Ruta de les ermites de Sallent

Escales amunt

Mirador inferior

Mirador del Xipell

Barra exercicis

Camí de Salts

Dreta

Barraca de pedra seca

Esquerra

Barraca de pedra seca

Sant Esteve i Sant Sebastia

Sant Esteve de Sallent (Sallent, Bages) és una església romànica, de finals del segle XI, que formava part del castell d’aquesta població. És una construcció de planta circular, la més gran de les dotze úniques documentades a Catalunya en aquest estil. Compta amb un absis i dues absidioles semicirculars, en disposició radial, orientats a llevant, amb una austera decoració d’arcuacions llombardes sota la cornisa de totes tres. Es troba en l’antic recinte del castell, a la part més exterior, al límit del cingle sobre el Llobregat, la qual cosa la fa clarament visible des de lluny i, en concret, des de l’Eix del Llobregat. Malgrat que l’església es trobava inicialment sota l’advocació de Sant Esteve, més habitualment és coneguda com a Sant Sebastià, la seva advocació posterior. Fou reconstruïda, 'quasi de bell nou'[1] sobretot gràcies a la iniciativa de la Confraria de la Trenta-sisena, de Sallent. Durà trenta-sis anys i es va inaugurar el 5 d’octubre de 2008. L’accés es fa des del camí que porta des de la població a Cabrianes, per la riba esquerra del Llobregat, passant pel mig de l’explotació minera, i per una pista molt ben arranjada.

Castell de Sallent

El castell de Sallent és una fortificació en ruïnes dalt d'un petit turó al sud de la població de Sallent (Bages). D'estil romànic, poden apreciar-se encara notables restes de murs i mitges torres rodones. Prop de les ruïnes del castell, hi ha l'antiga església parroquial de Sant Sebastià, que és la rotonda romànica més gran de Catalunya. És una obra declarada bé cultural d'interès nacional. És un castell termenat documentat el 1023. Del "kastrum quod dicunt Sallent" hi ha referència, el 1023, quan la comtessa Ermessendis, vídua del comte Ramon Borrell, l'empenyora a Bernat Sendred. Ella l'hauria rebut com a dot del marit. Bernat Sendfed era fill de Sendred de Gurb, i, de fet, el castell de Sallent i el seu terme restaren en poder de la família Gurb-Queralt fins al 1209. Consta, per al 1032, que el "castro Sallent" família Gurb-Queralt fins al 1209. Consta, per al 1032, que el "castro Sallent" estava situat en el comtat de Manresà. Coetàniament, compareix el llinatge dels Sallent, relacionat amb la castlania (diguem: una segona castlania, si considerem la dependència dels Gurb-Queralt als comtes de Barcelona, per aquest castell). El 22 setembre de 1209 Berenguer III de Queralt i muller tornaren al rei, Pere el Catòlic, el castell de Sallent i l'estàtica de Sant Ponç, del mateix terme. Per una permuta, el 1246 el rei Jaume el Conqueridor transmet aquest castell al bisbe de Vic, el qual també adquirí, el 1253, el dret que hi posseïa el castlà, Pere de Santa Coloma. El domini episcopal durà ací fins a la desaparició dels dominis senyorials, el 1812. Es compten com a feudataris del castell els noms de Calders, Talamanca i Santa Coloma. En 1358, "en lo castell de Sallent" hi havia 42 focs; evidentment, ja la notícia concerneix la vila, situada quelcom distant. En la guerra de la Generalitat contra el rei Joan II, la vila és esmentada, però no pas el castell, com a lloc de recollida dels "pagesos e habitadors dels mascs" de l'entorn.

Barraca de pedra seca

Corriol a la esquerra

Barraca de pedra seca

Carena de Montcogul

Dreta

Montcogul (598m)

Cruilla

Corriol a la dreta

Mirador natural

Corriol a la dreta

Mare de Deu de Fucimanya

El Santuari de la Mare de Déu de Fucimanya (Fussimanya en versió antiga), és una església d'estil romànic del segle XII situada al municipi de Sallent (Bages). És un monument protegit i inventariat dins el Patrimoni Arquitectònic Català. La tradició i la pietat popular han convertit algunes de les antigues ermites en santuaris de devoció comarcana i han fet que els seus orígens s'aureolessin amb llegendes de trobaments fantàstics o simplement piadosos. Això és el que va passar amb Santa Maria de Fucimanya, situada en un replec de muntanya, sobre una gran fondalada o faucis magna que li ha donat el nom.

Mare de Deu de la Llet

Sant Martí i Fucimanya

Sant Martí de Serraïma

A la part de llevant del terme del Castell de Sallent, en les terres compreses entre el riu Cornet i la Gavarresa, que termenegen amb el terme d’Avinyó, Des de principis de la repoblació, s’organitzaren dues quadres civils que comprenien les parròquies de Sant Pere i Sant Marti de Serraïma. Aquesta organització era derivada dels senyorials que comportava la propietat de les terres. En aquest sector els monestirs de Sant Benet de Bages, principalment, Santa Maria de l’Estany, Sant Pere de la Portella i Santa Maria de Serrateix, reberen nombroses donacions de terres situades en aquest indret i amb compres complementàries aconseguiren sostreure la totalitat de les terres de la jurisdicció civil del senyor del Castell de Sallent i després al verguer de Manresa i mai deixaren de formar part del terme del castell de Sallent. La menció més antiga del nom de Serraïma és la que es troba en una reunió judicial que tingué lloc al monestir de Sant Cugat del Vallès, el 28 de juliol de l’any 996. Malgrat esmentar molt clarament el nom de Serraïma no tenim la plena convicció que aquest topònim faci referència a l'homònim del castell de Sallent. Al cap de pocs anys, el 1003 i en aquesta ocasió ja no hi ha cap dubte, com tampoc s’ha dubtat que ja era dreta l’església de Sant Martí que dóna nom a aquest topònim que avui encara s’ha conservat amb el diminutiu de “El Collet de Sant Martí”. Abans del pas de la Pesta Negra per Catalunya aquest sector estava densament poblat. Fortià Solà esment a 18 masos per la parròquia de Sant Martí.

Pou de Sant Pere

Sant Pere de Serraïma

Sant Pere de Serraïma és una ermita de Sallent a la comarca del Bages. És un monument que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Juntament amb els masos de la Pineda, la Garriga, la Garrigota, la Roca, Carboners de Baix, Carboners de Dalt, Cal Galdirot, el Morisco, la Casa Nova, Cal Garrofí, Macià, la Caseta, mas Muntada, el Sellarés, i el mateix Mas de Sant Pere, comparteix la meitat del seu terme parroquial amb el d’Avinyó i l’ermita de Sant Sadurní. Aquesta església fou donada a Sant Benet de Bages el 1021. Depengué d'aquest monestir amb la categoria de parròquia fins que en el segle passat se li uní la parròquia de Sant Martí de Serraïma i l'església de Sant Sadurní del Pla.

Santa Maria

Parking public gratuit