Rota Vicentina. Etapa 2: Vila do Bispo - Carrapateira

(Quan fem camí, ens podem aturar per observar plantes, flors, arbres o qualsevol ésser viu que ens crida l'atenció, també ho podem fer per prendre alguna cosa en algun poble que trobem pel camí, com també aprofitar per fer un tomb i conèixer els racons d'aquest poble. Fins i tot, agafem alguns camins que no semblen que siguin els que tocaria agafar si per algun motiu ens motiva fer-ho. Thoreau deia que val la pena "agafar aquell camí que no agafaríem, ja que de ben segur que ens duu a algun lloc." Dit això, si alguna persona segueix el nostre camí, que ho tingui en compte, i més si veu que el track fa moviments estranys. Vinga, a seguir fent camí!)

Segona etapa de la Rota Vicentina, aquesta prou més llarga que l'anterior, i amb algun tram de desnivell important, cosa que la fa més exigent.

En aquest cas, seguim el camí Històric, i per tant anem tota l'estona per l'interior, sense trepitjar costa, la qual cosa fa que sigui un camí amb un paisatge completament diferent de la primera etapa. És probable que el que més atrau en veure les fotografies de la Rota Vicentina siguin aquells penya-segats imponents i les cales boniques, de les quals podríem dir que fins i tot paradisíaques en alguns casos, però a nosaltres el paisatge d'interior ens aporta també, com havíem definit en l'etapa anterior, una plana solitària, tranquil·la, amb algun bosc d'alts pins i contrastos de llum de tant en tant, com també alguns petits llacs -en aquest cas, ens topem amb un petit llac amb nenúfars, que ens deixa fascinats per uns moments-, i també la sorpresa de trobar-se algú en alguna de les poques cases que ens trobem pel camí.

Poc més endavant del llac amb nenúfars arribem a Pedralva, petit poble a mitjan etapa, que mereix fer-hi una parada, sigui per contemplar i fer-hi un petit tomb, o per asseure'ns al bar-restaurant que hi tenen per prendre alguna cosa. Així molt resumidament, i segons informació que llegim al respecte, Pedralva és un poble que s'ha anat reconstruint amb els anys, ja que es veié quasi deshabitat i amb un bon grapat de cases -50- en molt mal estat. Aleshores, es féu un treball de negociació per trobar la propietat d'aquestes cases, i una posterior recuperació. Ara, s'ha convertit en un petit poble on es mira de potenciar el turisme. Veurem com els hi va la cosa.

Seguim el camí, començant a veure un munt d'alzines sureres a banda i banda, i travessant el riu -ribera de Carrapateira- en diverses ocasions, en aquest cas completament sec, i després de creuar la petita població de Vilarinha, arribem al tram final, on ens espera una pujada cap a un suposat cim, i ja completem el camí fent baixada cap a Carrapateira.

Per celebrar l'arribada a Carrapateira, recomanem anar a alguna de les seves boniques platges. Nosaltres fem cap a la Praia do Amado, a uns 20 minuts caminant per carretera.