Ruta 2 Soldados de Salamina (El refugi dels emboscats) i cim del Comaestremer (Sostre comarcal del Pla de l'Estany)

L'èxit de la novel·la de Javier Cercas, Soldados de Salamina, va fer que es marquessin tres rutes per la zona on tenia lloc. Aquesta que es descriu aquí és la número 2, que té de títol El refugi dels emboscats, ja que visita la Roca dels Capellans, una cova que va servir d'amagatall durant la Guerra Civil i la Postguerra. I aprofitant que la ruta passa molt a prop, hi ha l'opció de pujar al cim del Comaestremer, de 880 metres, i que sembla ser el sostre comarcal del Pla de l'Estany. I dic que sembla ser, ja que hi ha molta polèmica sobre quin és aquest sostre, si el puig Sesarques, el Montner i el que aquí es referencia, que sembla que va adquirint cada vegada més aquest títol. Amb tot, si feu una cerca per internet sobre el tema, trobareu tot tipus d'informacions.

El punt de sortida és un trencall que hi ha abans d'arribar a Falgons, on si es continua una mica, passat un transformador elèctric, a mà dreta hi ha espai per aparcar i hi ha uns rètols que indiquen diversos masos. Des d'aquest punt ja hi ha una fita amb l'indicatiu de les Rutes de Salamina i es van seguint.

Poc després, cal entrar en el jardí d'una masia, s'hi pot accedir pel costat de la tanca i continuar el camí. Poc a poc aquest es va enfilant costa amunt, amb diverses zigues-zagues, fins que s'arriba a un trencall a mà esquerra, indicat, que permet visitar la Roca dels Capellans, una balma sota una gran penya que va servir de refugi de fugitius durant la Guerra Civil i la Postguerra. Per visitar-la, que val molt la pena, s'ha de fer un anar i tornar pel mateix camí.

Un cop s'hagi retornat, el camí continua pujant, fins que arriba a una pista que el creua. S'ha de girar a l'esquerra i planejar, ara sí, amb tranquil·litat entre el bosc. Ben aviat es troba una construcció enrunada i cal girar a la dreta, fins que s'arriba a una altra pista, en més mal estat, que creua el camí. Si es vol pujar al Comaestremer cal girar a la dreta i continuar pujant, en breu s'arriba a un coll, amb una gran fita a la dreta i senyals indicadors (foto 3). Curiosament, no n'hi ha cap que indiqui el cim, en aquest punt cal girar per un corriol que apareix a l'esquerra i aviat sí que hi haurà senyals de fusta que marquen el camí. Se segueixen, juntament amb les diverses fites de pedra, i finalment s'arriba al Comaestremer, un cim sense vistes, envoltat d'arbres i amb una carmanyola amb fulls per signar.

Es retorna pel mateix camí, fins que es retroben les marques de la ruta de Salamina. Des d'aquest punt, arribar a Sant Nicolau no té pèrdua i es fa molt ràpid. Primer hi ha la font, darrere l'església el castanyer del Pla de Sant Nicolau, un arbre monumental que s'ha de visitar, i finalment, l'església, molt senzilla i bonica a peu del camí.

La baixada comença per la carretera que puja a Rocacorba i que caldrà seguir fins al collet de Pujarnol. Durant la baixada, hi ha un parell de draceres que permeten evitar l'asfalt i posar-se de nou dins del bosc. També, durant aquest trajecte, es troben dues capelletes elevades i al davant, sempre hi ha present l'església de Sant Patllari. També hi ha bones vistes de tot el Pirineu.

Un cop al collet de Pujarnol, es gira a l'esquerra i es deixa definitivament la carretera. Per aquest camí, sempre favorable, es va bastant ràpid, es passa pel costat d'una masia enrunada i finalment s'arriba a la carretera de Falgons. Aquí, cal girar a l'esquerra i seguir-la gairebé un quilòmetre fins a trobar el trencant que ens portarà al punt de sortida, entremig d'un paisatge agrícola molt interessant.

Es tracta d'una ruta molt agradable, molt ben senyalitzada, excepte la primera part de l'ascensió al Comaestremer. La qualifico com a moderada perquè el primer tram, el de pujada, es bastant exigent i cal estar preparat.