Rojals - El salt de la Guineu - Rojals
near Rojals, Catalunya (España)
Viewed 553 times, downloaded 22 times
Trail photos
Itinerary description
Waypoints
Aparcament de Rojals
Sortir de l'aparcament i agafar la pista a l'esquerra direcció Els Cogullons.
Corral de la Marieta
De la memòria dels rojalencs sempre ha estat corral i pallissa. Es troba a la pista de la Pena, a un quilòmetre del poble. En estat ruïnós. Hi va viure durant uns anys el mestre de Rojals.
Intersecció
Deixar la pista i agafar el camí de la dreta, on es troba un pal senyalitzador de fusta.
Barranc de Mas d'en Llort
Des d'aquest punt es pot observar Mas d'en Llort i les balmes on es troben les pintures rupestres del Portell de les Lletres, Mas d'en Llort i Mas d'en Ramon d'en Bessó. Els tres abrics formen part del conjunt de l'art rupestre català, que el 1998 va ser declarat Patrimoni Mundial per l'UNESCO, i constitueixen un grup on en poca distància es poden observar les dues grans tradicions culturals i estils de l'art rupestre de casa nostra, l'art llevantí i l'art esquemàtic. Visitar-los és bona oportunitat de conèixer les societats a cavall del Paleolític final i del Neolític-Bronze, de fa entre 12.000 i 4.000 anys enrere. Només és possible visitar aquests tres abrics amb la cooperativa El Reboll (696 718 135 - info@reboll.coop), que hi organitza visites guiades.
Panoràmica del salt de la Guineu
Des d'aquest punt és possible fotografiar l'espadat rocallós, conegut com el salt de la Guineu, amb Rojals al fons.
El salt de la Guineu
El salt de la Guineu ("Llegendes de la Conca de Barberà" de Rosa M. Canela El salt de la Guineu és com es coneix l'imponent espadat rocallós, situat a la part alta de la vall de Lladrons, al punt on clouen les dues vessants. Aquest salt té història, una llegenda en què les protagonistes són les guineus, una evocació de l'agressivitat i la tragèdia, però també de l'astúcia i la imaginació. Fa molts anys, vivia per les terres de Rojals una família de guineus molt espavilades, llestes com ningú, sempre a punt, amb les orelles dretes i els morros ensumant. Un dia d'agost, per la festa major grossa de Sant Salvador de Rojals, mentre tot el poble era a l'ofici solemne, les guineus, aprofitant que les cases eren buides, van entrar al poble i es van cruspir les viandes preparades per al dinar de festa major de totes les cases. Ai, però quan les famílies van tornar a les seves llars i van trobar-se sense dinar, encesos i furiosos van organitzar una batuda per trobar les guineus i liquidar-les. Aviat en trobaren una, just a l'espadat que aleshores sols es coneixia com el salt. Aquella guineu era la més grossa i farta, que no s'havia pogut escapar amb la rapidesa de les altres; tenia la panxa molt plena i això li dificultava moure's. Ja capturada va ser interrogada. La guineu, molt convincent, va negar les acusacions. Davant els dubtes un dels batedors va tenir una gran pensada: provar que la guineu s'havia menjat part de les viandes, i proposava posar-la de panxa al sol, amb aquell sol d'agost i veure si exsudava el greix. A tots els hi va semblar bé i van preparar una llosa i hi col·locaren l'animal. Ben aviat el greix va aflorar de la pell de la guineu, sent la prova de la seva culpabilitat. La sentència va ser matar la guineu llançant-la del precipici. Segons s'explica, la guineu, per causa de l'alçada del cingle, tarda dies a arribar al fons, i encara avui, si traiem el cap des del cim i parem l'orella, ens sembla sentir aquell lamentable udol que en la seva caiguda es va apagant. I des d'aquell dia al salt se'l coneix com el salt de la Guineu.
You can add a comment or review this trail
Comments