RODONYÀ - EL PUIG - MONTFERRI - SANTUARI DE MONTSERRAT- TORRENT DEL CÒDOL- CAMÍ RAL DE VILAFRANCA A MONTBLANC - RODONYÀ -

PUNT DE SORTIDA

CELLERS DOMENYS DE RODONYÀ

Cellers Domenys és una cooperativa amb més de 100 anys d’història. A principis del segle XX, l’antiga Agrícola i Secció de Crèdit de Sant Jaume dels Domenys va sorgir com una entitat que estimava la terra. Amb només 20 socis, es va erigir el 1917 a Sant Jaume dels Domenys i a poc a poc va anar creixent, amb el pas dels anys, l’experiència, la tradició i l’esperit dinàmic i innovador de la cooperativa. L’acta fundacional de la cooperativa —signada el 29 de setembre de 1917—, anomenada llavors “Sindicat Agrícola i Caixa Rural”, reflexa clarament aquest esperit d’unió d’esforços entre els agricultors-socis. I, des de l’actual Cellers Domenys, ens omple d’orgull poder mirar enrere i fer memòria per recordar el que representava aquella petita gran unió. Amb el pas dels anys la cooperativa ha anat creixent. El celler principal, ubicat a Sant Jaume dels Domenys i inaugurat el 1961, n’és un clar exemple. Més de 50 anys d’història en els quals s’ha anat ampliant i convertit en una de les instal·lacions més importants i amb major capacitat productiva de tot el Penedès. El complex mapa cooperatiu català, la necessitat intrínseca de seguir alimentant l’esperit associatiu i les ganes de posicionar-se com un dels cellers de referència del sud de Catalunya, va portar a Cellers Domenys a liderar una etapa de fusions cooperatives l’any 2005. L’organització, amb seu a Sant Jaume dels Domenys, va anar fusionant-se amb altres entitats del territori a fi de formar una cooperativa més sòlida, millor organitzada i amb una gran projecció de futur. Una actitud adreçada a unir esforços i crear sinergies entre les cooperatives catalanes del sector vitivinícola.

CASTELL DE RODONYÀ

Rodonyà és un municipi de la comarca de l'Alt Camp. Està situat al sud-est de la comarca, al límit amb el Baix Penedès, a l'esquerra del riu Gaià, al costat del Montmell. Forma part també del terme municipal una part de l'entitat de població la Pineda de Santa Cristina. El castell de Rodonyà sembla que existia ja el 1214, però la primera notícia documentada data del 1310, amb motiu de la compra de Vilabella i del feu de Rodonyà per part de Guillem de Rocabertí, arquebisbe de Tarragona, a Bernat de Centelles. L'any 1409 passà a mans dels senyors de Tamarit. Va formar part de la Vegueria de Vilafranca del Penedès fins al 1716. Després va formar part del Corregiment de Vilafranca del Penedès des del 1716 fins al 1833. L'any 1721 s'hi instal·là un destacament de Mossos d'Esquadra que, juntament amb el de la Selva del Camp, fou dels últims a desaparèixer. Els darrers senyors de la Baronia de Rodonyà foren els Vilallonga, també senyors d'Estaràs, que l'any 1868 vengueren el castell i tots els seus béns. A finals del segle passat, el castell fou comprat per un veí del poble i més tard passà a ser propietat de l'Ajuntament. En breu, està previst que s'iniciï la seva rehabilitació per reconstruir les estances tal com eren antigament. També s'explica que Sant Francesc d'Assís hi va fer nit quan es dirigia cap a Santiago de Compostel·la a fer pelegrinatge.

ESGLÉSIA DE SANT JUAN BAPTISTA DE RODONYÀ

Donada l'existència del castell de Rodonyà des dels segles XII o XIII, cal pensar que al seu costat hi devia haver una església que, tanmateix, no ha deixat rastre documental. És esmentada a la fi del segle XV i, fins a mitjan segle XVI, va ser sufragània de la de Montferri. L'edifici actual va ser construït l'any 1855. És un edifici de planta basilical, de tres naus dividides en quatre trams. La nau central i el creuer són coberts per volta de canó amb llunetes. La façana és força austera, amb un portal rectangular, una fornícula i dos òculs, un d'ells al frontó triangular que la corona. Està flanquejada per un campanar de torre, quadrat a la base i octogonal al tram superior. Als anys trenta s'hi havia instal·lat un dipòsit al capdamunt, el qual va ser eliminat en una restauració contemporània.

PAL INDICADOR

CAMÍ DE SORTIDA DE RODONYÀ

INTERSECCIÓ A LA DRETA

PANORÀMIQUES DE LA RUTA

VISTES DEL CAMÍ

SENYALS AL CAMI

INTERSECCIÓ A LA DRETA

VISTES DEL CAMÍ

INTERSECCIÓ A L'ESQUERRA

VISTES DEL CAMÍ

BARRACA DE PEDRA SECA

PANORÀMIQUES DEL SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DE MONTSERRAT

INTERSECCIÓ A L'ESQUERRA - ITINERARI SALUDABLE

INTERSECCIÓ A L'ESQUERRA

ARRIBANT A MONTFERRI

MONTFERRI

Montferri (anomenat Puigtinyós fins al 1917) és un municipi de la comarca de l'Alt Camp. Dins del seu terme hi ha el poblet de Vilardida i l'edifici del molí de Puigtinyós, que donava nom antigament al poble. Va formar part de la Vegueria de Vilafranca del Penedès fins al 1716. Després va passar a formar part del Corregiment de Vilafranca del Penedès des del 1716 fins al 1833. Allotja al seu terme municipal un Santuari de la Mare de Déu de Montserrat, construcció modernista de l'arquitecte Josep Maria Jujol. Sant Bartomeu de Montferri, església parroquial. Monuments declarats Béns Culturals d'Interès Nacional (BCIN): Torre de Montferri, o Torre del Moro, del segle XII. Castell de Rocamora, castell de Montferri o castell de Puigtinyós, del segle XI.

MONTFERRI

El terme municipal de Montferri es troba situat al sud-est de la comarca de l'Alt Camp, al límit amb la comarca del Tarragonès; i limita pel nord amb el terme de Vila-Rodona, pel nord-est amb Rodonyà, per l'est amb Masllorenç, pel sud-est amb Bonastre, pel sud per Salomó i per l'oest per Bràfim i Viabella. La major part del seu territori està situat a la part dreta del riu Gaià que el travessa de nord a sud. Al nord-est del terme hi trobem la Serra de Montferri (Tossa Grossa de Montferri, 386m). El municipi de Montferri, fins l'any 1917 anomenat Puigtinyós, té el seu origen en l'època medieval, i rep el seu nom de l'antic terme i del Castell de Monferri. Del municipi destaquen les restes antigues, ja molt escasses, de la Torre del Moro i la Torre de Guaita. També destaca l'església parroquial de Sant Bartomeu (nom del patró del municipi) construïda a finals del segle XIV i que conserva un campanar de planta quadrangular i un arc de ferradura a la façana sud del segle XII. El Castell de Rocamora de l'any 1072, i que abans de la desamortització de Mendizàbal s'anomenà Castell de Montferri, actualment s'ha convertit en un restaurant. En contraposició de la part medieval del municipi hi trobem el petit santuari modernista de la Verge de Montserrat, ideat per l'arquitecte tarragoní Josep M. Jujol, deixeble de Gaudí. Les obres van iniciar-se l'any 1925, però es van aturar ben aviat degut a la guerra i a la postguerra, finalment l'any 1985 es van reprendre les obres i es va inaugurar l'any 1999. Com a curiositat cal citar que van ser els pagesos de la vila els encarregats de fabricar, des de l'inici, totes les peces per a la construcció del santuari, utilitzant grava del riu Gaià barrejada amb ciment.

CAMÍ DE MONTFERRI AL SANTUARI DE MONTSERRAT

SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DE MONTSERRAT DE MONTFERRI

El poble de Montferri va trigar 73 anys a veure acabat el santuari de la Mare de Déu de Montserrat. El projecte i l'aixecament posterior d'aquesta ermita, obra de l'arquitecte modernista Josep Maria Jujol, deixeble d'Antoni Gaudí, es va iniciar el novembre del 1925. El poble de Montferri va trigar més de setanta anys a tenir enllestit el santuari de la Mare de Déu de Montserrat. Només sis anys més tard de començar les tasques de construcció del santuari, les obres es van haver d'aturar per falta de finançament. L'obra és de l'arquitecte modernista Josep Maria Jujol, deixeble d'Antoni Gaudí, que va poder veure com el seu projecte s'iniciava el 1925 i queia en l'oblit durant dècades. Després dels fets convulsos de la Guerra Civil, que en van malmetre part de l'estructura, va caure a terra a causa d'una ventada. Al 1984 que es va reprendre la restauració i consolidació del santuari, que va poder ser inaugurat l'any 1999. Seguint l'estela modernista, Jujol volia establir una connexió directa entre l'ermita i la terra, de manera que va decidir optar per una textura que suggerís els elements de l'entorn natural que l'envoltava: les formes arrodonides de les roques de la muntanya de Montserrat. L'edifici, de planta poligonal i encimbellat dalt d'un petit turó, està format per diversos triangles de diferents proporcions, fet que crea un perímetre desigual compost per 24 segments. La fletxa central, coronada per una creu, fa una alçària de 27 metres i està envoltada per un seguit de cúpules de mides i formes diverses que recorden el perfil de Montserrat.

COVA DE LA MARE DE DÉU DE MONTSERRAT - MONTFERRI

Fins i tot hi ha una cova, com la Santa Cova, a uns quants metres de distància del santuari, tot aprofitant una obertura natural a la roca.

SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DE MONTSERRAT DE MONTFERRI

Des de finals del segle XIX, els vilatans de Montferri tenien la tradició d’anar en peregrinació fins al Santuari de Montserrat després de la verema, cap a mitjans del mes d’octubre. Amb la idea d’apropar la Mare de Déu al territori, el pare jesuïta Daniel Vives, nascut a Montferri, va proposar la idea de construir una parròquia en un dels turonets del poble que va acabar adquirint. Vives era familiar llunyà de l’arquitecte Josep Maria Jujol, col·laborador i deixeble de Gaudí, i li va encarregar el disseny del santuari. El 15 de novembre de 1925 van posar-ne la primer pedra. El 1930, després de l’expulsió dels jesuïtes i la posterior Guerra Civil, les donacions es van parar i el projecte de construcció va quedar aturat. No va ser fins el 1987 quan es van reemprendre les obres. El santuari de Montferri es va inaugurar el 1999, gràcies a la col·laboració desinteressada de molts dels vilatants de Montferri.

SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DE MONTSERRAT DE MONTFERRI

La planta de l’església té forma de vaixell orientat cap a Montserrat, tot i que és difícil de veure des de peu pla. Ara bé, el cambril està pensat i dissenyat com el de l’abadia de Montserrat, amb una escala a costat i costat per pujar i baixar a saludar a la Moreneta.

SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DE MONTSERRAT DE MONTFERRI

El santuari de la Mare de Déu de Montserrat de Montferri és un monument protegit com a bé cultural d'interès local del municipi de Montferri (Alt Camp). De propietat municipal, està adscrit a la parròquia de Sant Bartomeu de Montferri. L'ermita es troba a la part nord-est de Montferri, a uns 380 metres. És situada damunt d'un tossal de 50 metres d'alçada. El projecte aprofitava el desnivell del tossal fent-hi avançar una part de la construcció (la corresponent al cambril de la Mare de Déu), que s'unia al pendent del terreny mitjançant arcs parabòlics. L'espai de l'església és centrat per una cúpula que inclou el presbiteri. La planta devia estar formada per un conglomerat de triangles. Els elements predominants en la construcció són els arcs parabòlics, els reixats de les finestres, i la sobrietat amb què s'hi combinen els materials emprats: ciment pòrtland i arena. El santuari de Montserrat de Montferri va ser projectat i començat a construir entre els anys 1926-1928. El terreny havia estat cedit per la família Vives de Montferri, el membre de la qual Daniel Maria Vives, jesuïta, havia estat el promotor de l'obra. El santuari no es va acabar per manca de recursos econòmics, tot i que els materials emprats eren senzills i la mà d'obra era bàsicament obtinguda pel sistema de prestació personal dels veïns del poble. L'any 1930 s'aturaren les obres i després, per causa de la guerra, ja no es van reprendre. Jujol encara va fer un viatge durant la postguerra per inspeccionar l'estat del santuari, però es va desanimar totalment en veure-ho. A principis dels noranta del s. XX es feren obres de restauració i consolidació. S'iniciaren el 1987 sota la direcció de Joan Bassegoda i Nonell (arquitecte) i Josep Cendrós (constructor).

POU

TORRENT DEL CÒDOL - VISTES DEL CAMÍ

INTERSECCIÓ A LA DRETA

CAMÍ RAL DE VILAFRANCA A MONTBLANC

CAMI RAL DE VILAFRANCA A MONTBLANC

MARGES DE PEDRA SECA

ARRIBANT A RODONYÀ

RECUPERANT FORCES

SINDICAT AGRICOLA DE RODONYÀ

PUNT D'ARRIBADA