RUTA DEL VENT-TORRE MORATXA-TORRE PONÇA-16-NOV-14

Setmana tranqui-la , aquesta setmana la colla dels dijous no hem sortit per problemes logístics i aquest cap de setmana hem quedat per sortir amb la gent de l’Empordà el diumenge. Quedem a les 7,30 a Serra per anar cap al Massís del Montgrí, arribo a casa de la Cris i en Jordi, la porta del pati esta oberta i mi fico amb el cotxe, avui només serem nosaltres tres.
Carreguem al cotxe i agafem camí cap a Torroella, per desprès dirigir-nos cap a l’Estartit, volem fer un tom per la ruta del Vent i Torre Moratxa.
Sortim de les pedreres, lloc on deixem el cotxe per dirigir-nos cap a la Pedrera dels Hereus, Cau d’en Joan Falgàrs i Forn de Calç dels Hereus, lloc que aprofitem per endinsar-nos al cau per fer una ullada.
Seguim camí fins arribar a la barraca dels hereus, (en bon estat ) fem unes fotos Clic clic i ens posem a buscar l’avenc que hi ha a prop, en Jordi el troba, ja es dins, però no s’hi pot ficar més, Clic clic el talp.
Agafem altre cop el camí i xerrant que xerraràs, ens passem la cruïlla, tornem enrere i agafem la drecera correcta.
En dirigim cap als Cisternons, de lluny veiem el pal amb el tríptic , aquí els tenim, aquelles pedres que amaguen sota terra un laberint de galeries originades per l’acció del aigua.
Volem ficar-nos-hi però no tenim clar l’entrada i decidim que ja tenim una aventura pendent, això si, decidim esmorzar amb la seva companyia.
Seguim camí cap a les Dolines (Una dolina o bòfia és una depressió (cavitat, pou o clot natural) que en la superfície pren una forma més o menys circular i cònica en profunditat que es produeix a les regions càrstiques a causa del procés de la carbonització de la calcària. És un accident geològic propi de relleus càrstics. Les dolines sovint es formen per esfondrament del sostre d'una cavitat subterrània. Quan algunes dolines arriben a ser coalescents, aleshores es parla d'un ovala.) es difícil d’intuir, però el gràfic ens clarifica l’estructura. Clic clic quin pou !!!!!
Caminem tot passant per la Coma Llobera, les Pinedes, Pou de Mostinyà un forat sec però fondo, a prop una barraca enfonsada i el Gran Aixart, (Els aixarts o amuntegaments de pedres són també un tipus de marge o millor dit, dos marges separats. Al mig d'ells s’omplien amb les pedres que sortien al llaurar el terreny. Els aixarts els podem trobar al mig d’un tros, en una vora, com a marge divisori entre dues finques o entre un camí i el tros. Aquestes construccions són molt abundants en indrets molt pedregosos on cada cop que es passava l’arada sortien moltes pedres petites. Poden arribar a tenir dimensions considerables amb més de tres metres d’amplada i varis metres de allargada. En alguns indrets també se’ls anomena clapers. També trobarem llocs on el pagès dipositava el pedruscall amuntegant-lo sense haver aixecat cap marge per contenir-ho. ) tenim constància d’una altre barraca però no la trobem, com sempre estem contens i pensem que un altre dia no s’escaparà. Clic clic el destí.
Seguim camí cap a l’Alzinar, i a la primera cruïlla girem a l’esquerra i un immens Aixart a la dreta del camí ens fa fer equilibris, al terra les roderes dels carros que encara grinyolen, més endavant el forn de calç del Coll de les Sorres, i l’Aixart d’en Busqueta, endinsada al bosc i veïna d’un altre Barraca més recent. Clic clic entre foscor i llum.
Pel camí ens trobem amb la Barraca d’en Ricardo Major, uns 800 metres mes enllà, trobem el Tossal Gros, un avenc (El Tossal Gros és una muntanya de 159 m al municipi de Torroella de Montgrí a la comarca del Baix Empordà. Juntament amb el Tossal Petit forma una prolongació gairebé lineal del Serrat Llarg en direcció NO/SE cap a la Torre Moratxa. Al seu vessant sud hi ha el cau del Tossal Gros, una cavitat càrstica aprofitada com a sepulcre en època prehistòrica. L'entrada de la cova estava guarnida amb un dolmen destruït recentment, les lloses del qual es van escolar cap a l'interior de la cova. La seva estreta entrada fa un fort pendent cap a l'interior que un cop superat s'arriba a una petita cambra d'uns 16m de llargada per uns 3 a 5 metres d'amplària.[2] Pericot i Esteva relacionaren l'època d'aquesta construcció amb les d'altres dolmens de l'Empordà. ) i com no, en Jordi si fica i treu el cap, cucut cucut.
Ara toca agafar el camí i pujar cap a la Torre Moratxa, la pujada és forta però val la pena, les vistes son fantàstiques, El Montgrí, el Golf de Roses, l’Estartit tot un espectacle. Clic clic 360 graus.
Ara toca baixar direcció a la Roca Maura, Torreponça i apa cap al cotxe a fer la birreta a Torroella.
Dia fantàstic, companys fantàstics, un dia ple de llum i color Clic clic.