Rota Vicentina. Etapa 6: Zambujeira do Mar - Almograve

(Quan fem camí, ens podem aturar per observar plantes, flors, arbres o qualsevol ésser viu que ens crida l'atenció, també ho podem fer per prendre alguna cosa en algun poble que trobem pel camí, com també aprofitar per fer un tomb i conèixer els racons d'aquest poble. Fins i tot, agafem alguns camins que no semblen que siguin els que tocaria agafar si per algun motiu ens motiva fer-ho. Thoreau deia que val la pena "agafar aquell camí que no agafaríem, ja que de ben segur que ens duu a algun lloc." Dit això, si alguna persona segueix el nostre camí, que ho tingui en compte, i més si veu que el track fa moviments estranys. Vinga, a seguir fent camí!)

Sisena etapa, una mica més llarga que les altres, en aquest cas seguint les fites del camí dels Pescadors, que ens duen tot el camí per la costa.

Per sortir de Zambujeira do Mar agafem un llarg tram de camí contigu a la carretera, fins a arribar a un port de pescadors, amb les seves cases a dalt plenes de boies penjant i el terra pla de materials diversos per pescar. Ja s'està convertint en un clàssic d'algunes etapes aquesta estampa del port de pescadors que és d'allò més autèntica.

En l'etapa d'avui observem algunes cigonyes pel camí, algunes d'elles amb el seu niu. Una estampa ben autèntica, també. I, de fet, ja diuen que la Rota Vicentina és un paratge molt recomanat per a aquelles persones a qui agradi observar aus. Segons paraules escrites com a recomanació a la pàgina oficial de la Rota Vicentina: "Vale a pena permanecer em sossego e discretamente vigiando a falésia de cima, apreciar o voo destas aves, de forma especial durante a Primavera e junto ao Cabo Sardão." (Recomanable 100% llegir les informacions sobre què podem veure i els seus orígens).

El Cabo Sardão és el següent punt que ens trobem, amb el seu far, el seu camp de futbol just al davant, i uns penya-segats imponents. En aquest punt cal preparar-se per fer una mica de cua si es vol fer la foto des del mirador. Si no, recomanem seguir fent camí i fer la foto des d'altres punts i veure diferents perspectives. La gran majoria hi arriben amb cotxe, així que si seguim caminant, ens anirem quedant sols.

Seguint les fites, passem pel poble de Cavaleiro -un altre punt al mig de la ruta ideal per fer una parada i prendre alguna cosa- i ja reprenem el camí, passant per algunes cales boniques i podent observar algunes dunes, les quals s'han anat formant de manera natural, tot creant un paisatge diferent. Penya-segats, cales, dunes i la flora que les envolta.

Abans d'arribar a Almograve, passem per algunes platges prou visitades, i entrem al poble per la desembocadura del riu. Recomanable tornar-hi més tard per veure la posta de sol.