Ruta de la Vall del Silenci – Montsant - Etapa 1 de 4 Albarca – la Morera de Montsant 2020-02-08 08:32

Ruta de la Vall del Silenci – Montsant - Etapa 1 de 4 Albarca – la Morera de Montsant 2020-02-08 08:32

Un any més amb en Jesús hem volgut fer una ruta d’uns dies caminant per les muntanyes a finals d’hivern o inici primavera, continuant amb les que ja vàrem fer els quatre anys passats (La Ruta dels Refugis, El Brogit de la Vall, Ruta dels Estels del Sud i Ruta de les Serres de Llaberia i Montalt).

En aquesta ocasió la travessa és altre cop inèdita, no hi ha una organització que l’hagi preparada, ni està senyalada. L’hem anomenada “Ruta de la Vall del Silenci – Montsant” ha estat traçada pel bon amic i company de rutes Jesús, basada en les seves anteriors experiències, les possibilitats d’allotjament, unes distàncies i desnivells diaris raonables, i amb la col·laboració d’altres companys de Wikiloc. És una ruta circular d’uns 80-90 quilòmetres (en funció de si fas alguna alternativa) i uns 9.000 metres de desnivell acumulat, molt pedregós, que té alguns punts d’aventura (passos equipats) però sense risc si ets muntanyenc, fa poc vent i no plou. Travessa paisatges magnífics, amb unes vistes espectaculars. On es pot accedir amb transport públic i disposa de variats llocs de queviures. Tot i l’època no ens ha costat trobar allotjament en tots els pobles. Aquest recorregut ens ha de portar a pobles que disposen de refugi:
• Albarca (hem fet nit al refugi de la Diputació de Tarragona, molt ben equipat amb una estufa de clova d’avellana. Hem esmorzat i sopat a “La Masia del Montsant”, atesos molt bé per l’Ester i en Pepe. No us perdeu les seves mandonguilles amb xocolata!!)
• La Morera de Montsant (hem fet nit al modern refugi del FEEC regentat per en Joan. No cal dir que les instal·lacions són excepcionals i podem afegir que la cuina esplèndida... si en té, no deixeu de provar el seu civet de senglar!!)
• Margalef (tot i que és una població amb refugi, ens hem decidit per La Fonda Margalef, amb habitacions totalment equipades... i ha estat una excel·lent decisió, un gran encert. La Verònica i en Quim han estat uns companys de tertúlia nocturna excepcionals, amb una més que entretinguda conversa i un sopar per llepar-s’hi els dits ... renoi quin “platillo” de cabirol!!)
• Sant Antoni (hem fet nit al seu refugi, més aviat preparat per grups i per l’estiu. Regentat per l’Imma i en Diego, ens han donat la màxima flexibilitat, ens han atès de meravella... llenya, sopar calent i ens han deixat un bon esmorzar)
Agrair a tots set la seva acollida, la seva conversa, la seva voluntat de fer una bona feina... i la seva bona cuina. Moltes gràcies!!! La vostra companyia ha estat una de les millors experiències i records del viatge.
Com que ens agrada anar amb transport públic, en el nostre cas hem iniciat el “camí” a Barcelona amb un autobús que surt de Passeig de Gràcia a les 15:30 fins a Tarragona, i allà ens esperava un altre bus, que l’anomenen “l’autobús de la muntanya” ;-) que ens ha portat fins el Coll d’Albarca, als peus del poble... a 500 metres del refugi. De camí la conductora del primer autobús ha trucat dient que portaven dos passatgers per l’autobús de la muntanya, i que ens esperessin. La travessa comença i acaba aquí al Coll d’Albarca. De tornada, quatre dies després, teníem previst agafat l’autobús al mateix lloc a les 15:35 i fer el camí a la inversa. Però com que ens ha acompanyat l’Enric la darrera nit i la quarta etapa... ell mateix ens ha deixat a Tarragona (després d’un excel·lent dinar a Cornudella) i hem agafat el primer tren en direcció Barcelona a les 16:30.

A l'esquena portàvem una motxilla amb uns 11-12 quilos, que ha reduït un xic al llarg del viatge, tot i també he recollit algun record de poc pes (concretament unes pedres típiques de la zona en forma de geodes). Aquest any com que no hi havia previsió de pluja (no ens calia capelina, ni polaines) i com que anàvem de refugi sí que ens calia llençol. Cal dir que sempre portem provisions pel migdia dels quatre dies (a nosaltres ens agrada portar embotit, barretes, conguitos, fruits secs..., i així no cal demanar pic-nic) i 1’5-2 litres d’aigua diaris (que son necessaris si fa calor, com ha estat el cas).

Podeu trobar el track complert (limitat a 50 punts d’interès):
- Ruta de la Vall del Silenci – Montsant - 4 Etapes (Albarca – Morera – Margalef – Sant Antoni)
o els tracks per etapes (amb els punts d'interès al complert):
- Pre-Etapa Coll d’Albarca – Albarca
- 1ª Etapa Albarca – la Morera de Montsant
- 2ª Etapa la Morera de Montsant – Margalef
- 3ª Etapa Margalef – Sant Antoni (Ulldemolins)
- 3ª Etapa bis o la “tapa” Sant Antoni – Santa Magdalena – Sant Antoni
- 4ª Etapa Sant Antoni (Ulldemolins) – Albarca




1ª Etapa Albarca – la Morera de Montsant

Arribats amb autobús de negra nit el dia abans a Albarca, hem començat a caminar des del refugi a les 8:30, després d’esmorzar a “La Masia del Montsant”.

El primer tram és fàcil tot resseguint el GR-174, els Hostalets i el camí de la Llisera, planer fins Sant Joan del Codolar. Aquí podem triar tres pujades, per graus diferents (com que fa uns anys ja havíem fet d’Albarca a Cornudella en la Ruta dels Refugis) ens hem decidit pel Grau de la Montserrat. Al passar davant de la casa de l’ermità l’hem vista esmorzant. Aquest grau puja tot dret fins als mateixos peus del cingle, i després cal fer un gir per anar a buscar el corriol a dalt de tot. Ben aviat trobem la baixada del Grau dels 3 Esglaons i seguim pujant fins Roca Corbatera (1.163,1 m) és el sostre comarcal del Priorat. Ens decidim pel camí més estret... el Pas del Gat... ens han comentat que cal no haver esmorzat gaire, i realment si tens massa panxa no passes ;-) Bevem un xic a la Font del Manyano i anem primer per pista i després per un bonic corriol cap a la Cova de la Bruixa... però ens saltem el trencall del baixant a la pista, doncs el corriol és realment encisador i ha estat netejat fa poc. Per tant continuem per visitar dues balmes habitades d’antic: la Cova del Serret i de l’Abelló. Després d’admirar la roca anomenada el Cap de Gos, ens trobem amb la Cova del Pedret... mengem un mos i enfilem directes al Toll de l’Ou. Trobem caçadors a tot el barranc, que hi seran fins tard. El Toll de l’Ou és espectacular, amb un bon doll d’aigua cristallina, molt excepcional -en Jesús comenta que les anteriors ocasions sempre estava eixut-. Anem seguint el GR-171 fins a dalt de tot per baixar pel Grau de l’Agnet. En aquests punts és fonamental no tenir vertigen, tot i que no hi ha risc, millor no empassegar en cap moment. Finalment arribem al refugi de la Morera de Montsant, on hem fet un parell de “fresques”, dutxa, hem ben sopat i esmorzat.

Aquesta primera jornada va molt bé per agafar un xic d’entrenament, tot i que ja és prou complerta i engrescadora!!. El dia ens ha acompanyat, molt de sol, un xic de boira, gens de vent i unes vistes realment magnífiques, tot i que just a dalt de la Roca Corbatera ens ha atrapat una boira que no ens deixava veure del tot el paisatge. L’únic retret és que ens ha faltat temps per visitar la Cova de la Bruixa ;-) queda doncs per fer.




En resum quatre dies de bons corriols, amb varis cims, impressionats paisatges, excel·lent conversa i bons àpats... fantàstic per desconnectar, fer moure les cames, activar les neurones i gaudir de tot plegat. Cal dir que hi ha trams amb alguns cables, però res que sigui perillós si vas amb compte. La companyia d’en Jesús, una vegada més engrescadora i immillorable. Tenir un invitat el darrer dia, l’Enric que ja ens va visitar l’any passat, ens ha fet molta il·lusió.

Una ruta inèdita, absolutament recomanable per tots els que ens agrada passar uns dies a la muntanya en moments que el sol encara no cau de ple.

Salut i Cames!!