Ruta de les capelles i ermites costaneres de Sitges

Download

Trail photos

Photo ofRuta de les capelles i ermites costaneres de Sitges

Author

ANDREU BOSCH

222 10 152

See more trails from this author

Trail stats

Distance: 9.98 mi
Elevation gain: 1,834 ft
Technical difficulty: Moderate
Elevation loss: 1,857 ft
Max elevation: 998 ft
TrailRank: 37
Min elevation: 5 ft
Trail type: One Way

Moving time: 4 hours 4 minutes
Time: 6 hours 16 minutes
Coordinates: 2796
Uploaded: July 22, 2019
Recorded: July 2019

1 Clap

near Garraf, Catalunya (España)

Viewed 270 times, downloaded 0 times

Trail photos

Itinerary description

La idea original va ser de Tea Hill en ser nomenada pendonista de la Festa Major de Santa Tecla. La vaig trobar excel·lent i amb uns amics professors de l’institut Joan Ramon Benaprès, el Fèlix de Castro, el Jaume Pont i el José Luis Aguilar, vam posar fil a l’agulla el passat 22 de juliol sota un sol abrasador.
Evidentment l’itinerari es pot fer en el sentit que es vulgui però nosaltres vam triar començar al poble de Garraf per una raó pràctica. A més, si es vol atendre al simbolisme que presidia la construcció de moltes esglésies, sobretot en el romànic, el sentit est - oest, llevant - ponent, és més significatiu. Si el lector vol ampliar la informació que aquí oferim el convidem a consultar els llibres d’Ignasi Maria Muntaner El terme de Sitges i la seva rodalia, Grup d'Estudis Sitgetans, 2016 i el de Rafael Mateos Ayza “Fale” Història de Garraf, Ajuntament de Sitges, febrer de 2003, que és d’on hem tret bona part dels continguts de les ressenyes. Als dos autors, els agraeixo la seva col·laboració en aquest text.
Bàsicament se segueix el GR 92 amb algunes variants per passar pels edificis religiosos.

Waypoints

Santa Maria Estrella del Mar de Garraf

Iniciem el recorregut en aquesta petita església que dóna servei al nucli de Garraf. Va ser construïda entre 1948 i 1951 i inaugurada el 1955 pel bisbe de Barcelona, monsenyor Jubany. Hi ha una altra església a Garraf, la del Celler Güell (1900) d’ús esporàdic, privat i probablement seglar. Comencem a caminar en direcció a l’estació pel carrer de la Falconera i l’avinguda del Ferrocarril i passem pel pas soterrat. Seguim per l’avinguda del Comte Güell. Travessem la carretera de les Costes i per l’avinguda del Castell enfilem en direcció nord per un camí costerut que vers el 1880 va ser transformat parcialment de camí de ferradura en camí de carro i que ens porta a can Lluçà. Passem per sota l’autopista Pau Casals a l’alçada de la penya del Boc. Aviat trobem a la dreta del camí del Castellet (o Castellot) del segle XIV, possible ubicació del desaparegut Monestir de Sant Vicenç de Pedrabona o de Garraf, segons Mateos (2003), encara que podria haver estat en una plana entre els puigs d’en Perxa i de la Fara segons Muntaner (2016). Durant la major part del recorregut anirem trobant els senyals blancs i vermells del GR-92 que transita per la costa. A la dreta veiem la serra dels Pins i bona part del recorregut transita pel coster est de la serra de Coma Roja.

La font de Saladern o pou de la Mata,

La trobem a uns 3 quilòmetres de l’inici i a 272 mt d’altitud. Font-cocona que hi ha a 250 m al SE de can Lluçà. Segons Mateos (2003) la seva existència està datada des de 1586 encara que les restes constructives més antigues conservades són de 1683.

Font de Saladern

Una pausa després de la forta pujada.

Can Lluçà

Poc després ja arribem a aquesta masia (295 m). Devia ser un dels tres masos que en el segle XIII hi havia en terres de la Font de les Gallines, avui can Planes (Muntaner, 2016). Allà hi viu la Maria, la impulsora de la capella de la Mare de Déu del Carme, edificació que va ser habilitada com a edifici religiós en el 2006.

Capella de la Mare de Déu del Carme (interior)

Va ser habilitada com a capella en el 2006.

La plana de Campdàsens

Deixem enrere la masia i, després d’una petita pujada que ens porta al Collet, apareix sota els nostres ulls meravellats l'esplèndida plana de Campdàsens, una terra fèrtil, sorprenent enmig de l’àrid massís del Garraf.

Església de Campdàsens

Arribem a Campdàsens (242 m) i la Nieves té l’amabilitat d’obrir-nos les portes de l’església. El 1853 va ser construïda per Francesc Robert i Batlle i el primer rector va ser mossèn Pere Girbau.

Capella de Campdàsens per dins

Dedicada a la Preciosíssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist (Muntaner, 2016). Cada any, s’hi celebra, el 1r diumenge de juliol, la missa de la Festa Major de Campdàsens. Caminem per la plana uns 20 minuts i passem per can Fontanilles, can Robert i ca l’Amell (mal anomenat can Granada). Després descendim per un fort pendent fins passar per sota la C-32 i arribem a la riera de Vallcarca (38 m) el traçat de la qual seguim per carretera asfaltada fins a la fàbrica de ciment. En la rotonda, seguim recte i, passades les tanques de terrenys privats, girem a l’esquerra.

Església de Vallcarca

Passades les poques cases que encara queden dempeus de l’antiga colònia mirem a l’oest. Allà hi havia una església prou bonica, avui desapareguda, que es va beneir el dia 11 de gener del 1941 dedicada a la Sagrada Família i que donava servei al nucli poblacional.

La Trinitat

Pugem per un camí enmig del bosc amb molts retombs però amb direcció predominant sud-oest. La Trinitat (181 m). Hora d’admirar les magnífiques vistes sobre les costes i el mar. Se’n té notícia des de l'any 1373 en què Jaume Serra va obtenir permís de la parròquia de Sitges per a edificar un habitacle i un oratori.

Ermita de Sant Sebastià

Seguim pel camí ample que arrenca dels repetidors i passada la penya del Llamp (mur de pedra seca) hem d’estar atents a un senderol a l’esquerra que ens porta, amb un fort pendent, fins a la urbanització Llevantina. Magnífiques vistes sobre Sitges i la comarca des del Balcó de Sitges. Seguim per l’avinguda de la Trinitat i en la primera corba de 180 graus a l’esquerra, abans que es converteixi en el carrer de la Malvasia, trobem unes escales que ens estalvien centenars de metres. Travessem la carretera C-31 i per un pont sobre la via que arrenca del carrer d’Aiguadolç arribem a l’Ermita de Sant Sebastià (20 m). La primera notícia fidedigna és del 1513 en què s’hi posà una campana. A mitjans del segle XIX es va fer en el mateix lloc un edifici de nova planta que és el que contemplem en l’actualitat.

Ave maria

D’aquí, per la platja de Sant Sebastià, carrer de Barcelona, carrer Àngel Vidal i carrer Sant Bartomeu arribem a l’Ave Maria, capella adjunta a la vil·la Havemann que es va beneir el 1908 i que posa punt final a la 1a part d’aquest recorregut.

Ave Maria final part 1a

Aquesta ruta es pot complementar amb tres ermites a l’oest de Sitges, Santa Bàrbara, el Vinyet i la Mare de Déu de Gràcia, tram que de moment no s’ha pogut georeferenciar per internet a través de l’aplicació wikiloc. Fins i tot, tenint en compte que aquesta ruta s’ha creat en honor a la nostra santa patrona, es podria finalitzar a l’església parroquial de Sant Bartomeu i Santa Tecla.

Comments

You can add a comment or review this trail