, intersecció important des d'on podríem baixar cap la Molinassa, no obstant continuem pujant en direcció N-NE.

Mirador refugi

Continuem en direcció NE, ara sí que seguim només marques de GR (blanc-vermell). Aquí la pujada es fa pronunciada i hem de solcar matolls espesos, tot i així les marques són fàcilment visibles i la senda no té equivocacions.

Al cap d'uns tres quarts d'hora arribem a un mirador bonic, des d'on per davant es desplega l'Estany de Baborte, i per sobre hi brilla la llauna ataronjada del refugi lliure, mentres que per darrere aguarda majestuós el Monteixo.

Hi ha un senyal rovellat i oxidat que marca cap al refugi de Baborte. Són les 18:00.

Per a prosseguir, baixem fins a tocar l'estany i tirem a mà dreta - el camí pot ser un xic confós, no obstant hauríem de veure les marques vermelles i notar els rastres de sender molt a prop de l'aigua. Seguim bordejant el llac fins a sortir a més ample, on tindrem més facilitat de tria sobre on trepitjar, i en poc podrem pujar al refugi.

Refugi de Baborte

Arribem al refugi sobre les 18:20 i ens trobem tot un enrenou - el refugi està a rebentar amb 16 persones (o més ja endins), i a més a més en època de COVID-19. No ens queda més remei que pernoctar d'alguna manera fora, ja que no portem ni tenda de campanya, i dels 3 només un en té màrfega.

Tampoc no som els únics que es queden fora - poc després de nosaltres arriba un altre grup de quatre, que s'han de quedar al costat del refugi i no dins. Sopem amb calma, i per sort dues noies del refugi ens ofereixen les seves màrfegues, així que com a mínim no acabem dormint directament al terra. Protegits per les pedres de la construcció de bivac i aïllats del terra, ens endinsem cap a l'univers dels somnis tot enfundants amb els sacs de 15° - vatúa la beneïda mort!!

Durant la nit acabem passant fred, MOLT de fred, però acabem podent mig-dormir d'alguna forma i aixecar-nos amb prou forces com per poder fer pic. Excepte un de nosaltres, que ja havia patit el dia anterior, així que no es veu amb cor de fer tot el que ens espera, i menys després del fred de la nit.

Ell decideix prendre descans i ens aguaitarà al cotxe. Restem dos pirats, doncs.

Coll de Baborte

Ens aixequem aviadet - sobre les 5:45. No ens resulta difícil despertar-nos, donat al fred que pela, però sí sortir del sac [per dins els sacs no estan malament, però per fora estan xops de la rosada].

Recollim i guardem tot en un tres i no res, i desdejunem quelcom per agafar forces. A les 6:10 ja abandonem la zona del refugi i prosseguim a pujar cap al Coll de Baborte.

Encenem els frontals en la foscor i anem esquivant diversos fangars - tota la zona de Baborte n'és plena a punta pala, però fins i tot així anem a bon ritme. Ens anem orientant sobretot per les fites, i molt ocasionalment per alguna marca de color. Feia una estona se'ns congelava l'ànima, però el bon pas ens porta escalfor. Triguem uns tres quarts d'hora a pujar al Coll de Baborte - el rellotge marca les 6:55.

La foscor no permet treure unes fotos de qualitat amb el mòbil, però les vistes son calmades i ofeteixen molta serenitat. Al coll mateix ens trobem dos companys muntanyencs que havien passat la nit dins del refugi, i baixem amb ells cap a l'esplanada dels Estanys de la Coma de Sotllo, tot i que ells baixen cap a l'Estany de Sotllo (camí principal de la Pica) mentre nosaltres ens dirigim cap a la Coma de Sotllo mateix.

Punt d'aigua

En uns quinze minuts des del Coll de Baborte, travessem el primer torrent, el qual és prou adient com per abastir-s'hi d'aigua.

Mantenim el rumb NE - no hi haurà gaires marques sobre la part més o menys plana, però es pot veure cap a on ha de pujar el camí, sempre a Nord-Est.

Font d'aigua

Molt poc després (5 minuts o menys) travessem el segon torrent. També és possible agafar aigua, tot i que s'ha de buscar on adequadament, ja que en certs llocs no hi ha pràcticament profunditat, o l'aigua és terrosa.

Coll sense nom

Seguim, seguim i no ens cansem. Per fi comença la pujada de veritat. Arribem a un tram rocós, on veiem alguna que altra fita, no obstant de nou estem enfocats en el Nord-Est. Una mica més amunt, sobre els 2650 metres, comença una tartera bestial. Per sort, ja havent aprés d'un altre cop passant per aquí, no ens mengem la tartera tal com és, sinó que ens mantenim molt a dreta, on anirem veient rastres de camí. Estarem molt a prop de la paret de pedra, però així és molt més fàcil de pujar. Una mica més amunt, sobre la tartera, veurem un camí força més marcat, i en un no-res ja hi som amunt al coll (2765m). El rellotge marca les 8:15.

Llàstima que el coll no tingui cap nom. Des d'aquí ja es es mostra tot esplèndid el massís de la Pica d'Estats.

Aquí també decidim fer una petita parada per esmorzar com déu mana, ja que a primera hora del matí tampoc no havíem menjat gaire.

Pic de Sotllo [3073m]

A partir del coll no anomenat la orientació és fàcil - nomé hi ha una manera de seguir pujant, i està bastant ben fitada. Tot cap al N-NE.

Bé, sí, ara el terreny esdevé encara més pronunciat, només queden els últims 300 metres de pujada, però no fa vent i el temps és agradable. Tan sols seguim pujant per aquesta esquena de gegant, poblada de rocam afilat semblant a unes dents o unes espines.

Tot just abans de la recta final, ens desviem uns metres a l'esquerra per fer la punta Sud del Sotllo - 3056m.

Pocs minuts després, coronem el nostre primer objectiu del dia - el Sotllo. Són les 9:15 en punt. Els Sotllo ens reguardona l'esforç amb unes vistes espectaculars, hi ha un toc de fred i tot és molt blau.

Damunt la Pica ja hi ha una bona gentada, fins i tot sent tan aviat.

Enllaç amb via principal

No tenim temps a perdre. Passats uns minuts de gaudiment, emprenem el camí abaix, direcció Est i zigzaguejant entre les roques i la pols. És un camí un tant perillós i a moments força relliscós, tot i així en 20 minuts ja som avall, tocant la via principal de pujada, són les 9:45. Les fotos, preses segons abans mostren la vista al Port de Sotllo per la banda francesa i la continuació del camí.

Pic de Montcalm [3077 m]

Tan sols continuem la via tradicional de pujada. Tot és ample, ben marcat i agradable, tot i que es veu molta, molta gent, alguns ja baixant. Nosaltres, és el primer cop que veiem aquesta part del camí (mai no havíem passat més enllà del Port de Sotllo), i en cert sentit es il·lusionant!

Ara, sempre anant cap a l'Est, arribem al Coll de Riufred (2983 m) cap a les 10:20, deixem les motxilles i fem una petita desviació cap al nostre segon objectiu - el Pic de Montcalm, el qual coronem uns 10 minuts més tard.

És un pic força curiós, molt pla i ample i amb moltes estructures de bivac de pedres escampades al llarg d'uns 300 m de culminació per sobre dels 3070m d'alçada.

Ens assegurem d'anar fins l'altra punta d'aquest pic pla, abans de tornar-nos cap al Coll de Riufred.

Cap de la Coma de Riufred [3042 m]

Tornem al coll sobre les 10:50 i bevem i mengem una mica de fruits secs i alguna cosa més. Després d'aquest petit respir, ens posem les motxilles de nou i prosseguim amb la traçada.

Passats uns minuts ens apartem momentàniament del camí per coronar el Cap de la Coma de Riufred (3042 m), un dels oblidats, pic que tot i complir amb la normativa referent als 3000s (10m de prominència i 100m distant), no consta com a tres-mil oficial en molts llocs i segueix sent considerat un tres-mim fantasma. Però per nosaltres ja ho és, un tres-mil. [No obstant no en tinc fotos d'aquest punt.]

Pic Verdaguer [3133 m]

Ara ja pràcticament està tot. Fem una mica més de camí i a les 11:22 culminem el Verdaguer (3133 m). Curiosament ens tornem a trobam els companys que havíem trobat al Coll de Baborte - ells han pujat per Estany d'Estats - Canalbona, just a la inversa del que farem nosaltres. Ens felicitem mútuament i nosaltres tirem camí a la Pica.

Pica d'Estats [3143 m]

Finalment.

Després de tants intents, contratemps o mesures inesperades. Per fi hi som amunt.

I no és que sigui un cim especialment complicat, però se'ns ha fet pregar.

Però finalment.

En menys de 10 minuts, a les 11:30 en punt, trepitgem el punt més alt de Catalunya i ja ens deixem abandonar a l'alegria i a un descans més estoner. Ens hi estarem prop de mitja hora, allà a dalt de tot.

Segueix havent-hi molta gent, no obstant, no ens preocupa, ja que cap a on seguirem n'hi haurà poca, no gaires gaires s'aventuren a fer la cresta conseqüent.

Punta Gabarró [3114 m]

Marxem per la carena sobre les 12:00. En efecte, no hi ha pràcticament ningú que vingui en aquesta direcció o que pugi per aquest costat.

Realment, té el seu sentit, és una cresta escarpada i no tots els passos es veuen clarament - no és d'una gran tecnicitat, però sí s'ha de tenir compte i no badar. A la que travessem el collet (3096 m), toca una pujada més fàcil, i a les12:20 ja som amunt a la Punta Gabarró (3114 m). Aquest cim en veritat consisteix en dos monticles aproximadament igual d'alts, separats per una tartera que va baixant diverses desenes de metres avall.

Més tard ja comprovarem que els mapes marquen que el camí torna enrere i rodeja per sota, no obstant nosaltres vèiem alguna fita i petjades de gent baixant, així que vam decidir tirar directament per la tartera i menjar-nos totes les relliscades i pedretes.

Rodó de Canalbona [3005 m]

A sota de la tan "agradable" tartera ens trobem el camí, el qual baixa molt més suaument i se'n va cap al Sud. Des d'allà mateix es veu el Rodó de Canalbona com un conjunt de pedres més. Tot s'ha de dir, no és un pic gaire distintiu. El coronem a les 12:45 (3005 m), i baixem camp a través per agafar el camí, el qual no passa per damunt del cim, sinó que el rodeja per sota.

Estanyet de la Conca Gelada

Al cap de quinze minuts arribem a un estanyet rodejat per diversos pics. Es veuen notablement dues construccions de bivac de pedra. Veiem la següent fita apuntant tot just cap a l'Oest, amb el Pic de Baborte al fons. L'Estany d'Estats es veu per allà sota, és on ens interessa arribar.

Tot i ser la primera fita molt clara, no tornem a trobar-ne més. Poc a poc comencem a baixar per terrenys estranys sense cap mena de senyalització, uma barreja de rocam verge i herbes a moments. Seguim una mena de descens "a pisos", com baixant de pis en pis, per les obertures, rampes i enllaços que més adientment trobem. És un camí de cabres absolut.
En ocasions, no veiem ni el que ens espera abaix, i no sabem ni si podrem continuar més enllà, ja que l'escalonat no ens deixa veure el terreny a sota amb antelació per tal de predir la baixada - tot és una orientació natural en el moment mateix i ale!

No sabem amb certesa com, però aconseguim deixar els penya-segats i baixar sans i estalvis a terra firme, no sense sofrir alguna relliscada a la densa herba ni sense emportar-se algun ensurt.

Estany d'Estats

Un cop a terra firme, no triguem gaire en traslladar els nostres músculs i ossos a l'Estany d'Estats, on arribem a les 13:50.

Ara sí és un bon moment per dinar i per descansar!
Fa un sol fort fortet, però no ens importa! Hem baixat una bajanada de roca i estem bé!

Doncs, dinem i descansem.

Passada una hora, a les 14:50 sortim de nou.

Refugi de Vallferrera

Aquí el camí és claríssim i molt més transitat. Tan sols toca caminar. La part dels troncs de fusta és força visible i n'és divertit fer-hi passes al damunt.

Ens enxixem i sense córrer, només caminant, baixem els 5 kilomètres i 550m de desnivell que hi ha fins el refugi de Vallferrera en tan sols una hora i 17 minuts. Està molt bé!

Aparcament de la Molinassa

Seguint el camí habitual, arribem a l'aparcament de la Molinassa en menys de 15 minuts des del refugi.

Seria tan ideal si tinguéssim el cotxe aquí...
Però no. Encara queda per arribar-hi.

Des de l'aparcament surt un GR-11, no obstant preferim seguir en pla al màxim possible, ja que el peus comencen a estar adolorits i l'únic que desitgem és tornar quant abans al cotxe. Per tant, escollim la pista forestal, on, tot i havent de parar-nos per sortejar algun cotxe o algunes vaques pispades, ens resulta molt més còmode caminar.

I així seguim durant kilòmetres (uns 6'5 km aprox fins l'aparcament de la Farga).

Descobrint la natura... Però hem de tornar!

Per fi arribem a l'aparcament de la Farga amb els peus en foc viu, on ens espera des de fa hores el nostre company caigut en combat. Ell sí que ha anat tranquil.

Mirem la ruta - el comptatge marca 29'5 km... No, això no es pot deixar així, anem a fer un número rodó i bonic. Ens anem a donar una petita volta per un caminet que no havíem explorat abans, i calculem fins on hem d'anar per no fer de més, d'aquesta forma quan tornem al cotxe de nou el comptatge ja ha arribat als 30 km... Tot sigui per l'art! Són al voltant de les 18:00 i no triguem en marxar camí a casa... Però tornarem.

Comments (2)

Fredi & Susanna Aug 2, 2021
Felicitats per aquesta descripció, ens has posat la mel a la boca.
Ara farem la pica, un deuta pendent d’una promesa fallida de fa 30 anys 🤦‍♂️, però de seguida que poguem, farem aqueta ruta.
Stamen Miroslavov Aug 6, 2021
Moltes gràcies pel comentari Fredi & Susana!! Us recomano molt sobretot mirar bé el tema dormir perquè no us passi com a nosaltres. A més, anar amb compte en la cresta de Gabarró. Just després, hi ha d'haver un camí de baixada millor des de l'estanyet de la Conca Gelada que el que vam fer nosaltres, hauria d'aparèixer en un mapa actualitzat!

Ànims i que ho passeu de meravella! :)

You can add a comment or review this trail