Ruta de la Vall del Silenci – Montsant - Etapa 3 de 4 Margalef – Sant Antoni 2020-02-10 07:54

Ruta de la Vall del Silenci – Montsant - Etapa 3 de 4 Margalef – Sant Antoni 2020-02-10 07:54

Un any més amb en Jesús hem volgut fer una ruta d’uns dies caminant per les muntanyes a finals d’hivern o inici primavera, continuant amb les que ja vàrem fer els quatre anys passats (La Ruta dels Refugis, El Brogit de la Vall, Ruta dels Estels del Sud i Ruta de les Serres de Llaberia i Montalt).

En aquesta ocasió la travessa és altre cop inèdita, no hi ha una organització que l’hagi preparada, ni està senyalada. L’hem anomenada “Ruta de la Vall del Silenci – Montsant” ha estat traçada pel bon amic i company de rutes Jesús, basada en les seves anteriors experiències, les possibilitats d’allotjament, unes distàncies i desnivells diaris raonables, i amb la col·laboració d’altres companys de Wikiloc. És una ruta circular d’uns 80-90 quilòmetres (en funció de si fas alguna alternativa) i uns 9.000 metres de desnivell acumulat, molt pedregós, que té alguns punts d’aventura (passos equipats) però sense risc si ets muntanyenc, fa poc vent i no plou. Travessa paisatges magnífics, amb unes vistes espectaculars. On es pot accedir amb transport públic i disposa de variats llocs de queviures. Tot i l’època no ens ha costat trobar allotjament en tots els pobles. Aquest recorregut ens ha de portar a pobles que disposen de refugi:
• Albarca (hem fet nit al refugi de la Diputació de Tarragona, molt ben equipat amb una estufa de clova d’avellana. Hem esmorzat i sopat a “La Masia del Montsant”, atesos molt bé per l’Ester i en Pepe. No us perdeu les seves mandonguilles amb xocolata!!)
• La Morera de Montsant (hem fet nit al modern refugi del FEEC regentat per en Joan. No cal dir que les instal·lacions són excepcionals i podem afegir que la cuina esplèndida... si en té, no deixeu de provar el seu civet de senglar!!)
• Margalef (tot i que és una població amb refugi, ens hem decidit per La Fonda Margalef, amb habitacions totalment equipades... i ha estat una excel·lent decisió, un gran encert. La Verònica i en Quim han estat uns companys de tertúlia nocturna excepcionals, amb una més que entretinguda conversa i un sopar per llepar-s’hi els dits ... renoi quin “platillo” de cabirol!!)
• Sant Antoni (hem fet nit al seu refugi, més aviat preparat per grups i per l’estiu. Regentat per l’Imma i en Diego, ens han donat la màxima flexibilitat, ens han atès de meravella... llenya, sopar calent i ens han deixat un bon esmorzar)
Agrair a tots set la seva acollida, la seva conversa, la seva voluntat de fer una bona feina... i la seva bona cuina. Moltes gràcies!!! La vostra companyia ha estat una de les millors experiències i records del viatge.
Com que ens agrada anar amb transport públic, en el nostre cas hem iniciat el “camí” a Barcelona amb un autobús que surt de Passeig de Gràcia a les 15:30 fins a Tarragona, i allà ens esperava un altre bus, que l’anomenen “l’autobús de la muntanya” ;-) que ens ha portat fins el Coll d’Albarca, als peus del poble... a 500 metres del refugi. De camí la conductora del primer autobús ha trucat dient que portaven dos passatgers per l’autobús de la muntanya, i que ens esperessin. La travessa comença i acaba aquí al Coll d’Albarca. De tornada, quatre dies després, teníem previst agafat l’autobús al mateix lloc a les 15:35 i fer el camí a la inversa. Però com que ens ha acompanyat l’Enric la darrera nit i la quarta etapa... ell mateix ens ha deixat a Tarragona (després d’un excel·lent dinar a Cornudella) i hem agafat el primer tren en direcció Barcelona a les 16:30.

A l'esquena portàvem una motxilla amb uns 11-12 quilos, que ha reduït un xic al llarg del viatge, tot i també he recollit algun record de poc pes (concretament unes pedres típiques de la zona en forma de geodes). Aquest any com que no hi havia previsió de pluja (no ens calia capelina, ni polaines) i com que anàvem de refugi sí que ens calia llençol. Cal dir que sempre portem provisions pel migdia dels quatre dies (a nosaltres ens agrada portar embotit, barretes, conguitos, fruits secs..., i així no cal demanar pic-nic) i 1’5-2 litres d’aigua diaris (que son necessaris si fa calor, com ha estat el cas).

Podeu trobar el track complert (limitat a 50 punts d’interès):
- Ruta de la Vall del Silenci – Montsant - 4 Etapes (Albarca – Morera – Margalef – Sant Antoni)
o els tracks per etapes (amb els punts d'interès al complert):
- Pre-Etapa Coll d’Albarca – Albarca
- 1ª Etapa Albarca – la Morera de Montsant
- 2ª Etapa la Morera de Montsant – Margalef
- 3ª Etapa Margalef – Sant Antoni (Ulldemolins)
- 3ª Etapa bis o la “tapa” Sant Antoni – Santa Magdalena – Sant Antoni
- 4ª Etapa Sant Antoni (Ulldemolins) – Albarca




3ª Etapa Margalef – Sant Antoni (Ulldemolins)

Ens hem aixecat aviat, a les 7:00, doncs pensàvem que trobaríem entrebancs a mig camí. A les 7:30 esmorzàvem i abans de les 8:00 en marxa.

Ens pensàvem que el camí era planer, a la vora del riu Montsant, però la veritat és que fa uns bons puja-baixa. Ben aviat trobem els primers entrebancs. Les riuades s’han endut dos ponts i ens cal travessar el riu amb cura. Pel camí ja hem trobat alguna destrossa. El Pantà de Margalef a bon matí ofereix un espectacle de llums i reflexes màgics. Pel camí seguim trobant alguns punts amb pedres i arbres caiguts. Visitem algunes ruïnes a sota balmes i finalment arribem al Mas del Soleràs. Ens preguntem com hi arribem els seus propietaris, potser amb barca fins la propera pista (?). Abans del Mas i de la Font del Soleràs ens trobem la primera i segona gran acumulació de branques que barren del tot el camí. Cal un xic de paciència, però tot bé. Després visitem la Cova de l’Escolania i trobem un tercer punt amb un munt de branques i arbres caiguts... ens cal travessar més a prop de la llera del riu. Arribats al punt on volíem pujar per anar a visitar la Cova de la Falconera i de baixada el Pont Natural, ens decidim per continuar a vall doncs no tindríem temps, i allà mateix trobem una altre acumulació d’arbres i branques espectacular. Ens cal paciència i estirar les cames. Passem un rierol i ens pensem, segons les indicacions del cartell, que el camí va per sota la roca, passant per la Cova de l’Argamassa... error!!! El camí va per dalt... però perdem uns minuts i guanyem unes bones esgarrinxades. El paisatge de riera és desolador, hi han molts d’arbres literalment arrancats, tombats i caiguts sobre la llera del riu. Visitem la Cova dels Morts (on fem un mos) i la Cova del Sapo (tot i que el que hem vist avui ha estat molt abans ;-) Aquí tindrem la decepció del dia... el pont penjat per anar a Sant Bartomeu ha quedat totalment destrossat -n’estàvem al corrent- i l’aigua que baixa té prou força per no fer cap bestiesa, travessar en aquestes condicions ens obligava a anar amb banyador i agafar-se fort... un lloc més pendent ;-( Continuem, i tal com ens havia anunciat en Joan el Mirador de les Cadolles Fondes està parcialment inutilitzat. Continuem fins la Font de la Gleva i després directes a l’Ermita i Refugi de Sant Antoni. Quedar-nos en aquest punt ens permet no baixar fins a Ulldemolins. Tal com ens havia anunciat el guarda del refugi i la seva parella, arriben per obrir-nos i ens porten quatre trons per encendre la llar de foc, i combustible per encendre la llum amb el generador i així poder carregar els diferents aparells (GPS, mòbil, càmera...)... en aquestes condicions podem esperar-los fins ben passades les 21:00, quan arriben de nou amb el sopar i l’esmorzar. Finalment dormirem davant mateix de la llar de foc... una meravella. Les instal·lacions, buides des de fa molts de dies, han agafat una fredor que no ens permet dutxar-nos sense perdre algun dit ;-)) ... ho deixem aquest cop per quan arribem a casa.

Aquesta tercera jornada va ser sorprenent, amb molt poc vent, un dia assolellat i bona temperatura. El camí molt ben condicionat però amb molt mal estat donades les darreres riuades. Tan sols cal seguir les indicacions, que anirem trobant, i que son nombroses. L’únic retret és que ens ha faltat temps per visitar la Cova de la Falconera i el Pont Natural. També caldrà tornar per visitar Sant Bartomeu, que tothom diu que és molt bonic ;-) queda doncs per fer.



En resum quatre dies de bons corriols, amb varis cims, impressionats paisatges, excel·lent conversa i bons àpats... fantàstic per desconnectar, fer moure les cames, activar les neurones i gaudir de tot plegat. Cal dir que hi ha trams amb alguns cables, però res que sigui perillós si vas amb compte. La companyia d’en Jesús, una vegada més engrescadora i immillorable. Tenir un invitat el darrer dia, l’Enric que ja ens va visitar l’any passat, ens ha fet molta il·lusió.

Una ruta inèdita, absolutament recomanable per tots els que ens agrada passar uns dies a la muntanya en moments que el sol encara no cau de ple.

Salut i Cames!!