Rocher Blanc - 2928 m (15-08-2017)

Ascens al Rocher Blanc, un dels cims més alts de la Belledonne, des de Rieu Claret. Una alternativa interessant a l'extremadament llarga "via normal".

El camí comença al pàrquing de Rieu Claret, travessarem la carretera (però NO el pont). De seguida trobarem una traça no gaire marcada però prou clara que anirà pujant ràpidament sempre a mà dreta del corriol que baixa de la vall. Poc després de la cota 2000 m, el pendent suavitzarà per trobar-se poc després a l'alçada del corriol. Des d'aquí ja podrem intuir que hi ha dues maneres de flanquejar la paret de la nostra dreta, bé per un pendent herbós al començament de la vall, bé pel fons de la vall. De fet, l'alternativa escollida per nosaltres ha estat pujar per la primera i baixar per la segona.

Poc després, un altre corriol que baixa de la nostra dreta (2050 m) ens marcarà el punt de desviament cap el pendent herbós. Seguirem la traça i les fites guanyant ràpidament desnivell fins al replà a 2330 m. Des d'aquí el camí desapareix gairebé completament i multitud de fites ens guiaran, sempre en direcció NW, cap al Llac de l'Amiante i el Rocher Blanc. Un altre replà a 2680 m ens mostrarà per fi el cim i el vessant S.

Podem atacar el cim de diverses maneres, nosaltres hem escollit el Couloir Rouge, una xemeneia de roca taronja i negra que destaca de manera evident al vessant S de la muntanya. Una roca triangular de color taronja ens marca l'inici del corredor. Nosaltres l'hem atacat per la dreta de la roca. Atenció que aquesta variant no és en absolut senzilla, es tracta d'una xemeneia d'uns 70 m de desnivell amb diversos passos de III grau. Un dels esglaons (potser evitable, però no hem sabut trobar cap alternativa), d'uns 3 m amb poques preses de dits, ens ha semblat fins i tot de III+. Es pot pujar bé sense corda, l'exposició no és exagerada, però hem de sentir-nos còmodes amb les grimpades.

Un cop assolim l'aresta, seguirem aquesta (ben ample i fàcil) fins al cim. La baixada l'hem feta seguint l'aresta S, inclinada però fàcil, fins al Col de l'Amiante i des d'aquí fins al Llac de l'Amiante. Hem volgut baixar a la vall per l'altra alternativa, a través de pendents, força inclinats, pedregosos al principi i herbosos al final. Les fites marquen els passos més senzills, però no té cap dificultat més enllà del pendent.

Sortida molt variada i amb força alternatives per tal d'evitar les majors dificultats (sempre es pot pujar i baixar pel Col de l'Amiante). En qualsevol cas, es tracta d'una sortida pel típic terreny caòtic d'alta muntanya, fora de camí, on cal una bona orientació per progressar. El Couloir Rouge és una xemeneia interessant i divertida, però en cap cas apte per excursionistes ocasionals.