Rupit - Rocallarga - Tavertet

Anem fent cims.

Aquesta ruta, que em semblava plàcida i agradable, ha esdevingut un mal de cap, sobre tot, en un parell de trams de difícil pas. La ruta es relativament llarga, amb un desnivell acumulat no gaire gran i amb pendents –en general- suaus. Per tant, era un dia per gaudir sense ensurts.

I així ho semblava només començar. Sortim de Rupit per un sender ombrívol, molt maco i molt ben senyalitzat amb marques del GR2. Pugem sempre amb pendents molt còmodes, fins arribar Mas Rajols, a on trobem la pista que du fins a Tavertet. Nosaltres enfilem pel dret deixant el GR, per anar a buscar el Rocallarga. El camí pels boscos de fagedes i alzines es indefinit, sense ajuda de marques, i tot portant el track del company de wikiloc 'lorri', les pèrdues de referències eren constants. Difícil orientar-se. Trobem finalment un sender-pista, més definit fins arribar al punt on es suposa que hem de pujar pel dret fins al Rocallarga, que ara tenim just a sobre. Unes subtils pedres disposades al camí, semblen indicar el lloc on hem de començar a pujar. Comencem a pujar pel bosc tancat, buscant un possible camí, amb fortes pendents i enfilant-nos per on es podem. Si hi ha sender marcat o definit , no el vaig saber trobar. Encara que el tram es curt, es feixuc i arribo a dalt amb molta dificultat.

Fem el cim. Es una roca esplèndida, que sobresurt de la muntanya, amb el vèrtex geodesic quasi a la punta. Amb la llum del matí i unes boires que ja es desfan, les vistes resulten espectaculars i encisadores. Reposo una estona i em disposo a continuar, ara per dalt. La pista es planera i clara. De seguida topem amb la Balma de Cortils y el Collet del Vent. Anem seguint la pista planera força estona, amb caminar lleuger.

Desprès d'uns quilòmetres, ens acostem a les Tombes antropomòrfiques medievals, tombes excavades a la roca. Seguim, creuant filats elèctrics, fins a la Font de l’Avellanosa. Un bonic racó d’enormes roques, ple d’ortigues i falgueres. A partir d’aqui, el track del GPS, em porta a ma dreta, per un sender impossible, diria que inexistent. Desprès de donar mil voltes, tinc que recular, doncs no trobo per on passar. A través del mapa del GPS trobo una alternativa a mà esquerra, passant una tanca, que sembla més adient. Efectivament avanço fins arribar a Monteis i visitar el roure de l’Amorriador.

A partir del roure, agafem el sender fins el Puig Segaler, per baixar tot seguit fins a Tavertet que ja veiem al fons. La baixada també es perdedora i trobem nombrosos filats, que hem de travessar i que, sincerament, fan la murga, en mig del bosc.

A Tavertet ens acostem al mirador, esmorzem i reposem una mica –no gaire- per tornar de seguida per la pista que recorre els cingles -cap l’Avenc- direcció a Rupit. Es el GR2 un altre cop. El caminar ara es fàcil i ràpid. Anem tallant les corbes de la pista asfaltada, en ocasions vorejant el cingles i veient unes vistes magnifiques. Anem també esquivant grups de vaques, que impasibles et segueixen amb la mirada fins que desapareixes.. Passem ara per sota del Rocallarga per tenir una vista i perspectiva diferent del cim.

De seguida arribem un altre cop a Mas Rajols, per desfer el camí que ja hem fet a primera hora. Ara de baixada cap a Rupit. Com que no anem massa cansats, fem una variant, donant una volta una mica més llarga, tot per pistes. Passem pel Felip i el Soler. I també pel Mirador del Soler, que ens mostra Rupit des de dalt i la Agullola de Rupit, aquest singular penya-segat que algún anomena el "mugró de Catalunya".

Empalmem un altre cop uns metres més endavant, amb el GR que hem deixat i que ja ens baixa definitivament fins a Rupit, on tenim el cotxe.

En definitiva, una ruta relativament fàcil, amb un punt de certa dificultat, al pujar al Rocallarga. He corregit en el track, tots els trams i voltes inútils que he anat fent per trobar els passos adequats. Bona caminata!.

*** track gravat amb Garmin eTrek 30. Index IBP 82 ***