Activity

Ruta Cascada de la Seimeiria-Santa Eulália de Oscos-Asturias

Download

Trail photos

Photo ofRuta Cascada de la Seimeiria-Santa Eulália de Oscos-Asturias Photo ofRuta Cascada de la Seimeiria-Santa Eulália de Oscos-Asturias Photo ofRuta Cascada de la Seimeiria-Santa Eulália de Oscos-Asturias

Author

Trail stats

Distance
6.31 mi
Elevation gain
1,319 ft
Technical difficulty
Easy
Elevation loss
1,319 ft
Max elevation
2,597 ft
TrailRank 
51
Min elevation
1,618 ft
Trail type
Loop
Coordinates
1579
Uploaded
June 27, 2019
Recorded
June 2019
Be the first to clap
Share

near Santa Eulalia de Oscos, Asturias (España)

Viewed 255 times, downloaded 3 times

Trail photos

Photo ofRuta Cascada de la Seimeiria-Santa Eulália de Oscos-Asturias Photo ofRuta Cascada de la Seimeiria-Santa Eulália de Oscos-Asturias Photo ofRuta Cascada de la Seimeiria-Santa Eulália de Oscos-Asturias

Itinerary description

43º 15.684’ N -7º 1.836’ O 43º 15’ 41.04” N -7º 1’ 50.16” O

Iniciem la ruta en l’àrea recreativa de Pumares a pocs kilòmetres de Santa Eulalia de Oscos, on hi trobarem un panell informatiu amb tota la ruta de forma resumida, però sense cap manca d’informació.
Creuem la carretera i també el petit nucli de Pumares continuant a contracorrent del Riu Agüeira. Un cop creuat Pumares seguim per una pista d’herba que acabarà convertint-se en un corriol per un bosc espès, verd i molt humit, un bosc de ribera poblat per alisis, freixes, salzes, avellaners i sobre tot castanyers, molts castanyers, grans, molt grans amb unes formes de troncs molt curioses.
Continuem fent camí i de tant en tant podem veure a través del fullatge dels arbres els raigs de sol després de la pluja caiguda.
Creuarem un petit pont de fusta per damunt d’un petit rierol.
Més endavant trobarem un petit poble abandonat on les seves cases en runes han sigut envaïdes per la vegetació, ens referim al poble d’Ancadeiro. Passades les primeres cases trobarem una bifurcació i damunt una casa que és per on anirem, de passada li fem una visita, ja que és l’única que està més sencera. Seguim fent camí i en total veurem les restes del voltant d’una dotzena de cases.
Seguim per aquesta vall per entre mig de murs de pedra seca tot gaudint del magnífic bosc que ens envolta.
Trobarem un panell informatiu sobre les Corrípies. Com em comentat abans, la major part dels arbres que trobem son castanyers, doncs les Corrípies són unes petites construccions circulars de pedra. A finals d’octubre i principis de novembre es fa la recol·lecció de les castanyes, amb unes fustes les fan caure de l’arbre, les que queden fora del pelló (la part punxeguda que les conté) són les primeres que es consumeixen i les que encara estan dins del pelló les posen dins de les corrípies i les tapen de branques i fulles. Passats uns dos mesos el pelló s’ha anat obrint i les van consumint de mica fins abril o maig. Podem veure una corrípia en el WP Corrípia a l’altra banda del riu, al costat d’un arbre mig coberta per la molsa.
Una mica més amunt trobarem el Valle del Desterrado amb una curiosa història: Resulta que fa un munt d’anys un Senyor de Santa Eulalia de Oscos tornava amb el seu criat de caçar, però arribava tard a la missa que oficiava un capellà, el Senyor que la volia escolta li diu al criat que s’afanyi i li digui al capellà que l’esperi que la vol escoltar i així ho va fer el criat, però el capellà que ja tenia a la parròquia congregada no va voler esperar-s’hi. Quan el Senyor va arribar la missa ja havia acabat i va reprendre al criat amb lo que li va dir que ell ja havia complert, però el capellà no va voler esperar-se. El Senyor ( un Hidalgo) es va enfadar molt i va manar al criat que matés al capellà, que si no seria ell el que morís. Al final el criat mata al capellà i és denunciat pel Senyor i condemnat a mort a la forca.
Resulta que en aquella època tots els veïns de Santa Eulalia menys 9 tenien el títol d’Hidalgo. Aquest títol s’atorgava a aquelles persones que no necessitaven treballar per conta aliena per poder viure ni vendre producte a canvi de diners, es adir, havien de ser autosuficients i com que tots ho eren havent de treballar de sol a sol els hi donaven el títol d’Hidalgo, pobres, però amb títol .
Els dia que tenien que penjar al criat no hi havia suficient gent per aixecar la forca, ja que els Hidalgos no podien fer de botxí, per tant no el podien matar, així que el varen desterrar de per vida. En aquella època poca gent s’atrevia a passar més enllà de l’aldea d’Ancadeiro i és on el van enviar, on no escoltes ni el so d’una campana, ni el cant d’un gall ni el soroll d’un carretó. Des de llavors aquest tram s’anomena El Valle del Desterrado.
Després de l’explicació continuem vall amunt fins que trobem un pont de fusta que creua el riu amb la indicació a l’esquerra de Busqueimado i rectes la cascada de la Seimeiria, evidentment seguim rectes a la cascada d’un 30m d’alçada, val la pena, l’accés per poder arribar sota la mateixa és complicat, ha plogut i les roques patinen molt, no val la pena prendre malt. Retrocedim una mica fins el primer castanyer de tronc gruixut, a l’esquerra puja un corriol que ens apropa una mica més al salt, però encara menys del que voldríem. Tornem enrere fins la bifurcació al poble que hi anem.
La veritat, les vistes que es veuen des de dalt el poble són maques, però el poble no val la pena per l’esforç que s’ha de fer per pujar-hi.
Tornem per on hem vingut..
--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Iniciamos la ruta en el área recreativa de Pumares a pocos kilómetros de Santa Eulalia de Oscos, donde encontraremos un panel informativo con toda la ruta de forma resumida, pero sin ninguna falta de información.

Cruzamos la carretera y también el pequeño núcleo de Pumares continuando a contracorriente del Río Agüeira. Una vez cruzado Pumares seguimos por una pista de hierba que acabará convirtiéndose en un sendero por un bosque espeso, verde y muy húmedo, un bosque de ribera poblado por alisios, fresnos, sauces, avellanos y sobre todo castaños, muchos castaños, grandes, muy grandes con unas formas de troncos muy curiosas.

Continuamos camino y de vez en cuando podemos ver a través del follaje de los árboles los rayos de sol después de la lluvia caída.

Cruzaremos un pequeño puente de madera por encima de un pequeño arroyo.
Más adelante encontraremos un pequeño pueblo abandonado donde sus casas en ruinas han sido invadidas por la vegetación, nos referimos al pueblo de Ancadeiro. Pasadas las primeras casas encontraremos una bifurcación y encima una casa que es por donde vamos, de paso le hacemos una visita, ya que es la única que está más entera .Seguimos camino y en total veremos los restos de alrededor de una docena de casas.

Seguimos por este valle por entre medio de muros de piedra seca disfrutando del magnífico bosque que nos rodea.

Encontraremos un panel informativo sobre las Corrípias. Como he comentado anteriormente, la mayor parte de los árboles que encontramos son castaños, pues las Corrípias son unas pequeñas construcciones circulares de piedra. A finales de octubre y principios de noviembre se realiza la recolección de las castañas, con unas maderas las hacen caer del árbol, las que quedan fuera del erizo (la parte puntiaguda que las contiene) son las primeras que se consumen y las que aún están dentro del erizo las ponen dentro de las corrípies y las tapan con ramas y hojas. Pasados unos dos meses el erizo se ha ido abriendo y las van consumiendo poco a poco hasta abril o mayo. Podemos ver una Corrípia en el WP Corrípia al otro lado del río, junto a un árbol medio cubierta por el musgo.

Un poco más arriba encontraremos el Valle del Desterrado con una curiosa historia: Resulta que hace un montón de años un Señor de Santa Eulalia de Oscos volvía con su criado de cazar, pero llegaba tarde a la misa que oficiaba un sacerdote, el Señor que la quería escuchar le dice al criado que se dé prisa y le diga al sacerdote que le espere que la quiere escuchar y así lo hizo el criado, pero el sacerdote que ya tenía la parroquia congregada no quiso esperarse .Cuando el Señor llegó la misa ya había terminado y recriminó al criado, él le dijo que ya había cumplido, pero el sacerdote no quiso esperarse. El Señor (un Hidalgo) se enfadó mucho y mandó al criado que matara al sacerdote, que si no sería él el que muriera. Al final el criado mata al sacerdote, denunciado por el Señor y condenado a muerte en la horca.
Resulta que en aquella época todos los vecinos de Santa Eulalia menos 9 tenían el título de Hidalgo. Este título se otorgaba a aquellas personas que no necesitaban trabajar para otros para poder vivir ni vender producto a cambio de dinero, es decir, debían ser autosuficientes y como todos lo eran teniendo que trabajar de sol a sol les daban el título de Hidalgo, pobres, pero con título.

El día en que tenían que colgar al criado no había suficiente gente para levantar la horca, ya que los Hidalgos no podían hacer de verdugo, por lo tanto no podían matarlo, así que lo desterraron de por vida. En aquella época poca gente se atrevía a pasar más allá de la aldea de Ancadeiro y es donde lo enviaron, donde no escuchase ni el sonido de una campana, ni el canto de un gallo ni el ruido de un carreta. Desde entonces este tramo se llama El Valle del Desterrado.

Después de la explicación continuamos valle arriba hasta encontrar un puente de madera que cruza el río con la indicación a la izquierda de Busqueimado y rectos la cascada de la Seimeira, evidentemente seguimos rectos a la cascada de unos 30m de altura, vale la pena, el acceso para poder llegar bajo la misma es complicado, ha llovido y las rocas patinan mucho, no vale la pena hacerse daño. Retrocedemos un poco hasta el primer castaño de tronco grueso, a la izquierda sube un sendero que nos acerca un poco más al salto, pero aún menos de lo que quisiéramos. Volvemos atrás hasta la bifurcación y nos dirigimos al pueblo, todo el rato en constante subida.

La verdad, las vistas que se ven desde arriba el pueblo son bonitas, pero el pueblo no vale la pena por el esfuerzo que hay que hacer para subir.
Volvemos por donde hemos venido ..

Waypoints

PictographWaypoint Altitude 1,888 ft
Photo ofAncadeira Photo ofAncadeira Photo ofAncadeira

Ancadeira

PictographWaypoint Altitude 1,864 ft
Photo ofBifurcació al poble Photo ofBifurcació al poble Photo ofBifurcació al poble

Bifurcació al poble

PictographWaypoint Altitude 1,898 ft
Photo ofBifurcació Busqueimado-Semeiria Photo ofBifurcació Busqueimado-Semeiria

Bifurcació Busqueimado-Semeiria

PictographWaypoint Altitude 2,593 ft
Photo ofBusqueimado Photo ofBusqueimado Photo ofBusqueimado

Busqueimado

PictographWaypoint Altitude 1,725 ft
Photo ofCami 1 Photo ofCami 1 Photo ofCami 1

Cami 1

PictographWaypoint Altitude 1,737 ft
Photo ofCamí 2 Photo ofCamí 2

Camí 2

PictographWaypoint Altitude 1,837 ft
Photo ofCamí 3 Photo ofCamí 3

Camí 3

PictographWaypoint Altitude 1,988 ft
Photo ofCascada de Seimeiria Photo ofCascada de Seimeiria Photo ofCascada de Seimeiria

Cascada de Seimeiria

PictographWaypoint Altitude 1,983 ft

Corriol a la cascada

PictographWaypoint Altitude 1,883 ft
Photo ofCorripia

Corripia

PictographWaypoint Altitude 1,881 ft
Photo ofInformació Corripias Photo ofInformació Corripias

Informació Corripias

PictographWaypoint Altitude 1,552 ft
Photo ofInici Photo ofInici Photo ofInici

Inici

PictographWaypoint Altitude 1,746 ft
Photo ofPont Photo ofPont Photo ofPont

Pont

PictographWaypoint Altitude 1,886 ft
Photo ofValle del Desterrado Photo ofValle del Desterrado Photo ofValle del Desterrado

Valle del Desterrado

Comments

    You can or this trail