Ruta de les Ermites del Baix Terri entre Medinyà i Ravós

Sortim de Medinyà, antigament anomenat “Medinianus”on per sobre de tot hi destaca la silueta del Castell, encara molt presentable. Format per diversos edificis que configuren una planta quadrada. Hi destaquen especialment les galeries porticades, el carreró de l'església i també la airosa torre de l’Homenatge.
Diuen que actualment la propietat és d’un marquès i durant la guerra civil, primer va albergar un escamot republicà i just acabada la guerra, els nacionals franquistes, hi van empresonar mil republicans.

Arribem al riu Terri, un afluent del marge esquerre del Ter en el seu pas per Medinyà i ens sorprèn la quantitat d'aigua neta que encara porta.
Rep les aigües del vessant nord del massís de Rocacorba i, principalment, del desguassament de l'estany de Banyoles.

En arribar al veïnat d'Olivars ens trobem amb el petit temple de San Joaquim d’Olivars en un estat lamentable de conservació. La volta està esfondrada i en els murs, grans esquerdes. L'interior està completament ple de vegetació, havent-hi arrelat fins i tot un gran lladoner.

Seguim pel mig dels sembrats, encara brillants pel reflex del sol a contrallum i adrecem les giragonses més ben marcades de tot el curs del Terri.

Arribem a un grapat de cases agrupades, és Sant Andreu del Terri.
Fins els anys 70 havia estat municipi independent i ara poble de Cornellà del Terri.
Ben resguardada s’hi conserva l’ermita de Sant Andreu, monestir benedictí d’origen romànic i amb una torre campanar gòtic que s’hi accedeix per una escala lateral exterior a manera de contrafort lateral de la façana.
L’austera i senzilla porta d'accés, pel lateral tancat amb candau , està formada per dos arcs adovellats de mig punt i en degradació.

Sortim del poble triomfalment pel Pont Medieval de Sant Andreu, una obra gótica formada per tres arcs de mig punt, on el del mig és d’una amplada considerable.

Un xic més enllà, de lluny, adivinem l'imponent silueta del Castell de Ravos amb les seves torres rodones i el campanar de l'adjunta església de Sant Cugat. Sota la seva ombre, aprofitant una taula de pedra a mode d'altar d'ofrenes, caixalajem l'esmorçar.

Deixem el riu Terri i tot carenejant un parell de carenes, ens endinsem pel mig de frondosos i verds sembrats tot seguin un curt tram del Camí de Sant Jaume en la seva etapa de Bàscara a Medinyà. No sent aquest el nostre objectiu, el deixem per enfilar-nos fins a Santa Fe de la Serra. Un poble que durant els anys setanta deixava de ser un municipi independent i s'adscrivia a Sant Julià de Ramis.
Just al costat i enganxat de Ca l’ermità, hi ha l’ermita de Santa Fe, Patrona de Medinyà. Pel voltants del Pilar, l’aplec de Santa Fe, s’ha convertit en un acte molt popular, pràcticament tot el poble hi participa amb gran harmonia.

Tanquem la volta pel barri de Vall-llobera, convençuts que aquest baix Terri es un meravellós i desconegut bocí de mon on si respira tranquil·litat, silenci i armonia amb la natura.