Ruta de la Vall del Silenci – Montsant - 4 Etapes (Albarca – Morera – Margalef – Sant Antoni) 2020-02-08 a 2020-02-11

Ruta de la Vall del Silenci – Montsant - 4 Etapes (Albarca – Morera – Margalef – Sant Antoni) 2020-02-08 a 2020-02-11

Un any més amb en Jesús hem volgut fer una ruta d’uns dies caminant per les muntanyes a finals d’hivern o inici primavera, continuant amb les que ja vàrem fer els quatre anys passats (La Ruta dels Refugis, El Brogit de la Vall, Ruta dels Estels del Sud i Ruta de les Serres de Llaberia i Montalt).

En aquesta ocasió la travessa és altre cop inèdita, no hi ha una organització que l’hagi preparada, ni està senyalada. L’hem anomenada “Ruta de la Vall del Silenci – Montsant” ha estat traçada pel bon amic i company de rutes Jesús, basada en les seves anteriors experiències, les possibilitats d’allotjament, unes distàncies i desnivells diaris raonables, i amb la col·laboració d’altres companys de Wikiloc. És una ruta circular d’uns 80-90 quilòmetres (en funció de si fas alguna alternativa) i uns 9.000 metres de desnivell acumulat, molt pedregós, que té alguns punts d’aventura (passos equipats) però sense risc si ets muntanyenc, fa poc vent i no plou. Travessa paisatges magnífics, amb unes vistes espectaculars. On es pot accedir amb transport públic i disposa de variats llocs de queviures. Tot i l’època no ens ha costat trobar allotjament en tots els pobles. Aquest recorregut ens ha de portar a pobles que disposen de refugi:
• Albarca (hem fet nit al refugi de la Diputació de Tarragona, molt ben equipat amb una estufa de clova d’avellana. Hem esmorzat i sopat a “La Masia del Montsant”, atesos molt bé per l’Ester i en Pepe. No us perdeu les seves mandonguilles amb xocolata!!)
• La Morera de Montsant (hem fet nit al modern refugi del FEEC regentat per en Joan. No cal dir que les instal·lacions són excepcionals i podem afegir que la cuina esplèndida... si en té, no deixeu de provar el seu civet de senglar!!)
• Margalef (tot i que és una població amb refugi, ens hem decidit per La Fonda Margalef, amb habitacions totalment equipades... i ha estat una excel·lent decisió, un gran encert. La Verònica i en Quim han estat uns companys de tertúlia nocturna excepcionals, amb una més que entretinguda conversa i un sopar per llepar-s’hi els dits ... renoi quin “platillo” de cabirol!!)
• Sant Antoni (hem fet nit al seu refugi, més aviat preparat per grups i per l’estiu. Regentat per l’Imma i en Diego, ens han donat la màxima flexibilitat, ens han atès de meravella... llenya, sopar calent i ens han deixat un bon esmorzar)
Agrair a tots set la seva acollida, la seva conversa, la seva voluntat de fer una bona feina... i la seva bona cuina. Moltes gràcies!!! La vostra companyia ha estat una de les millors experiències i records del viatge.
Com que ens agrada anar amb transport públic, en el nostre cas hem iniciat el “camí” a Barcelona amb un autobús que surt de Passeig de Gràcia a les 15:30 fins a Tarragona, i allà ens esperava un altre bus, que l’anomenen “l’autobús de la muntanya” ;-) que ens ha portat fins el Coll d’Albarca, als peus del poble... a 500 metres del refugi. De camí la conductora del primer autobús ha trucat dient que portaven dos passatgers per l’autobús de la muntanya, i que ens esperessin. La travessa comença i acaba aquí al Coll d’Albarca. De tornada, quatre dies després, teníem previst agafat l’autobús al mateix lloc a les 15:35 i fer el camí a la inversa. Però com que ens ha acompanyat l’Enric la darrera nit i la quarta etapa... ell mateix ens ha deixat a Tarragona (després d’un excel·lent dinar a Cornudella) i hem agafat el primer tren en direcció Barcelona a les 16:30.

A l'esquena portàvem una motxilla amb uns 11-12 quilos, que ha reduït un xic al llarg del viatge, tot i també he recollit algun record de poc pes (concretament unes pedres típiques de la zona en forma de geodes). Aquest any com que no hi havia previsió de pluja (no ens calia capelina, ni polaines) i com que anàvem de refugi sí que ens calia llençol. Cal dir que sempre portem provisions pel migdia dels quatre dies (a nosaltres ens agrada portar embotit, barretes, conguitos, fruits secs..., i així no cal demanar pic-nic) i 1’5-2 litres d’aigua diaris (que son necessaris si fa calor, com ha estat el cas).

Podeu trobar el track complert (limitat a 50 punts d’interès):
- Ruta de la Vall del Silenci – Montsant - 4 Etapes (Albarca – Morera – Margalef – Sant Antoni)
o els tracks per etapes (amb els punts d'interès al complert):
- Pre-Etapa Coll d’Albarca – Albarca
- 1ª Etapa Albarca – la Morera de Montsant
- 2ª Etapa la Morera de Montsant – Margalef
- 3ª Etapa Margalef – Sant Antoni (Ulldemolins)
- 3ª Etapa bis o la “tapa” Sant Antoni – Santa Magdalena – Sant Antoni
- 4ª Etapa Sant Antoni (Ulldemolins) – Albarca


Pre-Etapa Coll d’Albarca – Albarca

Arribats amb autobús de negra nit al Coll d’Albarca, hem pujat fins a dalt d’Albarca, hem anat directes a que ens obrissin el refugi, acomodar-nos i anar a sopar a “La Masia del Montsant”.

Com us podeu imaginar, aquest primer tram és realment curt... no en podem dir ni estirar les cames ;-) i ni tan sols ens hem posat el frontal.

Una nit plàcida amb l’escalfor de l’estufa de clova d’avellana. Les vistes al matí des del balcó del refugi, espectaculars. Recordant fa uns quatre anys, quan vàrem caminar des de Prades a Albarca i Cornudella, en la darrera etapa de la Ruta dels Refugis.



1ª Etapa Albarca – la Morera de Montsant

Arribats amb autobús de negra nit el dia abans a Albarca, hem començat a caminar des del refugi a les 8:30, després d’esmorzar a “La Masia del Montsant”.

El primer tram és fàcil tot resseguint el GR-174, els Hostalets i el camí de la Llisera, planer fins Sant Joan del Codolar. Aquí podem triar tres pujades, per graus diferents (com que fa uns anys ja havíem fet d’Albarca a Cornudella en la Ruta dels Refugis) ens hem decidit pel Grau de la Montserrat. Al passar davant de la casa de l’ermità l’hem vista esmorzant. Aquest grau puja tot dret fins als mateixos peus del cingle, i després cal fer un gir per anar a buscar el corriol a dalt de tot. Ben aviat trobem la baixada del Grau dels 3 Esglaons i seguim pujant fins Roca Corbatera (1.163,1 m) és el sostre comarcal del Priorat. Ens decidim pel camí més estret... el Pas del Gat... ens han comentat que cal no haver esmorzat gaire, i realment si tens massa panxa no passes ;-) Bevem un xic a la Font del Manyano i anem primer per pista i després per un bonic corriol cap a la Cova de la Bruixa... però ens saltem el trencall del baixant a la pista, doncs el corriol és realment encisador i ha estat netejat fa poc. Per tant continuem per visitar dues balmes habitades d’antic: la Cova del Serret i de l’Abelló. Després d’admirar la roca anomenada el Cap de Gos, ens trobem amb la Cova del Pedret... mengem un mos i enfilem directes al Toll de l’Ou. Trobem caçadors a tot el barranc, que hi seran fins tard. El Toll de l’Ou és espectacular, amb un bon doll d’aigua cristallina, molt excepcional -en Jesús comenta que les anteriors ocasions sempre estava eixut-. Anem seguint el GR-171 fins a dalt de tot per baixar pel Grau de l’Agnet. En aquests punts és fonamental no tenir vertigen, tot i que no hi ha risc, millor no empassegar en cap moment. Finalment arribem al refugi de la Morera de Montsant, on hem fet un parell de “fresques”, dutxa, hem ben sopat i esmorzat.

Aquesta primera jornada va molt bé per agafar un xic d’entrenament, tot i que ja és prou complerta i engrescadora!!. El dia ens ha acompanyat, molt de sol, un xic de boira, gens de vent i unes vistes realment magnífiques, tot i que just a dalt de la Roca Corbatera ens ha atrapat una boira que no ens deixava veure del tot el paisatge. L’únic retret és que ens ha faltat temps per visitar la Cova de la Bruixa ;-) queda doncs per fer.



2ª Etapa la Morera de Montsant – Margalef

Ens hem aixecat a Margalef un xic tard ... doncs no volíem arribar a la Cartoixa abans de les 10:00 (hora que obren) i així poder visitar-la. Hem ben esmorzat al refugi, tots dos sols amb la bona conversa d’en Joan.

Hem continuat pel GR-171, i a mig camí, després del Fontanal, hem provat de fer la pista en lloc del corriol, però hem tornat enrere i hem continuat el GR... excel·lent opció, doncs és realment bonic. A l’arribar a la Cartoixa d’Escaladei ja estava obert i la visita bé s’ho val. Fantàstic... molt ben condicionat, amb bones explicacions, una bona acollida. Et fas una bona idea de la vida dels cartoixans. En Joan, guarda del refugi de la Morera, ens havia aconsellat agafar el corriol anomenat el Camí de l’Aigua fins a la Pietat, en tot moment ens ha acompanyat el brogit de l’aigua. I cap a dalt fins el Forn de Calç del Rosalí. Deixem el GR i continuem per un PR fins el Grau de l’Escletxa, visitant abans la Cova Roja. Pel camí ens anem preguntant per on ens faran passat, el cingle es veu imponent i insalvable. Primer hi ha una grimpadeta, després passes al mig de l’escletxa i en el punt amb un xic més de pendent hi ha un cable de vida que ens porta fins dalt... ufff fantàstic. De ben segur que de baixada deu fer més impressió. Hem continuat fins la Punta del Boter, hem visitat la bonica roca anomenada La Guardiola i directes fins el Portell del Punt d’Espera, on tornarem després de pujar a La Cogulla i visitar el paratge màgic del Racó del Teix, amb la seva font i el seu arbre monumental -no us ho podeu perdre!!-. Després ens hem decidit per fer un tram del “Itinerari 5” i després agafar el “Itinerari 6” fins a Sant Salvador, mirant de reüll la gran pedra anomenada el Frare. L’Ermita, que data del segle XVI, té una bonica font i allà trobem la primera campana feta amb un obús de la darrera Guerra Civil (en trobaren unes altres dues pel camí). Val la pena pujar fins l’antiga casa del ermità. Ja de baixada, visitem la Cova del Carbó, la de la Roba i l’espectacular Cova del Ximet, per on passa la riera. Xino-xano passem per les ruïnes del Mas del Morerar i ja per la pista arribem a Margalef... després d’un parell de “fresques”, una volta pel poble i preguntem al guarda del refugi si sap com està el camí fins a Sant Antoni... no en sap res de res, però diu que segur que malament i que ho deixem córrer per un altre dia, -ni parlar-ne!!- li diem que demà ho farem... i ens desitja bona sort ;-) Ens han donat molta més informació d’aquet tram en Pepe i en Joan, dels refugis d’Albarca i la Morera, que el de Margalef. Hem fet bé d’allotjar-nos a La Fonda Margalef, allà tenim bona vianda i excel·lent tertúlia... en Quin és cuiner, poeta, vividor i gran conversador.

Aquesta segona jornada va ser fantàstica, amb molt poc vent, un dia assolellat i bona temperatura. El camí molt pedregós i amb algun punt de passos “interessants”... cal seguir les marques de pintura que anirem trobant. L’únic retret és que ens ha faltat temps per visitar el Clot dels Cirerers ;-) queda per fer.




3ª Etapa Margalef – Sant Antoni (Ulldemolins)

Ens hem aixecat aviat, a les 7:00, doncs pensàvem que trobaríem entrebancs a mig camí. A les 7:30 esmorzàvem i abans de les 8:00 en marxa.

Ens pensàvem que el camí era planer, a la vora del riu Montsant, però la veritat és que fa uns bons puja-baixa. Ben aviat trobem els primers entrebancs. Les riuades s’han endut dos ponts i ens cal travessar el riu amb cura. Pel camí ja hem trobat alguna destrossa. El Pantà de Margalef a bon matí ofereix un espectacle de llums i reflexes màgics. Pel camí seguim trobant alguns punts amb pedres i arbres caiguts. Visitem algunes ruïnes a sota balmes i finalment arribem al Mas del Soleràs. Ens preguntem com hi arribem els seus propietaris, potser amb barca fins la propera pista (?). Abans del Mas i de la Font del Soleràs ens trobem la primera i segona gran acumulació de branques que barren del tot el camí. Cal un xic de paciència, però tot bé. Després visitem la Cova de l’Escolania i trobem un tercer punt amb un munt de branques i arbres caiguts... ens cal travessar més a prop de la llera del riu. Arribats al punt on volíem pujar per anar a visitar la Cova de la Falconera i de baixada el Pont Natural, ens decidim per continuar a vall doncs no tindríem temps, i allà mateix trobem una altre acumulació d’arbres i branques espectacular. Ens cal paciència i estirar les cames. Passem un rierol i ens pensem, segons les indicacions del cartell, que el camí va per sota la roca, passant per la Cova de l’Argamassa... error!!! El camí va per dalt... però perdem uns minuts i guanyem unes bones esgarrinxades. El paisatge de riera és desolador, hi han molts d’arbres literalment arrancats, tombats i caiguts sobre la llera del riu. Visitem la Cova dels Morts (on fem un mos) i la Cova del Sapo (tot i que el que hem vist avui ha estat molt abans ;-) Aquí tindrem la decepció del dia... el pont penjat per anar a Sant Bartomeu ha quedat totalment destrossat -n’estàvem al corrent- i l’aigua que baixa té prou força per no fer cap bestiesa, travessar en aquestes condicions ens obligava a anar amb banyador i agafar-se fort... un lloc més pendent ;-( Continuem, i tal com ens havia anunciat en Joan el Mirador de les Cadolles Fondes està parcialment inutilitzat. Continuem fins la Font de la Gleva i després directes a l’Ermita i Refugi de Sant Antoni. Quedar-nos en aquest punt ens permet no baixar fins a Ulldemolins. Tal com ens havia anunciat el guarda del refugi i la seva parella, arriben per obrir-nos i ens porten quatre trons per encendre la llar de foc, i combustible per encendre la llum amb el generador i així poder carregar els diferents aparells (GPS, mòbil, càmera...)... en aquestes condicions podem esperar-los fins ben passades les 21:00, quan arriben de nou amb el sopar i l’esmorzar. Finalment dormirem davant mateix de la llar de foc... una meravella. Les instal·lacions, buides des de fa molts de dies, han agafat una fredor que no ens permet dutxar-nos sense perdre algun dit ;-)) ... ho deixem aquest cop per quan arribem a casa.

Aquesta tercera jornada va ser sorprenent, amb molt poc vent, un dia assolellat i bona temperatura. El camí molt ben condicionat però amb molt mal estat donades les darreres riuades. Tan sols cal seguir les indicacions, que anirem trobant, i que son nombroses. L’únic retret és que ens ha faltat temps per visitar la Cova de la Falconera i el Pont Natural. També caldrà tornar per visitar Sant Bartomeu, que tothom diu que és molt bonic ;-) queda doncs per fer.



3ª Etapa bis o la “tapa” Sant Antoni – Santa Magdalena – Sant Antoni

Arribats al refugi de Sant Antoni, truquem al guarda del refugi i ens comenta que no pot venir fins tard... cap problema continuo per fer una “tapa” (un extra de la Etapa), aprofitant l’avinentesa de que l’Enric deixarà el seu cotxe a l’Albarca i vindrà caminant per la pista de terra fins el refugi.

Ens trobarem previsiblement a mig camí. Finalment arribo fins el punt on demà matí baixarem de dalt del cim (el Grau de la Mare de Déu) i amb l’Enric fem el camí de tornada al refugi tot xerrant un xic de tot. Visitem la bonica ermita de Santa Magdalena, la seva font i marquem els punt de pujada dels nombrosos graus (de la Mare de Déu de Montsant, de Belart, de la Cova del Corb, de la Roca del Llençol...) que connecten la pista amb el cim del cingle.


La pista no té cap secret, el millor les vistes a Ulldemolins, la visita a l’ermita (amb la seva campana d’un obús de la Guerra Civil) i anotar els diferents punts de pujada dels graus. També els colors de la terra i les roques... configuren un paisatge de fora d’aquest mon... extraterrestre. Per descomptar caminar escoltant i conversant amb l’Enric, abans de fer-se de nit el millor de tot.



4ª Etapa Sant Antoni (Ulldemolins) – Albarca

Com és habitual, ens aixequem a les 7:30, després d’un reconfortant sopar i una nit plàcida al davant del foc (que hem anat mantenint encès). Esmorzem tots tres al mateix allotjament amb el que ens han deixat en una taula (un entrepà de formatge, un suc de pinya i un termo amb cafè amb llet). Dediquem uns minuts a deixar-ho tot ben endreçat i net, deixant la clau on ens ha demanat el guarda del refugi.

Comencem per una pista que ja vàrem fer el tercer dia, ben aviat entomem el corriol que mena al Grau del Llop, realment fàcil, amb una petita grimpadeta final. Ens arribem a la Punta dels Pins Carrassers (anada i tornada). A la vista del Pi de la Carbasseta, tenim l’oportunitat d’admirar aquest bell exemplar d’arbre monumental, a dalt de tot de la cresta. Anirem trobant diferents balmes. En algun moment un munt de terra i roques caigudes que cal travessar. En el Portell del Peret podem contemplar un pont natural a dalt de la Cova de l’Abelló (queda per pujar-hi, i per ara no hem trobat el seu nom en cap dels mapes consultats). En algun moment hi ha un cable que dona seguretat al pas. Just abans d’arribar a l’Ermita de la Mare de Déu de Montsant trobem una balma amb un habitatge, ara en runes, que disposava d’una porta d’entrada. L’ermita està en molt bon estat, el fet de que s’hi arribi en cotxe hi ajuda de ben segur. Baixem pel Grau de la Mare de Déu i ens mena ràpidament a la pista... on veiem que la Font d’Albarca raja a dojo. Finalment, després de quatre dies, ens retrobem amb els Hostalets. Avui en Pepe i l’Ester tenen el seu hostal tancat i ens decidim per anar a fer un mos a La Renaixença, a Cornudella, ens comenten que és el primer dia que obren després que el darrer temporal els fes caure el sostre.

Hem arribat just a l’hora d’anar a prendre unes “fresques” i menjar unes excel·lents tapes. En lloc d’esperar l’autobús, l’Enric ens acompanya directes a Tarragona... i cap a casa en tren.


En resum quatre dies de bons corriols, amb varis cims, impressionats paisatges, excel·lent conversa i bons àpats... fantàstic per desconnectar, fer moure les cames, activar les neurones i gaudir de tot plegat. Cal dir que hi ha trams amb alguns cables, però res que sigui perillós si vas amb compte. La companyia d’en Jesús, una vegada més engrescadora i immillorable. Tenir un invitat el darrer dia, l’Enric que ja ens va visitar l’any passat, ens ha fet molta il·lusió.

Una ruta inèdita, absolutament recomanable per tots els que ens agrada passar uns dies a la muntanya en moments que el sol encara no cau de ple.

Salut i Cames!!