Ruta dels 4 Castells, Castell de Sant Martí Sarroca, Marmellar, Castellot, Can Pascol,28-04-12

CASTELL SANT MARTI

El Castell de Sant Martí Sarroca, anomenat també Castell dels Santmartí, és un castell del segle X situat al cim del turó de la Roca, a Sant Martí Sarroca, l'Alt Penedès. Conjuntament amb l'església de Santa Maria formen l'anomenat Conjunt monumental de la Roca. Ambdós edificis estan catalogats com monument històric artístic d'interès nacional i formen part del museu municipal.[1]

ERMITA SANT JOAN LLEDO

Sant Joan de Lledó és una ermita prop del centre rural de Sant Martí Sarroca, Alt Penedès. Aquesta humil capella ubicada en un entorn rural de conreu de vinya de ben segur que ha estat testimoni mut de conflictes entre els remences, de contractes de rabassa morta, de l'aparició de la fil·loxera... però també de la prosperitat dels seus habitants, de creixements demogràfics, de canvis... Sant Joan de Lledó és una petita esglesiola d'origen romànic, la fàbrica de la qual ha estat modificada al llarg dels anys. És un dels múltiples testimonis que s'emmarquen en el moviment repoblador d'aquestes terres de frontera. L'ermita de sant Joan de Lledó constitueix un edifici d'una sola nau amb contraforts, de gran portal adovellat emmarcat i una rosassa al damunt amb gelosia de rosa de sis pètals. L'edifici està rematat per un petit campanar de cadireta d'un sol ull. S'hi celebra missa només una vegada a l'any el dia del seu patró sant Joan.

CASTELL MARMELLAR

Es disposa de poques notícies documentals. La primera referència del lloc és de l'any 1023 en una venda feta pels comtes de Barcelona a Guillem Amat de Castellvell on, entre les afrontacions del terme de Castellví de la Marca s'esmente el terme de Marmellar. L'any 1041 apareix consignat en una altra afrontació el castell de Marmellar. La línia dels feudataris és força desconeguda. Al segle XII la fortalesa era dels Banyeres. L'any 1157, Ponç de Banyeres moria a conseqüència d'unes ferides i deixava hereva universal del castell la seva filla Guisla, casada amb Guillem de Santmartí. Al segle XIV consten diversos senyors. El 1358 era dels Anglesola. En un fogatge que va tenir efecte durant els anys 1365-70 on hi consta l’existència de 9 focs, el senyor era Albert De Claramunt. El 1376 el castell de Marmellar era de Bertran de Gallifa i tenia 15 focs. El castell formà part del lot que el rei Pere el Cerimoniós (1319-1387) donà a Bernat de Fortià, germà de la reina Sibil·la de Fortià, quarta esposa del rei Pere. El terme tornà al patrimoni reial després de la mort de Pere III. Durant el regnat de Joan I (1387-1395) hi ha notícies sobre caceres realitzades per aquest rei en els territoris del castell de Marmellar. Més tard pertangué als Boixadors i als Savallà. A partir del segle XV deixa d’haver-hi notícies sobre aquest castell perquè la seva situació estratègica, al fons d’una riera, deixà de complir la missió inicial de defensa dels camins que s’anaven obrint durant el segle XI per les terres penedesenques, per tal d'anar fent avançar la frontera dels dominis musulmans tarragonins. Se sap que el terme fou confiscat durant més de mig segle després de la Guerra de Successió perquè el comte de Savallà era austriacista. En el transcurs dels anys el castell va anar degradant-se fins als nostres dies en què cal la seva consolidació com molt d’altres dels nostres castells medievals.

LA TALAIA

EL CASTELLOT

Als voltants del segle X, entre els comptats carolingis i els espais islàmics d’Al-Andalus se situava una àmplia franja de frontera, una terra desorganitzada, insegura i pràcticament buida que incloïa el Penedès. Per fer front a aquesta situació es van construir castells -193 a tota la franja catalana- que defensaven militarment el territori. Estaven situats en llocs de difícil accés, dalt de pics o de penyes per un bon control visual de la zona. L’imperi carolingi va construir a les seves fronteres unes entitats geogràfiques i militars que s’han anomenat marques. La toponímia ha deixat traces d’aquest fet a Castellví de la Marca, antigament Castellvell de la Marca. Del poble vell en resten escassos vestigis. Castellvell estava situat sota el castell conegut com el Castellot. El Castellot és un dels miradors més esplèndids del Penedès, dalt d’un penya-segat de 469 metres. El Castellot s’esmenta per primera vegada l’any 977 en ocasió d’una venda que feu el comte Borrell de Barcelona. Aquest castell defensava els límits occidentals de la comarca, i va ser el centre -juntament amb el de Castellvell de Rosanes- d’un dels llinatges feudals més importants de la marca del Penedès, els Castellvell, els quals van adquirir la propietat vers l’any 1023.

CAN PASCOL

Situació: Al terme municipal de Castellví de la Marca (Alt Penedès) – Barcelona. Època: Medieval. Forma part del cos de la masia del mateix nom. Estat: El mas està totalment enrunat, amb algunes restes d’edificacions disperses als voltants. La torre està malmesa. La meitat ha caigut, ha desaparegut. L’altra meitat que encara es manté dempeus, presenta una important escletxa, que creiem que amenaça sèriament la seva continuïtat. Altres noms: També coneguda amb els noms de torre de Can Pasqual o Torre Rodona. Tot i ser coneguda amb aquest darrer nom, no té totalment aquesta forma.