Ruta de carena de Collserola (Trinitat-Tibidabo-Vallvidrera)

Ruta de carena de Collserola (Trinitat-Tibidabo-Vallvidrera)
Aquesta és una ruta de carena entre l'extrem oriental de la Serra de Collserola (entre els barris de Torre-Baró i Trinitat de Barcelona) i Vallvidrera, seguint la carena fins el cim del Tibidabo i finalitzant al Baixador de Vallvidrera.

Aquesta ruta ressegueix tots els turons de part oriental (Besòs-Tibidabo) de la carena de Collserola i finalitza amb l'ascensió al Tibidabo. És una proposta per a poder tractar el "nostre" Tibidabo com un cim de muntanya, intentant deixar de banda -tant com es pot- l'ocupació humana i la massificació tant del cim com de la serra en general. La ruta transcorre per pistes i camins de muntanya i, fins i tot, per petits corriols, que en alguns moments de la ruta fan que ens oblidem que estem fent muntanya dins del propi terme de la ciutat de Barcelona.

Proposem iniciar al ruta a la sortida de l'Estació del Metro de Trinitat Nova (L4) al carrer d'Aiguablava, a Nou Barris. Des d'allà seguim el traçat del PR171 per damunt de els instal·lacions d'ATLL i pel Camí de les Quatre Estacions. Enfilem la carena en direcció al Castell. Voregem per la dreta el Turó d'en Manyoses (209m) i arribem a la zona on es troba el Mirador de Torre Baró i el Castell que, com a element patrimonial i Punt d'Informació del Parc Natural, és visita obligada. Continuem en direcció al Turó de les Roquetes (304m), on paga la pena deixar la pista i enfilar.-se a les "roquetes" per a fer cim formalment. En baixar, recomano fer atenció a la mina de ferro que hi ha en el mateix cim.

Deixem el PR171 i agafem la pista que va cap al Turó d'en Segarra. A mig camí passem a la vora del Turó Blau (310m) que deixem a la dreta i arribem al Turó d'en Segarra (326m). Des d'aquí baixem pel camí assenyalat cap al Turó Sul (280m) i, per la vora de Can Rius, arribem al Coll de la Ventosa (252m). Al coll, prenem la traça del GR173.3 per enllaçar amb el PRC35, sempre amb l'objectiu de mantenir-nos en la carena. Deixem a la dreta el Turó d'en Gras (286m), creuem el Forat del Vent i voregem el Turó d'en Fotja per l'esquerra, fins arribar al Bar Casa Juaco. Aquest és l'únic lloc on poder seure a fer el got fins que no arribem al Tibidabo, va bé tenir-ho en compte.

Seguim ara la traça conjunta del GR92 i el PR171 i passem al vessant obac de la carena. Voregem un turó sense nom fins arribar al Portell de Valldaura, que superem pel pont metàl·lic. Pocs metres més endavant, seguint la senyalització, ens internem per un corriol de muntanya que ens fa arribar al Turó de Valldaura (421m), és un dels instants en que hom oblida que som tan a prop de Barcelona. Aquest Turó és molt identificable gràcies a la Torre Echo (E) de vigilància forestal. Seguim encara la traça doble de GR i PR fins el Turó del Maltall de la Magarola (430m). Tota aquesta ruta ja paga la pena només per arribar a aquest punt, que sense ser el més alt de la ruta sí que és el que compta amb una vista a 360 graus més espectacular i amb panells informatius. En un dia radiant com el que hem tingut nosaltres la vista s'estèn dels dels cims nevats del Pirineu (on és reconeixible el propi Puigmal) fins a molts kilòmetres dins la mar, des de la costa del Maresme, fins al Delta del Llobregat, amb unes vistes completes del Cadí, del Montseny, de la Mola de Sant Llorenç i de Montserrat.

A partir d'aquí hem de deixar la traça del GR92 que baixa massa de la carena i seguim el PR171 fins al Turó de Santa Maria. Deixem a mà dreta el Turó de Sant Cebrià, un punt més d'aquesta carena per damunt dels 400, on es fa difícil identificar els cims dels turons enmig del bosc. El de Santa Maria (446m), però, té la particularitat de comptar amb una pedra dreçada al punt més alt del monticle. Desconeixem si la roca és espontània o no, però li dóna un toc molt màgic a l'indret que es diferencia poc de l'immediat cim dels Agudells (448m) que deixem a mà esquerra per anar baixant cap al Coll de l'Erola (el Coll s'Erola).

Arribant per la traça del GR92 al Coll s'Erola sembla que estiguem destinats a introduir-nos en el trànsit de la carretera de l'Arrabassada (molt transitada els dies de festa), però encara ho podem evitar durant uns centenars de metres, travessant l'aparcament de l'edifici Vista Rica que trobem en primer terme i seguint el traçat del corriol que segueix la carretera per la dreta... fins que ens toca creuar.

Cal sortir a la carretera i prendre el caminet que hi ha al voral de l'altra banda, on continua el GR92, encara que en dies de concurrència, els visitants no solen respectar aquest tram de camí (mal senyalitzat) i envaeixen amb els seus vehicles qualsevol traça de camí. Arribem a l'inici de la tanca protectora de la carretera i a l'altra banda ja veiem com el GR92 es torna a endinsar en el bosc. Prendre aquest camí ens permet encarar la part final del cim del Tibidabo com si fos una veritable ascenció de muntanya, el voregem per la dreta, per la zona dita "la Mola", passem per la font de la Salamandra i tot just abans d'arribar al camí de Sant Cugat, prenem un corriol rocós a mà esquerra, que ens permet arribar a un centenar de metres del temple del Tibidabo.

Un cop a dalt, cal assenyalar que, malgrat el xivarri del parc d'atraccions, la massificació de visitants, els vehicles de tot tipus, etc... som en un cim i cal cercar el punt culminant. En el cas del Tibidabo, potser hi ha gent que no sap que encara es respecta l'emplaçament original de la petita capella-ermita que es va construir el 1886 en honor a la visita de Sant Joan Bosco i que s'emplaçava en el punt culminant del cim. Hem de buscar-la pujant per les escales de la dreta de la cripta i seguir la façana dreta de la nau de la basílica. Allà trobem el templet, amb una placa explicativa i la placa de cim col·locada per l'Agrupació Excursionista "Catalunya" que ens recorda que allò és el cim del Tibidabo, que som a 516m sobre el nivell del mar i, a més, que és el cim comarcal del Barcelonès. Així, doncs, arribem allà i considerem fet el cim del Tibidabo (516m), per un traçat de muntanya "gairebé normal" en la major part del recorregut.

Formalitzada l'ascensió, baixem per la Colònia del Tibidabo fins agafar l'antic camí de Sant Cugat que baixa cap a la Font d'en Canet, racó encisador i fresc per a fer la darrera i més refrescant parada del dia. Seguint les indicacions que menen al Centre d'Interpretació del Parc, anem fent pista fins arribar-hi. Punt interessant de visita també obligada (si hi ha temps!) i, davant seu, un racó d'Història com és la Vil·la Joana, la casa on va passar els seus darrers dies Mn Cinto Verdaguer i que allotja la Casa-Museu Verdaguer. D'aquí al Baixador de Vallvidrera pràcticament hi ha un salt.

Aquesta ruta no és exhaustiva, cadascú, segons els seus gustos ii interessos la pot modificar sobre al marxa sense grans esforços. Per als col·leccionistes de cims, trobaran a faltar el pas per diversos turons, però n'hem triat els més significatius. D'altra banda pesnem que aquesta ruta té un interès excursionista i naturalístic important i evident, però també té un component patrimonial molt important: les estructures de l'aigua de la Trinitat, el Castell Torre Baró i la urbanització de la muntanya, la Mina de les Roquetes, les fites de l'Hospital de Sant Pau i de l'antic Parque Municipal, Can MAsdeu, Sant Llàtzer, Can Valldaura, les cases del Coll s'Erola, tot el complex del cimd el Tibidabo, les cases de la Colònia del Tibidabo, Vil·la Joana,... podem complementar i allargar la ruta tan com vulguem.

Finalment assenyalar que aquesta ruta és complementària a una altra realitzada anteriorment: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/can-ros-baixador-de-vallvidrera-gr92-etapa-19-26425393