Ruta 4 Del Girbau a La Mola, Santa Agnés i retorn per Font Soleia

Transcripció de la ressenya de ruta 4 seguint la traça dels primers excursionistes del llibre escrit per Albert Vicens Llauradò i editat per FARELL Excursions pels camins històrics del Vallés Occidental .

La nostra caminada comença a l'aparcament deI Girbau; al capdamunt de la urbanització de Sant Feliu del Racó.

Comencem a caminar per la continuació de la mateixa pista que ens ha dut a l'aparcament.

3 minuts: Abandonem la pista i prenem el camí que, en forta pujada, arrenca enfront nostre.

5 minuts (2 minuts): Desemboquem altra volta a la pista i la seguim de front, en pujada. Vint metres més amunt deixem la pista i prenem el corriol que puja a la dreta (marques de pintura vermella). Aquest tram coincideix amb la ruta d'aquest recull «El camí Moliner de Matadepera».

7 minuts (2 minuts): Desemboquem a un camí planer i el seguim a la dreta. Recorreguts uns vint metres tombem a !'esquerra pera continuar pujant (marques de pintura vermella).

12 minuts (.5 minuts): Fem cap a un ca1ní més ample i el seguim a la dreta.

14 minuts (2 minuts): Ignorem una camí que puja a l'esquerra i seguim recte pel camí d'enfront.

24 minuts (10 minuts): Connectem amb una pista i tombem a la dreta. Travessem el coll de Grua tot seguint la pista, sense fer cas dels corriols que surten a banda i banda.

34 minuts (10 minuts): Final de la pista. Continuem recte pel sender del davant, enfilant-nos per un roquetar. A ma dreta es fa visible L'imponent monòlit de la Castellassa de Can Torres. En arribar a una cru:illa poc definida (coll de la Castellassa), ignorem un corriol a la dreta i un altre a l'esquerra i continuem pel del mig, tot pujant en direcció a la cinglera dels Plecs del Llibre, ben visible davant nostre.

37.minuts (3 minuts): S'incorpora un camí per la nostra esquerra que ignorem. Continuem amunt, en direcció al cingle, ja molt proper. Un munt de senders secundaris convergeixen en aquesta zona. Nosaltres hem de continuar pujant pel camí principal, sempre en direcció a la base dels Plecs del Llibre que, progressivament, van quedant a ma dreta. En arribar al peu del cingle, continuem pujant ambla paret a la nostra dreta. De seguida trobem l'entrada de l'avenc de la Codoleda, suposat amagatall del llegendari bandoler Capablanca. El camí voreja la base del cingle i, tot seguit, s'enfila al seu capdamunt amb un seguit de llaçades. Un cop dalt pren direcció oest (esquerra) travessant roquetars. El panorama s'eixampla.

50 minuts (13 minuts): Connectem amb el camí dels Monjos (coincidencia amb l'itinerari «El camí dels Monjos»). El prenem de pujada, cap a la dreta. La Mola és ben visible davant nostre.

52 minuts (2 minuts): Ignorem un camí que arrenca a ma esquerra en, direcció a can Pobla i continuem recte amunt, sense fer cas dels corríols secundaris que anirem trobant a banda i banda.

58 minuts (6 minuts): Cruïlla de camins a l'indret conegut com Pi del Vent. Prenem el de l'esquerra, planejant (pal indicador).

59 minuts (1 minut): Nova cruïlla. Continuem a la dreta. El sender, molt clar i amb trams empedrats, s'enfila tot fent llaçades fins a treure el cap a un mirador privilegiat damunt Matadepera i la plana vallesana. Continuem pujant, sense possibilitat de pèrdua.

1 hora i 15 minuts (16 minuts): Arribem a l'indret conegut com els Horts dels Monjos on el camí, ben ombrívol, s'aplana al llarg d'uns metres. A ma esquerra, a la base del cingle, s'obren un seguit de coves que poden servir d'aixopluc en cas de necessitat. Ignorem, tot seguit, un camí secundari que arrenca a ma dreta i enfilem el darrer tram de camí empedrat, que s'obre pas entre roques.

1 hora i 23 minuts (8 minuts): Després de travessar els prats arribem al cim de la Mola. Podem dir, panteixant o no, que som al punt més enlairat del Vallès Occidental. Val la pena transcriure algunes de les sensacions que experimentaren els expedicionaris de l'ACEC en assolir el cim: «A dos quarts de dotze arribárem al terme de la nostra jornada y trepitjavam la coroneta ahont s'aixeca l'antiquíssim Monastir: marcava lo barómetre 1160 metros d'altura sobre l'mar (..). D'un cop d'ull s'ovira desde aquell cim tot Catalunya: davant, los Pirineus enmantellats de neu, prolongant sa cadena gegantina cap a ponent fins a pérdre's al lluny en mitj de boyras; més aprop, las pintorescas montanyas d'Olot, y més encara, lo vell Montseny, sempre cellut y amenassador; a la dreta los coneguts turons de la ciutat comtal (..) y per sobre d'ells la blava ratlla del mar. .. ». Tal com van fer els nostres amics de l'ACEC, després d'una parada reprenem la marxa deixant el monestir enrere, tot baixant pels prats en direcció nord.

1 hora i 28 minuts (5 minuts): Arribem al final de la zona de prats i tombem a !'esquerra, ficant-nos dins del bosc. El sender baixa per una 38 canal, en un tram bellament empedrat, fins a sortir a un roquetar que cal travessar cap a la dreta, traçant una diagonal, per retrobar el camí ben arcat a l'altre extrem.

1 hora i 35 minuts (7 minuts): Cova O Morral de Drac.Prenem, el camí que baixa a ma dreta, uns metres abans d'assolir el peu de la cova del Drac. Encarem la forta baixada de la canal de Santa Agnes.

1 hora i 38 minuts (3 minuts): Deixem a ma dreta el camí de la font Soleia (itinerari de tornada) i continuem baixant canal avall, fent ziga-zagues.
1 hora · 46 minuts (8 minuts): Prenem el trencall que surt a ma esquerra i que, cent metres enllà, ens deixa a l'entrada de l'ermita de Santa Agnès. lndret entranyable i ben conegut pels excursionistes, el petit temple ocupa la sala d'una cavitat oberta a les entranyes de la roca. Aquí acaba el periple dels intrepids membres de l'ACEC. Des de Santa Agnès, davallaren canal avall per retornar, seguint el Ripoll, a Castellar de Valles. Nosaltres us proposem tornar a l'aparcament del Girbau seguint un altre dels itineraris clàssics del massís de Sant Llorenç;: el camí de la font Soleia. Per fer-ho, cal remuntar la canal de Santa Agnès pel mateix camí d'anada.

1 hora i 56 minuts (10 minuts): Abandonem la canal i prenem el camí planer que surt a ma esquerra (camí de la font Soleia).

1 hora i 59 minuts (3 minuts): Travessem un collet, ignorant un parell de camins que surten a banda i banda. Continuem pel camí principal, que ara fa baixada. Més endavant, el camí sembla interrompre's en una llosa plana, però continua baixant per una canal humida i plena de pedres grosses.

2 hores i 7 minuts (8 minuts): Deixem un trencall secundaria }'esquerra i continuem recte, ara planejant.
2 hores i 20 minuts (13 minuts): Ignorem el camí que puja a la dreta en direcció a la Mola i continuem recte. Poc més endavant deixem un trencall que baixa a l'esquerra i continuem pel camí principal, planer.

2 hores i 24 minuts (4 minuts): Passem pel davant de la font Soleia. Mes endavant en ignorem el camí secundari que baixa a ma esquerra a la Castellassa de Can Torres. Seguim pel camí principal. .

2 hores i 36 minuts (12 minuts): Connectem amb el camí dels Monjos, a per on hem pujat fa una estona. Només ens resta desfer el camí a fins on tenim aparcat el vehicle.

2 hores i 43 minuts (7 minuts): Deixem el camí ample i prenem el trenca que arrenca a ma esquerra. Davallem pel mateix camí de l'anada, parant atenció amb les multiples bifurcacions.

2 hores i 56 minuts (13 minuts): Desemboquem a la pista i continuem recte.

3 hores i 4 minuts (8 minuts): Travessem el coll de Grua, ignorant sengles trencalls a banda i banda. Uns metres més enllà, deixem la pista i prenem el camí que surt a l'esquerra.

3 hores i 14 minuts (10 minuts): Ignorem un camí que puja a la dreta i continuem recte. Un parell de minuts més tard, deixem el camí ample i baixem pel corriol que arrenca a ma esquerra.

3 hores i 19 minuts (5 minuts): Desemboquem a la pista del Girbau i la prenem a l'esquerra, de baixada. Desfem el camí fins a l'aparcament.

3 hores i 23 minuts (4 minuts): Aparcament del Girbau i final de l'itine-ran.

La Mola, anv 1878 Les descripcions de la visita a Sant Llorenç; del Munt que ens deixaren els membres de l'ACEC tenen un valor inestimable. Gracies a elles, podem formar-nos una imatge de com era el massís fa gairebé un segle i mig. Especialment significativa és la narració que fa Ramon Arabía de l'hostatgeria de la Mola, on els expedicionaris passaren la nit del 24 al 25 de Març;: • «Representéuvos sino una cuyna baixa de sostre y de parets ennegridas, en la que, al movedís resplandor deis encesos tións y á despit del fum que ofegava, se removían com fantásticas sombras ah l'afany d'escalfarse algúns de nostres companys; en la pessa vehina, invadida també per la Jumera y escassament iluminada per las capritxosas flamaradas de la llar, lo resto de la gent, estibats mes que extesos sobre feixos de llenya, cercant ilusori abrich en cipas y mantas, y escoltant al musti silenci de l'alegre xerramenta de sos mes afortunats companys, l'atractiu xiu-xiu de la cassola en lo fogó, los xiulets esparveradors del vent y l'aspre espetech del foch (.. J Res vós diré del sopar, llòbrega escena iluminada per las atxas de vent, y res tampoch deis jassets de tendra palla que'ns esperavan pera passar la nit.» . Sens dubte, una imatge molt diferent de l'actual restaurant que avui dia trobem al cim de la Mola.