Rubinat - Manantial del Comdal - Llindars - Bosc del pla Mercè - Pavia - Rubinat

L'excursió comença a la plaça dels Pagesos del poble de Rubinat. Des d'allà arranquem en direcció sud-oest pel camí de Rubinat a Llindars, que perd ràpidament altura. De seguida, en deixar la localitat enrere, a mà esquerra, veiem un epitafi malmès on llegim "aquí varen matar a Ramon Jaume pubill de ca...". En fa d'anys que hi és la làpida allà, i la resta del text ha desaparegut.

Continuem, doncs, perdent altura per tal de creuar la rasa de la Comagrassa. És un lloc important, aquest, per a l'esport local de Rubinat. I és que, a primeries del segle vint, el camp de futbol del poble estava just després de travessar aquest barranc. Ja no hi queda res d'ell, però, cent anys més tard.

Ara, el camí de Rubinat a Llindars puja, però de seguida torna a baixar, en aquesta ocasió cap al barranc de Rubinat. En aquest paratge, observem unes construccions de finals del segle XIX en ruïnes a la dreta del camí, per baix de nosaltres. Es tracta del manantial del Comdal, d'aigües medicinals. Fou el doctor Pau Llorach qui, en 1876, va descobrir les propietats curatives de les aigües de Rubinat i, dos anys més tard, començaren a explotar-les.

Poc mé endavant d'aquest indret, en el lloc on el camí de Rubinat a Llindars travessa el barranc de Rubinat, hi ha més construccions en ruïnes d'aquest conjunt. Aquestes es coneixen popularment com les Mines.

Les deixem enrere i encara continuem durant uns metres pel camí de Llindars. A mà esquerra, però, arranca una altra via, és el camí cap a les aigües salades, que obriren els propietaris de l'empresa que explotava l'aigua de Rubinat. L'agafem i arribem a la casa dels Francesos, on hi vivien els treballadors. Si continuàrem, el camí de les aigües salades, tot i perdre's, ens deixaria a la torre dels Francesos, que és on embotellaven l'aigua.

Nosaltres, però, girem cua i retornem al camí de Rubinat a Llindars. Pugem i pugem mentre, a la dreta, veiem ben lluny Cervera, capital de la Segarra. Al remat, als tres quarts d'hora d'haver passat per la casa dels Francesos, arribem a Llindars.

Ací trobem un mirador cap a Cervera. Recorrem el poble, i contemplem el seu castell i l'església, dedicada a sant Roc. Per l'altra banda de Llindars, ens incorporem al camí que mena cap a Talavera de Segarra.

Deixem el nucli urbà enrere i, de seguida, travessem les instal·lacions d'una granja. A mà dreta se'ns queda el cementeri. Nosaltres continuem cap a l'esquerra amb el camí de Llindars a Talavera per tal de travessar el bosc del pla Mercè. En aquest tram, a la dreta de la via, deixem un dipòsit d'aigua.

Al cap d'uns deu minuts, deixem enrere el bosc del pla Mercè i arribem als plans de Llindars, conreats. Ací trobem un encreuament. Cal seguir l'itinerari recte, tal com anàvem, cap al sud-est, amb el camí de Llindars a Talavera. A mà dreta contemplem el poble de la Guàrdia Lada i, un poc més endavant, el mas de Soler, o del Solé.

Accelerem des d'ara la baixada cap a Talavera. Tanmateix, no hi arribem fins al poble. Poc abans de fer-hi cap, trenquem cap a l'esquerra amb el camí de Talavera a Rubinat, que mena cap al nord-est.

Recuperem l'altura perduda i ens elevem per damunt de la carretera LV-2031 que, durant un tram, portem en paral·lel i a mà dreta. I és que, precisament, caminem per la partida de les Costes, i de costera n'hi ha.

Al remat, fem cap al pla de Pavia. Ací trobem una cruïlla. Nosaltres continuem recte pel camí que va de Talavera a Rubinat. Ara bé, també podríem tirar per la via de l'esquerra ja que totes dues fan cap al poble de Pavia, que és l'estació següent del nostre itinerari.

D'aquesta manera, en cosa de cinc minuts més, tot perdent un poc d'altura, entrem al nucli urbà d'aquesta localitat agregada al terme de Talavera de Segarra. El poble és allargat i el travessem de banda a banda pel carrer de la santa Creu, que deu el seu nom a l'advocació a la qual està dedicada l'església. Aquest temple de la santa Creu és romànic, tot i que el seu aspecte actual és fruit de les remodelacions experimentades durant els segles.

Per darrere de l'església anem a buscar cal Bep de Fora, que és un edifici aïllat als afores de Pavia. Just per davant hi passa el camí de Pavia a Rubinat i per allà hem de continuar nosaltres la ruta. En aquest tram, el camí passa per un fondo i està un poc perdut. No tarda, però, en incorporar-se a una pista molt més marcada que tira cap al sud-oest.

Amb ella guanyem més i més altura mentre remuntem, novament, les Costes. Finalment, enllacem amb el camí de Talavera a Rubinat. Caminem ara per un pla que a la dreta té les Comagrasses i a l'esquerra, la partida de sant Romà, on hi ha una capella dedicada a aquest sant.

En tota l'estona que ens queda d'excursió, ja no abandonarem mai la seguida cap al nord-oest ni tampoc el camí de Talavera a Rubinat. Per un terreny fàcil i còmode, entre conreus i perduts, baixem per tal de creuar la rasa de la Comagrassa.

Després, guanyem altura a poc a poc mentre ja veiem Rubinat a fi d'enllaçar amb el camí de Llindars. Una vegada l'agafem, només ens queda recórrer uns pocs metres més abans d'entrar a Rubinat i ficar el punt i final a la ruta.