Ruta Castell de Solius

La riera de Solius

La riera de Solius neix al Massís de l'Ardenya, passa per la població de Solius i desemboca al riu Ridaura, passant pel bosc del Balcar.

Ruta botànica el Galzeran (Ruscus acculeatus)

Viu al sotabosc d’alzinars i suredes, on creix a les zones ombrívoles. Aquest arbust és verd tot l’any i rarament supera els 80 centímetres. Les ‘fulles’ del galzeran són, de fet, falses fulles, ja que estan formades per la mateixa tija, que adopta la forma de fulla. Tot l’arbust és verd incloent-hi la tija, que també fa la fotosíntesi. El fruit és una baia vermella molt visible, tòxica, de 5 a 10 mil·límetres. Sabies què? El fruit és tòxic i no s’ha de menjar. El seu aspecte decoratiu, però, ha portat a la seva recollida com a guarniment pel Nadal, una pràctica avui dia prohibida. A partir dels rizomes de la planta es preparen certs medicaments i cosmètics.

Ruta botànica l'Arboç (Arbutus unedo)

Arbust mediterrani que pot assolir els 10 metres d’alçada. Floreix de setembre a gener. Els fruits són carnosos i maduren un any després de la floració. Això fa que puguem trobar exemplars amb flors i amb fruits alhora. El fruit és comestible i sovint rep el nom de ‘cirera’ (a l’arbust se’l anomena ‘cirerer d’arboç’ a molts indrets). Durant l’hivern el fruit alimenta alguns mamífers carnívors, com ara el gat mesquer o geneta (Genetta geneta). Sabies què? El fruit madur pot contenir una certa quantitat d’alcohol, motiu pel qual poden produir una certa embriaguesa si sen mengen molts. Tradicionalment amb les cireretes d’arboç es preparava una beguda semblant a la sidra i també vinagre casolà. A més, també se’n pot fer melmelada o confitura.

Ruta botànica el Bruc (Erica arborea)

Espècie mediterrània estesa per tota l’àrea dels Països Catalans, viu a terrenys silícics com els que trobem a l’Ardenya i les Gavarres. Pot formar brolles arbustives força denses i de mal passar-hi. És un arbust freqüent com a sotabosc de les suredes. Els brucs són molt ramificats, amb les tiges erectes. Les fulles són lineals i estretes, petites, de 3 a 4 mil·límetres de llargada, de color verd fosc. Les flors són petites i blanques en forma de campaneta. Floreix entre el febrer i el maig. Sabies què? La fusta de l’arrel, en forma de bulb i anomenada rabassa, es fa servir per fabricar pipes per fumar. El bruc acostuma a sobreviure als incendis, com molts altres arbusts mediterranis, i rebrota amb força a la primavera següent del foc.

Ruta botànica Cap d'ase (Lavandula stoechas)

Pertany a la mateixa família que la Lavanda o l’Espígol, amb qui comparteix una flaire semblant. Viu a terres seques i assolellades. La inflorescència és erecta i densa, de color violat, coronada per unes bràctees que li donen un aspecte peculiar i el seu nom popular. Floreix de maig a juliol, moment en el que atreu abelles, borinots i papallones. Sabies què? Les flors es fan servir per a preparar infusions i olis essencials. Les seves essències es fan servir per a perfumar l’aigua del bany i suavitzar la pell. També es fa servir com a antisèptic, digestiu, antiespasmòdic, cicatritzant i antibacterià.

Ruta botànica el Llentiscle (Pistacea lentiscus)

Arbust típic de la muntanya mediterrània, ben adaptat als estius eixuts i càlids. Generalment fa capçades denses i baixes. Les branques i les fulles desprenen una olor resinosa molt característica. El fruit és petit i rodó; de color vermell al principi, madura a la tardor i es torna ben negre al hivern. És un fruit molt apreciat per ocells com els tallarols, que el mengen amb delit. Per això el llentiscle és un arbust important en l’alimentació hivernal de moltes aus. Sabies què? La saba s’anomena màstic i s’utilitza per produir un làtex aromàtic. Abans s’usava com a goma de mastegar i actualment s’empra en ortodòncia i per a fabricar vernissos i licors. També se’n posen uns brots al cremat de rom.

Ruta botànica l'Alzina surera (Quercus suber)

Creix a la regió mediterrània occidental, on forma boscos clars sobre sols silícics, en llocs secs i assolellats. La capçada és poc densa, i això facilita l’existència d’un sotabosc arbustiu força ric, amb una elevada biodiversitat. L’escorça, gruixuda i rugosa, és molt característica, i d’ella se’n extreu el suro. De fet es considera que el suro és una adaptació contra el foc que ajuda a l’arbre a sobreviure als incendis, tant freqüents en la muntanya mediterrània. Sabies què? Les alzines sureres s’exploten des de l’antiguitat. De l’escorça se’n extreu el suro, que s’aprofita per fer taps, per triturar o per fer aglomerats. També es fabrica un aïllament excel·lent. A les Gavarres i l’Ardenya l’explotació del suro va donar lloc a una important indústria que florí al segle XIX i principis del XX i que va originar el sorgiment de moltes fàbriques.

Ruta Botànica l'Alzina (Quercus ilex)

Arbre molt freqüent a la Catalunya mediterrània, les seves fulles son perennes, petites i dures, ben adaptades a la sequera estival. Les muntanyes cobertes d’alzinars adopten un color verd fosc força uniforme al llarg del any. Els fruits de l’alzina són les glans, relativament amargues però que alimenten a molts animals silvestres, i tradicionalment també al bestiar domèstic. La fusta de l’alzina és molt dura i ha estat utilitzada des d’antic per fer eines, estris, llenya i carbó. Sabies què? L’alzina estableix relacions simbiòtiques amb diversos fongs. Alguns d’aquests fongs són els del gènere Tuber, les famoses tòfones, que són molt apreciats per la gastronomia. L’alt valor de les mateixes ha generat una indústria on les alzines són inoculades i sotmeses a tractaments per afavorir la formació dels fongs.

Ruta botànica Roure martinenc (Quercus pubescens)

És un arbre abundant a les muntanyes a partir d’uns 600 metres d’altura en amunt. Però allà on troba condicions frescals i humides pot viure també a la terra baixa mediterrània, on hi trobem exemplars dispersos i forma petites bosquines. Les diferents espècies de roure acostumen a hibridar-se, fet que en dificulta la identificació. El fruit és una gla que fa uns 3 centímetres i és menjada activament per molts animals. Sabies qué? Les fulles del roure martinenc, quan són joves són densament peludes per totes dues cares. En canvi, quan és adulta només te pels al costat revers. Per això aquest arbre es diu Quercus pubescens, ja que ve de pubescència.

La Cova dels Moros

És una cova artificial situada en un dom granític rodejat del bosc d'alzina típicament mediterrani. No es coneix amb certesa ni la cronologia ni la funció d'aquesta cova artificial, hi ha qui diu que s'utilitzava d'habitació i com a magatzem de gra, altres opinen que és una cova sepulcral de final de l'edat de bronze... A més, les vistes que ens proporciona de Solius i del Massís de les Gavarres són realment espectaculars.

Castell de Solius

El Castell de Solius, antigament conegut amb el nom de Castell de la Roca, fou bastit entre final del segle XII i inici del segle XIII. Més enllà de la seva funció militar, el castell era el centre des del qual s'administrava i es governava el territori inclòs al terme de Solius. Durant la guerra de Remences restà sota el control dels pagesos revoltats. Un cop acabada la guerra de la Remences, el castell inicià la decadència i a principi del XVIII ja estava enrunat. Amb tot, durant les guerres carlines del segle XIX fou refortificat per darrera vegada. Però el dia 9 de desembre de 1969, una forta tramuntanada ensorrà les parets que encara quedaven dretes.

Monestir de Solius

L'esvelt campanar de Solius és visible gairebé des de tota la Vall d'Aro. Descansa sobre les restes d'una antiga església romànica datada d'entre els segles X i XI, segurament molt petita. Posteriorment s'engrandí i finalment cap el segle XVIII, havent-se obert pel mig, construïren l'actual, molt més espaiosa, aprofitant els enderrocs de l'antiga.

Tram compartit amb carretera

Tram compartit amb carretera