Rubi - Sant Quirze del V. Ermita sant Feliuet. Serra de Galliners. Granja Sant Feliuet.

Si seguiu aquesta ruta, si us ha estat d'utilitat, si us ha interessat, si trobeu algun problema, algun dubte o una critica a fer, us agrairé la vostra valoració i comentari.

Aparcament al Nord de Rubí, al costat mateix de l'ermita.
Al punt mes alt, i al agafar el camí de tornada, la baixada es bastant pronunciada i esta feta malmesa per l'aigua. No obstant es curta. Es l'única dificultat ( Poca i curta)
Al inici : Ermita amb origen del segle XI però molt reformada i modificada. Es de una nau central amb absis curiosament quadrat, en comptes de rodo, entrada lateral a través d'un pati que sembla tenir el seu encant. Dic sembla perquè està tancat, no obstant es pot veure a través de la reixa de la porta.
Al costat de l'ermita hi ha un edifici que suposo deuria tenir una funció publica que te tota la pinta d'estar abandonat.
A part de l'ermita, l'entorn desgraciadament està deixat. Fa temps, molt de temps que ningú ho neteja ni fa el mes mínim manteniment. Està clar que molta gent, (mes del que sembla), deixa constància de la seva estada en forma de qualsevol tipus de deixalla i que el comportament no es el desitjat, ni el de persones amb una mínima educació i respecte per a els altres ni per l'entorn. Però també es cert que un Ajuntament s'ha de preocupar per netejar i mantenir els espais públics, inclòs diria que s'ha de cuidar de l'educació d'aquests i aquestes vàndals.

El recorregut, doncs s'inicia a l'ermita i passem per sobre el pont de l'autopista trobant-nos per sorpresa, en mig del bosc, un Crist del sagrat cor de enormes dimensions. A les proximitats hi ha un edifici de les Religioses Sagrada Família d'Urgell. "Será eso"?

Al inici anirem trobant restes de deixalles, cada cop menys, es cert, però allí on es pot arribar amb cotxe, la porqueria i la runa, no es que domini el paisatge però prolifera.
A mida que ens endinsem, deixem de sentir el soroll de la autopista i ja no hi han escombraries.
Ara el paisatge es de molts camins i molt variats, amb bosc de pins i també sotabosc de herbes aromàtiques, aquestes ja molt a prop de la part alta.
Al itinerari que hem fet, al baixar ens hem trobat una baixada forteta i bastant malmesa per l'aigua que requereix atenció i precaució. Però això si, es curta i amb una mica de atenció no es excessivament difícil de superar. Repeteixo: Es curta.
A partir d'aquí s'inicia un tram molt dols, tant per l'ombra dels arbres com per ser pla i còmode. Aquest tram, es pot fer per on hem anat o per un sender paral·lel molt proper i que al mapa de Wikiloc no hi es. Si el camí que hem fet es dols, el sender paral·lel i que va molt proper a la riera deu ser-ho també.
Desemboquen a una masia abandonada que deuria ser important per l'estructura que encara queda. I que una mica mes a munt hi ha la granja Sant Feliut.
Ens acostem a Rubí i per tant també a restes i deixalles variades, de tota mena i per tots els gustos.