Rocamur o Maquina de Tren. Vall d'Horta. Parc Natural de Sant Lorenç del Munt.

Ruta circular des de Aparcament de la Muntada passant per:
- Puig Gavatx (2.0 km)
- Rocamur (2.4 km)
- Coll Gavatx (2.8 km)
- Forn de Pega (4.0 km)
- Pont de la Font del Llor (4.3 km)

La Roca Mur es un penyal de 791 metres que es troba a llevant de la Serra de Sant Llorenç, dins la vall d’Horta. Quan el veiem des el Montcau o des la Mola sembla una Màquina de tren.
Aproximació: Per la carretera B-124 , que va per la vora del riu Ripoll arribem quasi fins Sant Llorenç Savall. Abans d’arribar al poble, ens desviem a la nostra Esquerra per una pista asfaltada sense travessar el darrer pont sobre el Ripoll.
Entrem a la vall d’Horta, que es va cremar molt en un incendi el 10 d’agost de 2003. Aparquem vora el Pont de la Muntada.
Comencem a caminar reculant una mica per la pista asfaltada i aviat ens desviem a la dreta (Waypoint), es un engany que ens porta a la barraca del Cumònia, una cabana de pedra seca recentment restaurada. Ens recorda que aquesta vall, com gairebé tot el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac era conreu de vinya. Allà on ara hi ha bosc, era tot plantat de ceps fins quasi a mitjans del segle XX.
Tornem a la pista i un xic més enllà, passat un pontet sobre la riera de les Comes, surt el cami que puja amunt. Al principi es més ample, es va estretint a mesura que agafem alçada. Al nostre damunt, a la dreta tenim la Rocamur, a l’esquerra la Pedra d’Àliga. El camí s’aplana quan arribem al coll de les Comes. Deixem la Pedra d’Aliga per un altre dia i ens adrecem al nostre objectiu. Ataquem la pujada per la banda de llevant, on trobem un mur de pedra restes de l’antic Castell de Rocamur. Aquesta fortificació del segle XII sembla que , com el Castell de Pera ( a l’altre banda de la vall d’Horta) fou propietat del comte de Barcelona Ramon Berenguer IV.
Arribem fins un bonic mirador des on es veu tota la banda de llevant de la serra de sant Llorenç, amb la Mola al seu extrem. Destaquen les parets verticals de la Morella. Al est podem veure el Puigmal i el Pirineu Oriental nevat . Hi ha una corda per pujar dalt de tot, que deixem per gent més jove o més agosarada.
Baixem una mica i voltem la Màquina de Tren per l’extrem nord per baixar per la banda obaga. Aquest sender té una baixada molt forta i , fins que arribem a coll Gavatx, es el més difícil de la excursió.
Enllacem amb un camí que baixa per la vora del torrent del Marquet i desemboca en una pista que ens du al davant del Marquet de les Roques, una aparició sorprenent .
El Marquet de les Roques es una residencia de estil historicista, bastida per l’arquitecte Batllevell (deixeble de Domenech i Muntaner ) a finals del Segle XIX. Residencia de la familiar Oliver de Sabadell (propietaris rurals i fabricants textils) es va construir emprant la pedra de la zona (arenisca vermella i conglomerat).
El poeta Pere Quart (Joan Oliver) hi feu estada amb la dita “Colla de Sabadell” a principis del segle XX. Son seves les famoses “Corrandes de l’exili” que no em puc estar de copiar per amor a la poesia i a la terra del Vallès que m’ha acollit.
Corrandes d'exili
Una nit de lluna plena
tramuntàrem la carena,
lentament, sense dir re ...
Si la lluna feia el ple
també el féu la nostra pena.

L'estimada m'acompanya
de pell bruna i aire greu
(com una Mare de Déu
que han trobat a la muntanya.)

Perquè ens perdoni la guerra,
que l'ensagna, que l'esguerra,
abans de passar la ratlla,
m'ajec i beso la terra
i l'acarono amb l'espatlla.

A Catalunya deixí
el dia de ma partida
mitja vida condormida:
l'altra meitat vingué amb mi
per no deixar-me sens vida.

Avui en terres de França
i demà més lluny potser,
no em moriré d'anyorança
ans d'enyorança viuré.

En ma terra del Vallès
tres turons fan una serra,
quatre pins un bosc espès,
cinc quarteres massa terra.
"Com el Vallès no hi ha res".

Que els pins cenyeixin la cala,
l'ermita dalt del pujol;
i a la platja un tenderol
que batega com una ala.

Una esperança desfeta,
una recança infinita.
I una pàtria tan petita
que la somio completa.
Seguint amb la excursió, passem pel Forn de Pega i el trencall que du a la Font del Llor. Veiem per fora la Casa del Marquet, es propietat de la Diputació i no es visita.
Fem un mos vora l’era de la casa i tornem a l’auto per la vora del reguerol que baixa de la Font del Llor (va ploure fa 2 dies).
Arrodonim el matí amb un bon dinar, tal com es costum del nostre grup.
Salut