Rocher du Midi i Dent de Crolles - 1993 m i 2062 m (28-05-2016)

Tour per les múltiples rutes que ofereix la Dent de Crolles, al massís de la Chartreuse, aprofitant per ascendir també el Rocher du Midi.

L'ascens l'hem fet per la ruta clàssica del GR que ens porta inicialment al Trou de Glaz, una cova natural, i posteriorment a alguns passos equipats amb cables i dues escletxes a la roca que superarem sense cap dificultat posant algunes mans (en realitat el cable no és necessari, però pot ajudar).

Poc després de superar el segon pas amb cable, ens separarem del camí principal agafant un petit corriol a mà dreta que ens portarà en un ascens força directe, sempre amb la paret de roca a mà esquerra, fins a gairebé l'alçada del plateau però sense arribar-hi. Des d'allà comença la Sangle de Barrère, un camí que manté cota al mig de la paret de roca de la cara W de la muntanya. No és gens aeri però s'ha d'anar amb una mica de cura si fa molt de vent, especialment si s'hi va amb nens. La Sangle ens portarà de dret al Pas de l'Oeille. Des del Pas de l'Oeille podem optar per atacar cim ja sense cap dificultat.

Nosaltres, però, ens hem aventurat a seguir per la Vire E. Enlloc d'atacar cim, travessarem el Pas de l'Oeille en horitzontal buscant les traces d'un camí que ens portarà en direcció S a l'extrem de la muntanya (uns 50 metres per sota del cim de la Dent de Crolles), on girarà bruscament per agafar direcció NE i començar l'anomenada Vire E. El camí comença amb un pas horitzontal equipat amb una corda que serveix de passamans en un tram especialment delicat. Passat això, la Vire E és, bàsicament, un corriol força estret i molt més aeri que la Sangle de Barrère, però que no presenta cap altra dificultat afegida que la presència del buit al nostre costat. El camí està ben marcat, aprofitant la forma de l'impressionant paret E de la Dent de Crolles. Finalment sortirem al plateau summital, lleugerament al NE del cim.

Per fer una mica més llarga la sortida i evitar les aglomeracions, no hem anat directament al cim sinó que hem aprofitat per crestejar una mica en direcció NE fins al Rocher du Midi. De tornada hem atacat finalment el cim de la Dent de Crolles (ple de gent, com era d'esperar) i hem baixat seguint la ruta normal del Pas de l'Oeille.

Aquesta muntanya, com tot el massís, té un munt de rutes interessants per tots els nivells. Els passos amb cables i les escletxes poden ser molt divertits amb nens, la Sangle de Barrère és ben maca i no gaire concorreguda i la Vire E és realment espectacular amb unes vistes immillorables de la vall, tot i que no és gens apta per gent amb vertigen.