Roca Tallada

Gréixer-Collada de Lavaiol-Pas del Verdai-Collada de Coma Castellana-Pas de la Mona

La Roca Tallada és un cim que mai m’havia cridat l’atenció, potser per la seva modesta cota, tot i haver fet força caminades pel seu entorn. Fou pel magnífic bloc https://www.engarrista.com/ que hi vaig parar esment.
El dia escollit per visitar-lo hi havia molta boira. Per això, si voleu veure bons reportatges de l’itinerari, us recomano aquests enllaços:
https://www.engarrista.com/node/472 (Sílvia i Marc)
https://goo.gl/photos/KAF9Xot6KjRbxqJG8 (Jordi Freixa)
El qualifico de difícil pel pas equipat. Pel tram entre el cim i el Pas de la Mona, ho consideraria moderat. La resta fàcil. Podem esquivar aquella dificultat pujant i baixant pel Pas de la Mona. Un cordino pot ajudar als insegurs. Hi ha instal·lació per rapelar-hi.

Accés
A Bagà (per la C-16) cal prendre la BV-4024 a Coll de Pal. En una colzada de la carretera, al pont de San Nazari, on parteix un dels accessos més utilitzats per pujar al refugi Sant Jordi, hi ha un petit espai d’aparcament.

Pont de San Nazari (1000m)
Pont medieval d’un sol ull, característic pel color vermellós de la seva pedra. Recolza damunt la roca mare en un indret on sobresurten unes llenques damunt la llera. N’hi ha notícia d’ençà el s. XIV. En data indeterminada fou eixamplat.
El de Sant Nazarí no és el pont més proper a l’aparcament. Aquest, fora de servei, correspon a l’antic traç de la carretera. És una mica més amunt i el travessarem de tornada. Tot i això és el que dóna nom al paratge.
Prenem al camí forestal que puja al Coll d’Escriu, per on transiten també el circuit Cavalls del Vent i el GR 107. Deixem Gréixer sobre nostre a la dreta i el camí al Moixeró per la Canal de la Serp. Prou més amunt passen per davall de l’Estanyet. Pendent entre moderat i fort. Al Clot d’en Pere deixem el GR per anar a l’esquerra fins a un collet.

Collada de Lavaiol (1359m)
Coll de l’Albiol segons el mapa topogràfic de l’ICGC. Encetem un tram comú d’anada i tornada. Fort pendent fins a la base de la primera graonada on s’alça un cingle de roca llisa i balmada. El superem fàcilment a l’esquerra pel Pas del Verdai, on disposem d’un bon mirador sobre la vall de Gréixer.
Aquest cingle fa de termenal entre Bagà i Gréixer, un enclavament de Guardiola de Berguedà. Un altre termenal el marca el carener de la Roca Tallada, els Empedrats i el veí Cap de la Boixassa. Una llengua que s’allargassa fins a la Roca de la Moixa correspon al terme de Bagà, interposant-se com una falca entre els de Gréixer al nord i Gisclareny a migdia.
Més planerament, fins i tot en lleugera davallada, anem a buscar el Torrent del Carrer d’en Torb on aquí acaba el tram comú d’anada i tornada. Ara pugem a mà dreta seguint la llera del torrent, en un altre empit fins la Collada de Coma Castellana.
La majoria de ressenyes consultades indiquen un sender a mig camí entre el Pas del Verdai i el torrent. Nosaltres l’hem buscat a consciència i, sigui perquè el paratge estava molt remogut pel porc o perquè és poc definit, no l’hem localitzat clarament. Tot i que, a dalt de la collada, hi arriba un sender que sembla provenir d’aquella direcció. Tanmateix el camí que seguim nosaltres és prou trepitjat i gens perdedor en transcórrer per la llera del torrent.

Collada de Coma Castellana (1530m)
Colzada de 90º a l’esquerra enfilant-nos pel llom que es despenja del cim. Atenyem la base d’una segona graonada que hem de superar per un pas equipat, allà on la paret presenta certa debilitat. A un primer tram inclinat equipat amb cadena, el segueix el més vertical amb grapes i cadena. Sense altra dificultat que el fort pendent, encarem els darrers metres pel cim.

Roca Tallada (1667m)
Malgrat la seva modesta alçària és una bona talaia de l’entorn: Pedraforca, Cap de Tancalaporta, la Muga, la Moixa, el Cap de la Boixassa, Moixeró i Penyes Altes. Per migdia, entre nosaltres i la serra de Gisclareny, la vall del Bastareny de la que en destaquem cal Cerdanyola i la Torre de la Faia (Santa Magdalena).
Davallem vers migdia, pel solell, paral·lels però lluny del carener, per terreny rocallós, descompost i rost, clapat de boixeda. Seguim senyals de pintura vermells que s’acaben sobtadament (o segueixen una direcció que no és la que ens cal). Continuem sense camí definit en direcció al pas més evident que ens permeti saltar a l’obaga, sota un turó prou prominent.

Pas de la Mona (1508m)
Quin nom! Indret on, per una bretxa al carener, podem saltar a l’obaga. La UEC de Bagà hi va instal·lar un llarga mànega de corrent de 4x10 amb funda que, a modus de sirga, ens permet baixar prou fàcilment per una canal empinada i boscosa. Quan s’acaba l’ajuda acabem de davallar per un corriol costerut i, tot seguit, comencem a recuperar cota, suaument, fins a retrobar el Torrent de Carrer d’en Torb on desfem el camí d’anada fins a la Collada de Lavaiol.
No retornem pel camí pel que hi hem arribat a l’anada: anem a la dreta fent drecera i davallant per un senderol fins al Pont de Sant Nazari.

Cartografia: Editorial Alpina. Moixeró-la Tosa (1:25000)

Àlbum d'imatges a https://photos.app.goo.gl/FnaL8xpL2V5wyrZQ8